Santa Teresa de Jesús Jornet

MISSA DE CANONITZACIÓ DE SANTA TERESA DE JESÚS JORNET I IBARS 

HOMILIA DE PAU VI 

Diumenge 27 de gener de 1974

Venerables Germans i estimats Fills:

Fa uns moments, amb emoció continguda i en virtut de la nostra autoritat apostòlica, hem pronunciat una sentència solemne, i hem agregat al catàleg dels Sants a Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats. L'hem declarada Santa, és a dir, digna de rebre el culte universal en l'Església; ens encomanarem a la seua intercessió i la podrem prendre com a orientació per a la nostra vida espiritual.

Amb mirada atònita contemplem el miracle d'arcana predilecció divina que suposa la santificació d'una ànima, que en el seu camí sorprenent per la vida terrena, imitant a Crist, passa dels sofriments al cim de la glòria. 

Ens trobem davant una d'eixes figures que deixen una empremta pròpia i profunda del seu pas pel món, llegant a l'Església i a la societat el segell de la seua personalitat sempre ufanosa i immarcescible: servir, immolar-se pels altres, serà la faceta distintiva de l'espiritualitat de Santa Teresa Jornet [...].

És consolador contemplar amb quanta profusió de formes i de colorit espirituals es van perfilant —prodigis de la gràcia— quadres nous de la santedat de l'Església. En l'obra límpida i transparent d'una ànima consagrada, com Santa Teresa Jornet, es traslluïx la mateixa ànsia que animara la seua homònima d’Àvila per a desplegar, en formes diverses, la bellesa i la riquesa inesgotables del designi de salvació. ¡Quantes pàgines d'història eclesial, bellíssimes, porten impresos eixos llançaments de l'amor diví que brollen del cor de Crist, com a font perenne de llum i de veritat!

És difícil seguir detalladament la vida i l'activitat de la Mare Teresa. La xiqueta d'Aitona i Lleida, l'estudiant i mestra de Fraga i Argensola, en busca de la seua vocació entre les Terciàries Carmelites i les Clarisses de Briviesca, deixa el pas a la religiosa gallarda i senzilla que, mentre cobrix distàncies i recorre les ciutats més diverses, sap conservar el secret del seu dinamisme: la unió amb Déu. Ànima que estimava passar desapercebuda, però que no per això deixava de marcar amb la seua empremta personal, forta i dolça al mateix temps, les bases de la seua obra incipient. Ella va saber guiar, des dels seus primers passos, el nou Institut, des de Barbastre a València i Saragossa, l’estengué després —en un incansable afany caritatiu— per bona part de la geografia espanyola, i més tard el trasplantaria a Amèrica. 

Teresa Jornet va tindre una cosa, misteriosa si es vol, que ens atrau. Al seu costat se sent eixa presència inefable de la Vida que la va sostindre i la va encoratjar en els seus afanys de consagració a Déu i al proïsme, i la va orientar cap a la senda concreta de la caritat assistencial.

El fruit de la labor ingent desplegada per esta religiosa tan humil, va quallar de manera admirable, però sense clamor externa. El quefer de la gràcia serà sempre una cosa misteriosa. L'opció feta en la intimitat de l'ànima sap de la predilecció divina, de l'acció fecundadora de l'Esperit. ¡Qui podria descriure per quines rutes i viaranys Santa Teresa ha anat descobrint el seu Espòs! En abraçar un gènere de vida abnegada, ella ha volgut realitzar el programa de santedat traçat pel Mestre Diví: descobrir la verdadera felicitat, la Benaurança que està amagada, com un preciós tresor ocult, en l'amor i servici als pobres i necessitats.

En contemplar la figura de la nova Santa i de la multitud de vèrgens que en l'Institut per ella fundat immolen la seua vida pels ancians desemparats, sentim que l'ànim se'ns inunda d'afecte indicible. ¡Servir els Ancians Desemparats! Sabem bé que són milers i milers les persones que han pogut beneficiar-se de tan esplèndid corrent de gràcia i caritat. Esta dona un matís peculiar al carisma confiat a Santa Teresa, que s’inserix amb força lògica en la missió de Crist i de tot apòstol: «M'ha enviat a portar la bona nova als pobres» (Lc 4, 18).

