Monsenyor Ramon Arnau i Garcia

Gaspar Navarro Fortuño

Prevere

Ramon Arnau

Era l'any 1941, exactament l'1 d'octubre, quan tres jóvens alberiquenys entràrem al Seminari Metropolità, carrer de Trinitaris 3 de València, amb la intenció de ser sacerdots. Érem n'Antoni Sanchis Martínez, en Ramon Arnau Garcia i un servidor. Recorde que la primavera anterior un grup de seminaristes acompanyats pel bisbe, encara seminarista, Rafael González Moralejo, van vindre a Alberic a parlar-nos als jóvens sobre el sacerdoci i la seua missió en l'Església i en el món. Orientats pel reverend en Francisco Mahiques Villagrasa, un bo i virtuós sacerdot, rector de Sant Llorenç, prenguérem la decisió que canviaria les nostres vides: arribar a ser sacerdots.

Quant als estudis al Seminari, els Superiors ens acoblaren en un curs especial d'ampliació que consistia principalment en Filosofia i Llatí, donat que aquell any entraren més de trenta batxillers i alguns amb carreres acabades.

Els tres hem sigut molt bons amics, En Ramon i jo férem tres cursos de filosofia i n'Antoni sols un, perquè tenia el batxillerat acabat i passà a estudiar Teologia. Així doncs, n'Antoni va ser ordenat en juny de 1946, jo en juny de 1948 i en Ramon a principis de 1949. La raó per la qual en Ramon va ser ordenat posteriorment a mi va ser la seua malaltia. Durant la convalescència d ́un curs sencer, m'encarregava de portar-li els apunts de classe i comunicar-li tot el que es desenrotllava en les classes. En Ramon va fer el curs sencer estudiant a Alberic, la qual cosa el va obligar a exercitar tant la seua intel·ligència com la força de voluntat per a dur endavant els estudis.

[...]

En Ramon, ja ordenat, es quedà com a professor i prefecte al Seminari de Montcada; feia poc que s'havien traslladat els seminaristes des del carrer de Trinitaris a este edifici nou, obra que amb gran interés va dur endavant l'arquebisbe Olaechea. Tres anys més tard va ser enviat a Munic, on va estudiar la llicenciatura i el doctorat en Sagrada Teologia. Des d'aleshores passà a ser professor dels alumnes dels últims cursos i, més tard, al constituir-se la Facultat de Teologia de Sant Vicent Ferrer, catedràtic d'esta.

Amb el temps en Ramon va ser membre del Consell del Presbiteri, canonge i degà de la catedral i consultor d'entitats nacionals de l'Església. També va ser membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En tots els llocs el van saber apreciar i valorar en gran manera.

Recorde que en la primavera de 1999 el papa Joan Pau II li va atorgar el nomenament de Protonotari Apostòlic Supernumerari, amb la qual cosa se li concedia el títol de "monsenyor". La senzillesa d'en Ramon mai li va permetre fer-ne ús.

[...]

L'estiu del 2008 em vaig assabentar que en Ramon havia passat, de la residència sacerdotal situada a l'antic Seminari, a la de Quart de Poblet. Una greu malaltia anava minant la seua salut. Vaig anar a visitar-lo i parlàrem de mil coses, i en comentar, per la meua part amb prudència, sobre la seua malaltia, el vaig trobar seré i animat, i acceptant des de la fe el que el bon Déu li havia enviat. Va ser per a mi un testimoni de pau i valentia enfront d'un final pròxim.

El 29 de novembre [de 2008] assistírem al funeral a la catedral, concelebrat per don Agustín García-Gasco, bisbes auxiliars i un gran nombre de sacerdots, juntament amb els familiars i amics d'Alberic.

[...]

He tingut la gran sort de ser amic des de xiquet d'estos bons sacerdots. Que el Senyor, a qui van servir els tinga en l'alegria dels justos en el Cel.

Font: "D. Antoni Sanchis i D. Ramón Arnau, paisans i molt amics meus", en Cresol, 93 (2010, febrer), pp. 52-53.