Presència de Crist en l’Eucaristia

Antoni J. Sanchis i Martínez (†)

Prevere

Recorde que esta secció tracta de rescatar textos religiosos en valencià escrits per valencians i que puguen servir-nos com a lectura espiritual. El fragment següent és del sacerdot Antoni J. Sanchis i Martínez (Alberic 1923-2009), gran col·leccioniste i defensor ferm de l’ús del valencià en la litúrgia. Després de formar-se en el Seminari de València, fou ordenat prevere en 1946. Es va llicenciar en Dret Canònic en la Universitat Pontifícia de Salamanca. Va exercir la cura pastoral a Xàbia, Alcàntera de Xúquer, Beneixida i Gavarda. També fou consiliari de la Joventut d’Acció Catòlica i prefecte de teòlegs al Seminari. Va fer missió a Buenos Aires en 1960. Entre 1962 i 1988, fou capellà de l’Hospital General de València. Ja jubilat, va regir la rectoria de Benimuslem. En 1998 va escriure un llibre autobiogràfic en valencià, del qual hem extret el següent text doctrinal. Doctrina segura i, a més, en valencià. F. Xavier Martí.

Es tracta d’una presència única. Eleva l’eucaristia per damunt de tots els sagraments i és la perfecció de la vida espiritual i el terme a què tendeixen tots els altres sagraments (Sant Tomàs d’Aquino, Summa theologica III, 73,3).

L’Església catòlica ha tributat i continua tributant el culte d’adoració que és degut al sagrament de l’Eucaristia, no sols durant la missa, sinó també fora de la seua celebració, conservant, amb el més gran respecte les hòsties consagrades, presentant-les als fidels perquè les veneren solemnement i portant-les en processó (Mysterium fidei, 56).

La santa reserva –el sagrari– estava destinada inicialment a guardar amb dignitat l’Eucaristia, perquè poguera ser portada als malalts i als absents fora de la missa. Per l’aprofundiment de la fe en la presència real del Crist en l’Eucaristia, l’Església adquirí consciència del sentit de l’adoració silenciosa del Senyor, present sota les espècies eucarístiques. Per això, el sagrari, ha de col·locar-se en un lloc digne, i ha de ser construït de tal manera que destaque i manifeste la veritat de la presència real del Crist en el sagrament de l’Eucaristia.

És molt convenient que el Crist haja volgut seguir present en la seua Església d’aquesta manera única. Ja que abandonava els seus sota la forma visible, volgué donar-nos la seua presència sacramental, perquè anava a oferir-se en la Creu per salvar-nos, i deixà el memorial de l’amor amb què ens estimà fins a la fi (Jn xxiii), fins al do de la seua vida.

L’Església i el món tenen una gran necessitat del culte eucarístic. Jesús ens espera en aquest sagrament de l’amor. No escatimen temps per anar a trobar-lo en l’adoració, en la contemplació plena de fe i oberta a les greus faltes i els delictes del món. Que la nostra personal adoració no falle.

La presència del veritable cos de Crist i de la veritable sang de Crist en aquest sagrament no es capta pels sentits, diu sant Tomàs, sinó únicament per la fe, la qual recolza sobre l’autoritat de Déu.

(«El misteri de l’Eucaristia, centre de la fe cristiana», en Despullament eclesiàstic d’un mossén septuagenari, Ajuntament d’Alberic, 1998, pp. 355-356).

Publicat en Cresol, 157 (2020).