Hui més que mai, en esta època de progressos gegantescs, estem assistint al drama humà, a voltes desolador, de moltes persones arribades al llindar de la tercera edat que veuen aparéixer al seu voltant les denses boires de la pobresa material o de la indiferència, de l'abandó, de la solitud. Ningú millor que vosaltres, amadíssimes filles, Germanetes dels Ancians Desemparats, coneix el que oculten els plecs recòndits de tan trista realitat. Vosaltres heu sigut i sou les confidents d'eixa espècie de buit interior que no poden omplir, ni tan sols amb l'abundància de recursos materials, els qui estan desproveïts i necessitats d'afecte humà, de calor familiar. Vosaltres heu retornat al rostre angoixat de persones venerables per la seua ancianitat, la serenitat i l'alegria d'experimentar de nou els beneficis d'una llar. Vosaltres heu sigut triades per Déu per a reiterar davant del món la dimensió sagrada de la vida, per a repetir a la societat amb el vostre treball, inspirat en l'esperit de l'evangeli i no en mers càlculs d'eficiència o comoditat humanes, que el ser humà mai pot considerar-se davall del prisma exclusiu d'un instrument rendible o d'un utilitarisme àrid, sinó que és essencialment sagrat per ser Fill de Déu i mereix sempre totes les atencions per estar predestinat a un destí etern.

Oh! Si poguérem penetrar en les vostres comunitats i residències, allí sorprendríem tantes filles de la nova Santa que, com ella, estan difonent caritat: caritat continguda en un gest de bondat, en una paraula de consol, en la companyia comprensiva, en el servici incondicional, en la solidaritat que sol·licita d'uns altres una ajuda per al més necessitat. Bé sabem que la vostra entrega als ancians, les xacres dels quals requerixen de vosaltres atencions delicades i humanament no grates, tenen un ideal, una pauta, un suport: l'amor a Crist que tot ho suporta, tot ho supera, tot ho venç, fins i tot allò que per a tantes mentalitats de hui, amerades d'egoisme o presoneres del plaer, és considerat una bogeria. Eixe amor que s'alimenta en l'oració i que adquirix un dinamisme ulterior en l'Eucaristia va portar la vostra Santa Fundadora i vos impulsa a vosaltres a vore en els ancians una prolongació mística de Crist, a atenuar en ells les seues fatigues, les seues malalties, els seus sofriments, l'alleujament dels quals repercutix amb cadències d'evangeli en el mateix Crist: «a Mi m'ho vau fer». ¡Esta és la resposta de la caritat! ¡Eixe és el sentit del que humanament seria inexplicable! ¡Eixa és la resposta als qui vorien millor aprofitada, en altres camps eclesials, la vitalitat de les vostres flames vocacionals que mantenen la tènue i quasi apagada existència dels ancians! I açò és una constant interpel·lació a la consciència de l'home de hui, insensible amb freqüència davant de la realitat dels beneficis, fins i tot socials, que aporta la caritat feta en nom de Crist, caritat operativa que Santa Teresa, amb fina percepció, va intuir tan necessària en un problema del seu temps! Caritat que troba hui la mateixa necessitat i la mateixa urgència.

Les nostres paraules es concentren ara per a retre homenatge de devoció a Santa Teresa Jornet i Ibars. La seua vida queda en la nostra memòria com a exemple de virtut; i la seua obra, fidelment continuada per les Germanetes dels Ancians Desemparats, és una invitació urgent a l'acció caritativa i social. Mentres la invoquem com a Santa, donem gràcies a Déu que ens ha permés ser testimonis de les meravelles de la seua gràcia en una germana nostra, en qui es complixen admirablement les paraules profètiques: «exalça els humils» (Lc 1, 52). Tal exaltació redunda en honor de tot el Poble de Déu, però especialment d'Espanya, terra de Sants, que en tot temps ha sabut donar exemples de pietat, de generositat, d'heroisme, de santedat.

[...]

Davant de l'exemple de Santa Teresa, repetim a tots els presents i als qui en la distància es troben espiritualment units, l'exhortació de Sant Pau: «Doneu proves d'amor davant de totes les comunitats i demostreu que ens gloriem de vosaltres amb raó» (2Co 8, 24). Així siga. Amb la nostra Benedicció Apostòlica.

(Traducció de l'original en castellà, per F. X. Martí)