Sant Lluís Bertran, prevere, titular de les esglésies parroquials de Tormos, una de Torrent i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. Apòstol de Sud-amèrica. Patró de Colòmbia, de Bunyol i dels novicis dominics.
El quart diumenge del mes d'octubre, és [a] dir, hui, se celebra en nostra ciutat la festa d'este il·lustre i gloriós fill de València. En este dia, ningun bon valencià deu deixar de visitar els piadosos records que en la ciutat es conserven d'este Sant compatrici.
En la iglésia parroquial de Sant Esteve es conserva en artística urna, col·locada de modo ben visible en un dels altars, el cos incorrupte de sant Lluís. En la placeta de Sant Lluís Bertran està la seua Casa Natalícia, en la qual hi ha una capelleta que pot visitar-se el dia de hui. En el claustre alt de l'Hospital de Pobres Sacerdots (Milagro) està la cel·la en què va estar algun temps durant sa darrera malaltia; en esta cel·la existixen unes figures corpòries que representen al Sant, al seu germà, que era capellà de la casa, al beat Joan de Ribera i al beat Nicolau Factor.
[...]
Nasqué nostre Sant el dia 1 de giner de 1526 i fon batejat en Sant Esteve; des de molt xiquet es va distingir per sa virtut extraordinària. A quinze anys demanà entrar en l'Orde de Predicadors, però oposant-se el seu pare, no va aconseguir el seu desig hasta quatre anys después; féu sa solemne professió en 27 d'agost de 1545 i en octubre de 1547 va cantar sa primera Missa.
Portat del seu zel per la salvació de les ànimes demanà amb gran insistència anar a Amèrica i, obtingut el permís dels superiors, s'embarcà en Sevilla el 14 de febrer de 1562; es va establir en Colòmbia, a on va exercir son apostolat d'un modo portentós. En 1569 tornà a Espanya i a l'any següent fon nomenat prior del convent de Sant Onofre, en el terme de Museros. En 15 de maig de 1575 se li nomenà prior del convent de Sant Domingo, en nostra ciutat, càrrec que va desempenyar tres anys. La seua salut, que tota la vida havia sigut molt fluixa, es va ressentir greument en el mes de giner de 1581, i el dia 9 d'octubre va entregar a Déu la seua ànima.
Grans varen ser els prodigis que Déu va obrar per mitjà de sant Lluís, sent molt famosos haver tingut do de llengües quan predicava en Amèrica; haver resistit l'eficàcia del veneno que li donaren els indis, tirant per la boca una serp después d'haver-lo begut, i haver eixit un crucifix de la pistola que un cavaller va disparar contra ell.
Publicat en Oro de ley, 61 (1917, octubre 28), p. 320.
Per a llegir:
- Carta a la mare (Sant Lluís Bertran, 1577)
- J.M. BAUSSET: Sant Lluís Bertran (2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada