Ramon Arnau Garcia (†)
President de la Comissió de Textos Religiosos de l'AVL
Degà de la Seu de ValènciaAl ser elegit membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'arquebisbe de València, D. Agustín García-Gasco i Vicente, em va suggerir la conveniència de preparar una traducció dels textos litúrgics al valencià, amb la finalitat de demanar de Roma la pertinent autorització per al seu ús en la tres diòcesis de València, Oriola-Alacant i Sogorb-Castelló, ja que les diòcesis de les Illes ja tenen adaptat el missal català.
La proposta em va paréixer bé, ja que podria servir per a superar la diversitat d'opcions que s'havien donat fins ara entre els valencians. A més a més, la meua presència en l'AVL adquiria un sentit ple a partir del preàmbul de la Llei de Creació de l'AVL, que reproduïx el dictamen del Consell Valencià de Cultura, on hi ha una crida a l'Església perquè adopte el valencià.
Vaig presentar la proposta al Ple de l'Acadèmia, que ho va acceptar i va constituir la Comissió de Textos Religiosos, que presidisc. La Comissió va aprovar tots els textos per consens en un model de valencià fidel a la tradició litúrgica valenciana, digne lingüísticament, integrador de diverses sensibilitats i acostat a la llengua viva, seguint així fidelment els criteris de la instrucció papal Liturgiam Authenticam.
Acabada la primera part del treball, consistent en els formularis de tots els diumenges de l'any més les solemnitats, va ser presentada al Ple de l'Acadèmia, i vaig tindre l'alegria de constatar que tot el Ple va aprovar el treball, amb una sola abstenció.
Des que vam començar a traduir, l'arquebisbe, sempre que hem parlat d'este assumpte, i això ha sigut amb relativa freqüència, m'ha estimulat a continuar treballant. Per això m'ha sorprés que en l'última reunió dels Bisbes de la Província Eclesiàstica, el passat dia 28 de juny a Alacant, es posposara el nomenament de la comissió que, segons les normes de l'Església, havia d'assumir o revisar el text preparat per l'Acadèmia.
Reunida la Comissió de Texts Religiosos de l'AVL en sessió ordinària el passat dia 5 de juliol, va acordar per unanimitat sol·licitar a la Presidenta de l'AVL que encarregara als servicis jurídics de l'AVL un dictamen en defensa de les competències exclusives de l'AVL en matèria de normativa del valencià i de reiteració dels criteris a partir dels quals ha treballat la Comissió de Texts Religiosos (criteris procedents de la instrucció papal Liturgiam Authenticam) a fi que remetera el citat dictamen als bisbes de la Província Eclesiàstica Valentina.
La notícia de la decisió dels bisbes de posposar l'estudi de la nostra proposta de versió, em va dur a escriure a l'arquebisbe una carta sol·licitant-li una entrevista. Em va rebre el dimarts dia 6 del present mes de juliol. En l'entrevista li vaig manifestar la meua decepció per aquella decisió i li vaig expressar el meu pessimisme davant la possibilitat que algun dia València tinguera un missal propi. L'arquebisbe em contestà amb les precisions següents:
La proposta em va paréixer bé, ja que podria servir per a superar la diversitat d'opcions que s'havien donat fins ara entre els valencians. A més a més, la meua presència en l'AVL adquiria un sentit ple a partir del preàmbul de la Llei de Creació de l'AVL, que reproduïx el dictamen del Consell Valencià de Cultura, on hi ha una crida a l'Església perquè adopte el valencià.
Vaig presentar la proposta al Ple de l'Acadèmia, que ho va acceptar i va constituir la Comissió de Textos Religiosos, que presidisc. La Comissió va aprovar tots els textos per consens en un model de valencià fidel a la tradició litúrgica valenciana, digne lingüísticament, integrador de diverses sensibilitats i acostat a la llengua viva, seguint així fidelment els criteris de la instrucció papal Liturgiam Authenticam.
Acabada la primera part del treball, consistent en els formularis de tots els diumenges de l'any més les solemnitats, va ser presentada al Ple de l'Acadèmia, i vaig tindre l'alegria de constatar que tot el Ple va aprovar el treball, amb una sola abstenció.
Des que vam començar a traduir, l'arquebisbe, sempre que hem parlat d'este assumpte, i això ha sigut amb relativa freqüència, m'ha estimulat a continuar treballant. Per això m'ha sorprés que en l'última reunió dels Bisbes de la Província Eclesiàstica, el passat dia 28 de juny a Alacant, es posposara el nomenament de la comissió que, segons les normes de l'Església, havia d'assumir o revisar el text preparat per l'Acadèmia.
Reunida la Comissió de Texts Religiosos de l'AVL en sessió ordinària el passat dia 5 de juliol, va acordar per unanimitat sol·licitar a la Presidenta de l'AVL que encarregara als servicis jurídics de l'AVL un dictamen en defensa de les competències exclusives de l'AVL en matèria de normativa del valencià i de reiteració dels criteris a partir dels quals ha treballat la Comissió de Texts Religiosos (criteris procedents de la instrucció papal Liturgiam Authenticam) a fi que remetera el citat dictamen als bisbes de la Província Eclesiàstica Valentina.
La notícia de la decisió dels bisbes de posposar l'estudi de la nostra proposta de versió, em va dur a escriure a l'arquebisbe una carta sol·licitant-li una entrevista. Em va rebre el dimarts dia 6 del present mes de juliol. En l'entrevista li vaig manifestar la meua decepció per aquella decisió i li vaig expressar el meu pessimisme davant la possibilitat que algun dia València tinguera un missal propi. L'arquebisbe em contestà amb les precisions següents:
a) reconeixia i agraïa el treball que s'havia fet;
b) em demanava que l'Acadèmia continuara traduint els textos litúrgics;
c) em precisava que, si no s'havien iniciat els tràmits per a la definitiva aprovació del text, havia sigut per una mera raó conjuntural que aconsellava retardar l'aprovació inicial dels bisbes;
d) més encara, em va insinuar la possibilitat que l'Acadèmia preparara la traducció al valencià del text del catecisme.
Crec que tenia el deure moral d'informar al Ple de l'AVL sobre tot este procés, a fi de deixar constància de l'encàrrec de la versió i de justificar la continuació del treball de la Comissió de Texts Religiosos. Després del comunicat de premsa de la Junta de Govern a propòsit de la decisió dels bisbes valencians, vaig expressar la meua enhorabona a la Presidenta per la iniciativa i pel to constructiu adoptat. Ara vull aprofitar este informe per a agrair a tots els acadèmics el suport que he tingut de tots ells i per deixar constància de la determinació unànime de la Comissió de Texts Religiosos, si eixa és també la voluntat de Ple, de fer tot el possible per acabar la tasca iniciada. La història no ens perdonaria que no haguérem fet tot el que estava en les nostres mans. Perquè una de les competències de l'AVL és precisament fomentar l'ús normal del valencià.
València, 23 de juliol de 2004
Ramon Arnau,
president de la CTR de l'AVL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada