Antoni Ferrando
M'agradaria que les primeres paraules de presentació de l'Oracional Valencià foren de record i d'agraïment a Pere Maria Orts i Bosch, president de la Comissió de Textos Religiosos de l'AVL, que hui fa quatre mesos que ens ha deixat. Crec que la millor manera de recordar-lo és llegint les seues paraules preliminars al llibre entranyable que hui presentem. Heus-les ací:
El dictamen sobre la llengua dels valencians del Consell Valencià de Cultura, de 13 de juliol de 1998, feia una «crida al món eclesiàstic perquè se sume en el seu àmbit a este impuls de valencianització» que la institució encoratjava. Este mateix dictamen era recollit literalment com a preàmbul en la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de 16 de setembre del 1998. Conscient de la funció de "vetlar per l'ús normal del valencià" que esta Llei encomana a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la nostra institució normativa, des d'un primer moment, va voler contribuir a facilitar la versió en llengua valenciana dels textos litúrgics i per això va crear la Comissió de Textos Religiosos. Així s'ha fet amb la immensa majoria dels textos litúrgics, i sempre des del consens i des de la integració de les diverses sensibilitats lingüístiques presents al si de l'AVL. Ha estat una tasca llarga i costosa, feta a partir de la preceptiva versió llatina del Missale Romanum i tenint en compte no solament totes les principals aportacions valencianes anteriors, sinó també les solucions adoptades en la resta del nostre àmbit lingüístic catalano-valenciano-balear, així com també les opcions de les llengües veïnes, especialment del castellà i de l'italià. En el cas dels textos litúrgics, l'AVL, des de 2002, els ha posat reiteradament a disposició dels bisbes de les diòcesis valencianes, que són els responsables de validar-ne el contingut i d'oferir-los a les comunitats cristianes. Mentretant, l'AVL ha decidit incorporar les lectures dominicals a la seua pàgina web.
No satisfeta amb esta iniciativa, l'AVL també ha volgut contribuir a oferir en llengua valenciana altres manifestacions de caràcter paralitúrgic, com és l'Oracional valencià, que ara presentem. Per a realitzar esta tasca, hem comptat amb la col·laboració de l'Associació Ecumèmica de Cristians pel Valencià, i singularment amb un dels seus membres, August Monzón, que ens ha oferit els materials dels quals hem partit i s'ha encarregat d'emmarcar-los en els seus àmbits d'ús, tal com es pot llegir en la Introducció que seguix.
Ara no ens queda sinó agrair a l'Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià la seua ajuda perquè la Comissió de Textos Religiosos poguera realitzar la seua tasca de traducció o d'adaptació lingüística del present Oracional valencià i pel seu conpromís de difondre'l entre els col·lectius valencians que volen fer un "ús normal" del valencià també en este àmbit.
A més de complir amb la seua missió bàsica de determinar la normativa lingüística del valencià, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua –l'única l'única institució oficial valenciana encarregada d'esta comesa– ha prestat molta atenció a col·lectius molt diversos, que van des dels professionals dels mitjans de comunicació als aficionats a la pilota valenciana. Entre estos col·lectius no podia faltar un dels més importants, el dels cristians valencians, de la mateixa manera que algun dia s'haurà d'ocupar també de col·lectius no cristians, com els musulmans, els jueus, els agnòstics i els ateus. Una institució com l'AVL no podia deixar de prestar atenció a este col·lectiu, que tant ha contribuït a la cultura valenciana. Ara bé, l'Academia Valenciana de la Llengua és una institució aconfessional i laica, però no laicista, perquè entén que els seus treballs i els seus serveis han d'anar dirigits a tots aquells valencians i valencianes que estimem o ens interessem per la nostra llengua, a tots aquells valencians que exigim el dret a viure plenament com a valencians i a deixar de ser discriminats per raons de la nostra opció lingüística.
Afortunadament, l'AVL ha comptat i compta amb membres capacitats per a realitzar, en col·laboració amb experts externs, una tasca com la versió al valencià d'un conjunt de textos com els reunits a l'Oracional. De fet, de la mateixa manera que la Real Academia Española ha comptat com a membre el cardenal Tarancón, o que la Real Academia Gallega s'ha vist honorada per la presència de Miguel Angel Araújo, bisbe de Mondoñedo, i ara per la del teòleg Andrés Torres Queiruga, o que la Euskaltzaindia ha tingut com a president el franciscà Luis Villasante, o que l'IEC compta entre els seus membres amb el canonge Josep Perarnau, així també l'AVL ha comptat des dels seus inicis amb distingits eclesiàstics, com són els teòlegs Ramon Arnau i Miquel Navarro. Per tant, en assegurar la seua presència en l'AVL, s'ha actuat amb la voluntat de reconéixer de la contribució dels cristians a la llengua i la cultura valencianes, d'homologar l'AVL amb moltes altres institucions acadèmiques i de facilitar la presència del valencià en les comunitats cristianes.
Quan l'AVL estava en procés de creació, l'arquebisbe que llavors tenia València, Agustín García Gasco, va declarar que els textos litúrgics en valencià serien una realitat a partir del moment en què es comptara amb un referent lingüístic oficial. És per això que l'arquebisbe i futur cardenal va veure amb bons ulls l'elecció de don Ramon Arnau, llavors degà de la catedral de València, com a membre de l'AVL, de determinar la normativa del valencià. I és per això que, el 19 de desembre del 2001, mossén Arnau s'adreçava a la presidenta de l'AVL, Sra. Ascensió Figueres, sol·licitant la creació de la Comissió de Textos Religiosos de l'AVL, "atenent el desig reiteradament expressat pels bisbes de les diòcesis valencianes i considerant la decisiva importància de la literatura religiosa en la conformació de l'idioma valencià, així com el pes sociològic que el fet religiós exercix en la nostra Comunitat".
Tot seguit, la CTR va traduir el Missale Romanum, d'acord amb els criteris de la Liturgiam Authenticam, i en va presentar els primers treballs als bisbes de totes les diòcesis valencianes, sempre deixant clar que la traducció era una proposta que integrava les diferents sensibilitats presents a l'AVL i que s'oferia com a versió de treball consensuada perquè els bisbes la revisaren des del punt de vista teològic. Totes les peticions realitzades fins ara per l'AVL als bisbes de les diòcesis valencianes han sigut ignorades sistemàticament.
El 29 de novembre de 2010, l'AVL organitzà una Jornada sobre Llengua i Església, sol·licitada per un grup nombrós de preveres, religiosos i laics, amb l'objectiu d'escoltar les seues propostes a l'AVL al voltant de la presència del valencià en l'àmbit religiós. El resultat d'aquella trobada fou la proposta de constitució d'una associació de cristians compromesos amb la inculturació de la fe entre els valencians, hui ja una realitat amb el reconeixement legal de l'Associació que suggerira a l'AVL la versió en llengua valenciana de textos de caire religiós. El primer text que es proposà va ser precisament l'Oracional que hui presentem, inspirat en el Concili Vaticà II i de caràcter ecumènic. Per raons d'estricta justícia, hem de reconéixer que la iniciativa té com a il·lustre precedent i font d'inspiració l'Eucologi valencià –obra personal de mossén Vicent Sorribes i Gramatge, assessorada lingüísticament per Josep Giner–, que va ser prologat per Marcelino Olaechea, aleshores arquebisbe de València.
No cal dir que l'AVL està oberta a totes les iniciatives de l'Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià o d'altres institucions, incloent-hi òbviament la jerarquia eclesiàstica, que contribuïsquen a assegurar el dret de tots els valencians a expressar-se, també en l'àmbit religiós, en la nostra llengua, en el benentés que no correspon a l'AVL de determinar-ne els continguts, sinó als col·lectius que ho sol·liciten. L'AVL es limitarà només a avaluar l'interés de les iniciatives i a considerar si contribuïxen a "l'ús normal del valencià".
Tant de bo que l'Oracional servisca per a la finalitat que han buscat els seus impulsors i per a contribuir que un bon nombre de valencians, creients o no creients, que ens estimem la llengua el puguem gaudir per la bellesa i l'encert de la traducció i per la riquesa espiritual o cultural del seu contingut.
Moltes gràcies.
- J.M. Bausset: L'Oracional Valencià (2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada