Selecció de F. Xavier Martí
[¿Què és discerniment?]
De manera especial s’hi referix en el document preparatori del pròxim Sínode titulat Els jóvens, la fe i el discerniment espiritual (2017, gener 13). Ací trobem una primera aproximació al concepte:
Prendre decisions i orientar les pròpies accions en situacions d'incertesa i enfront d'impulsos interns contradictoris és l'àmbit de l'exercici del discerniment. Es tracta d'un terme clàssic de la tradició de l'Església, que s'aplica a una pluralitat de situacions.
«Tresor dels jesuïtes», en paraules del jesuïta papa Francesc a la comunitat dels escriptors de La civiltà cattolica (2013, juny 14):(Els jóvens, la fe i el discerniment espiritual, document preparatori de la XV Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes, 2017, gener 13).
Un tresor dels jesuïtes és precisament el discerniment espiritual, que intenta reconéixer la presència de l'Esperit de Déu en la realitat humana i cultural, la llavor ja plantada de la seua presència en els esdeveniments, en les sensibilitats, en els desitjos, en les tensions profundes dels cors i dels contextos socials, culturals i espirituals. Recorde una cosa que deia Rahner: el jesuïta és un especialista en el discerniment en el camp de Déu i també en el camp del diable. No s'ha de tindre por de prosseguir en el discerniment per a trobar la veritat. Quan vaig llegir estes observacions de Rahner, em van impressionar bastant.
(Discurs a la comunitat dels escriptors de La civiltà cattolica, 2013, juny 14)
[Tipus de discerniment]
En efecte, existix un discerniment dels signes dels temps, que apunta a reconéixer la presència i l'acció de l'Esperit en la història; un discerniment moral, que distingix allò que és bo d'allò que és mal; un discerniment espiritual, que té com a objectiu reconéixer la temptació per a rebutjar-la i, en el seu lloc, seguir el camí de la plenitud de vida. Les connexions entre estes diferents accepcions són evidents i no es poden mai separar completament.
Tenint presente açò, ens centrem ací en el discerniment vocacional, és a dir, en el procés pel qual la persona arriba a realitzar, en el diàleg amb el Senyor i escoltant la veu de l'Esperit, les eleccions fonamentals, començant per la de l'estat de vida.
(Els jóvens, la fe i el discerniment espiritual, document preparatori de la XV Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes, 2017, gener 13)
[L'acompanyament personal en el discerniment espiritual]
Entre estos instruments, la tradició espiritual destaca la importància de l'acompanyament personal. Per a acompanyar una altra persona no és suficient estudiar la teoria del discerniment; cal tindre l'experiència personal a interpretar els moviments del cor per a reconéixer l'acció de l'Esperit, la veu del qual sap parlar a la singularitat de cadascú. L'acompanyament personal exigix refinar contínuament la pròpia sensibilitat a la veu de l'Esperit i conduïx a descobrir en les peculiaritats personals un recurs i una riquesa.
Es tracta d'afavorir la relació entre la persona i el Senyor, col·laborant a eliminar els obstacles. Heus ací la diferència entre l'acompanyament en el discerniment i el suport psicològic, que també, si està obert a la transcendència, es revela sovint de fonamental importància. El psicòleg sosté a una persona en les dificultats i l'ajuda a prendre consciència de les seues fragilitats i el seu potencial; el guia espiritual remet la persona al Senyor i prepara el terreny per a la trobada amb Ell (cf. Jn 3,29-30).
(Els jóvens, la fe i el discerniment espiritual, document preparatori de la XV Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes, 2017, gener 13)
[El discerniment espiritual i pastoral]
És possible tindre projectes grans i dur-los a terme actuant sobre coses mínimes. Podem usar mitjans dèbils que resulten més eficaços que els forts, com diu sant Pau en la Primera Carta als Corintis.
Un discerniment d'este tipus requerix temps. Són molts, per posar un exemple, els que creuen que els canvis i les reformes poden arribar en un temps breu. Jo sóc de l'opinió que cal temps per a posar les bases d'un canvi verdader i eficaç. Es tracta del temps del discerniment. I a voltes, per contra, el discerniment ens espenta a fer ja el que inicialment pensàvem deixar per a més avant. És el que m'ha succeït a mi en esos mesos. I el discerniment es realitza sempre en presència del Senyor, sense perdre de vista els signes, escoltant el que succeeix, el sentir de la gent, sobretot dels pobres. Les meues decisions, fins i tot les que tenen a vore amb la vida normal, com usar un cotxe modest, van lligades a un discerniment espiritual que respon a exigències que naixen de les coses, de la gent, de la lectura dels signes dels temps. El discerniment en el Senyor em guia en la meua manera de governar.
En el Discurs als nous bisbes ordenats durant l'any (2017) el Papa parla del discerniment pastoral com a «remei contra la immobilitat» i «antídot contra la rigidesa»:(Antonio Spadaro, s.j: Entrevista al papa Francesc (2013, agost 19)
El discerniment és un remei contra la immobilitat del «sempre s'ha fet així» o del «prenguem temps». És un procés creatiu que no es limita a aplicar esquemes. És un antídot contra la rigidesa, perquè les mateixes solucions no són vàlides a tot arreu. És sempre el perenne hui del Ressuscitat, que ens imposa que no ens resignem a la repetició del passat i tinguem el valor de preguntar-nos si les propostes d'ahir seguixen sent evangèlicament vàlides. No vos deixeu empresonar per la nostàlgia de tindre una sola resposta per a aplicar en tots els casos. Açò tal vegada calmaria la nostra ansietat de rendiment, però deixaria relegades als marges i tornaria «eixutes» les vides que necessiten ser regades per la gràcia que custodiem (Mc 3, 1-6; Ez 37, 4).
(Discurs als nous bisbes ordenats durant l'any, 2017, setembre 14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada