Francesc Xavier Martí i Juan
Abelard Saragossa, professor de Valencià de la Universitat de València, vocal de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i col·laborador d’esta revista, analitza els Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat (2016) publicats per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM). Encara que els criteris només són aplicables al Consell i a les conselleries, el cas greu és que obvien l’esperit i els criteris de l’AVL, màxima autoritat normativa sobre el valencià a la Comunitat Valenciana. Amb tot, això no és la cosa més greu. Tant el procés d’elaboració, com l’objectiu i el resultat presenta mancances, arbitrarietats i errades considerables. L’autor dissecciona amb rigor cada “criteri” —esta és la part més tècnica— amb el seu gran bagatge científic, avalat per nombrosos estudis i llibres. ¿Per què, per exemple, els Criteris preferixen la forma ‘homes’ a la forma ‘hòmens’, si esta última és la forma valenciana històrica i viva i, a més, és regular amb la família lèxica i adequada al sistema fonètic? Este és un dels casos que són analitzats minuciosament i amb raonaments sòlids.
El problema dels Criteris és que s’han fet sense criteri, estan mal argumentats, abusen de les excepcions, de llistes que cal memoritzar, etc., de manera que en compte d’animar a usar el valencià en la comunicació pública anima a la deserció; en compte de crear seguretat i confiança, genera por i desafecció; en compte de partir del valencià viu i actual, genera normes només comprensibles per a unes elits sacrificades; en compte de centrar l’estudi i l’ensenyament de la llengua en els parlants, imposa normes com si foren dogmes.
Alguns lingüistes, com els anònims redactors dels Criteris de la DGPLGM, des d’una concepció fonamentalista i essencialista, s’obstinen a fer-nos sentir inútils. Un lingüiste humaniste, des d’una concepció racional i democràtica, ens alliberarà de l’engany, perquè valorarà l’actuació dels parlants, proposarà millores amb poques normes i estes seran raonades i argumentades, i amb això generarà autoconfiança i autoestima. Açò és fugir d’un cercle viciós i entrar en un cercle virtuós. Açò és l’humanisme lingüístic d’Abelard Saragossà, un humanisme en consonància absoluta amb l’humanisme cristià, aquell que proclama que no s’ha fet l’home per al dissabte sinó el dissabte per a l’home. Així, la lingüística humanista proclama: no s’ha fet l’home per a la llengua, sinó la llengua per a l’home.
Anime a tots els col·laboradors de la revista Cresol (també als que escriuen en castellà) a amerar-se d’esta concepció de la llengua i de la lingüística que implica una revisió en la manera d’ensenyar el valencià, en la manera d’emprar-lo, i una altra forma de concebre la “normalització lingüística”. A tots vos demane, per favor, que prengueu en consideració esta afirmació del professor Saragossà: “qui és humaniste i solidari procura parlar [o escriure] bé sense que es note”. Els lectors ens ho agrairan, segur.
Publicat en Cresol, 148 (2019, gener-febrer), p. 54.
[pdf]
Per a saber més
- Sifre, Manel: Llengua i dialecte, Bromera, Alzira 2005.
- Mas, Josep-Àngel: El morfema ideològic: una anàlisi crítica dels models de llengua valencians, Onada, Benicarló 2008.
- Saborit Vilar, Josep: Millorem la pronúncia, AVL, València 2009.
- Reig, Eugeni S.: El valencià de sempre, Bromera, Alzira 2015.
- Giménez, Leo: El valencià és fàcil, Reclam, Alzira 2016.
- Jordà, Juli: Paraules en xarxa, U i Dos Serveis Lingüístics, València 2016.
- Martínez Amorós, Juli: La societat valenciana en l’espill lingüístic, Universitat d’Alacant 2016.
- Lacreu, Josep: Pren la paraula, Àrbena, València 2017.
- Lacreu, Josep: Més que paraules, Àrbena, València 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada