El fet de creure

No es pot viure sense fe (I)

Rafael Sanus Abad (†)

Bisbe titular de Germaniciana i auxiliar de València

[El fet de creure]

Parlarem en principi de la fe humana; sense entrar de moment a considerar què és això de la fe en un ser diví. Per començar a entendre'ns, la nostra vida en bona part es basa en la fe: tots creem que som fills dels nostres pares; tots hem de creure que ens han batejat de menuts, etc. El creure és una cosa quotidiana en la nostra vida. Els científics també creuen en un resultat possible, mentre les seues hipòtesis no siguen falsades; i els matemàtics també, al recolzar-se en certes opcions, etc. No es pot viure sense fe. L'amistat està basada en el creure, en el fiar-se. L'amor matrimonial està basat en confiar en l'altre. El creure, el fiar-se, és una dimensió del ser humà, de la persona humana; i els creients la posem en pràctica, al confiar totalment en Déu.

[Les actituds del creient]

Confiança, honradesa, franquesa, lleialtat... Hi ha una benaurança que —jo crec— es mereix l'home creient: és una persona que en principi creu en la bondat dels altres per damunt de tot.

[El dubte]

La persona que creu està exposada al dubte, però no poden coexistir al mateix temps la fe i el dubte. La fe expulsa el dubte, i el dubte pot ser una crisi de fe, però no és la fe.

[Fe i crítica]

Ser crítics sí, perquè la fe no ha de ser arbitrària, però pot hi haver una actitud crítica exagerada que cau en la desconfiança sistemàtica; i això no és raonable. Tu et bases en unes raons per a tindre confiança en un metge. Fe i raó no es barallen, sinó que es recolzen com a dos instàncies diferents, però no necessàriament oposades.

[Consagrats cegament a una missió?]

Sí, consagrats, sí; però això de cegament jo ho canviaria per plenament. La nostra fe és plena i total en Jesucrist: imitació, fascinació, entusiasme; enamorament per Ell, per dedicar-nos totalment per Ell. I per a adoptar les actituds fonamentals que va adoptar Ell, el més lògic és descobrir-ho en un procés.

[Utopia]

La primera actitud de Jesucrist va ser l'acolliment i l'estima pels qui són víctimes de violències i injustícies. Necessitem la utopia per a viure els seus valors. Les tasques que duem entre mans estan plenes de dificultats aparentment irrealitzables. Necessitem de fe, de confiança, de sentit, d'utopia, etc. Tot açò està en l'orde del creure.

[Llibertat, igualtat, fraternitat]

Eixos valors en el fons són valors evangèlics. Jesucrist va alliberar de la Llei; va alliberar del menyspreu religiós que mereixen els pobres i els malalts; va alliberar del pecat; va alliberar de la submissió al Temple, al sabbat; i va alliberar l'home de tota càrrega que no era necessària i que l'oprimia.

[...]

La Declaració Universal dels Drets Humans és hui la versió secular, objecte de consens, de molts valors de l'Evangeli. És veritat que desgraciadament i en molts casos només en versió teòrica: segueixen existint moltes incoherències socials i públiques. La missió de l'Església hui no és solament parlar de grans principis, sinó de com organitzar la vida segons ells.

[Revolucionaris, com Jesús en el Temple]

Efectivament, tan revolucionaris com Jesús en el Temple. Jo note que la nostra predicació és moltes vegades buida, perquè no té en compte eixos valors i eixe llenguatge: a favor dels drets humans i posant de manifest profundament el seu sentit profètic, més enllà de les reduccions menyspreables. Però jo trobe que és important que la mirada sobre el món actual siga fonamentalment positiva: «Tant va estimar Déu al món que li va entregar el seu Fill».

Rafael SANUS ABAD: extracte d'una entrevista publicada en Cresol, 44 (2004), pp. 22-24.