Solemnitat de Tots Sants

 Des del segle IV les esglésies d'Orient fan una solemne memòria de tots els sants màrtirs en el temps pasqual (Síria), o immediatament després de Pentecosta (Bizanci). La festa ve a ser com un esclat del triomf pasqual de Crist en els seus sants. A Roma era també una festa de tots els sants màrtirs, i se celebrava -a causa de la influència bizantina- el diumenge després de Pentecosta. Més tard fou traslladada al 13 de maig a causa de les Témpores. En aquest dia de l'any 609, Bonifaci IV va transformar el Panteó, o temple dedicat a tots els déus, en església cristiana, dedicant-la a Santa Maria i a tots els sants màrtirs. Els països celtes i francs celebraven el primer de novembre una festa dedicada a tots els sants. El 835, Lluís el Piadós la introduí a Roma, i en poc temps la festa es va estendre per tot l'Occident.

La litúrgia de hui respira pau i amor, serenitat i confiança. "Oh, que n'és, de gloriós, el reialme on els sants gaudixen amb Crist", canta una antífona de l'ofici diví. És una festa plena d'esperança, d'una esperança que, en la fe, ens unix a tots els sants del cel i ens fa endevinar el que serem en la consumació dels segles. 

"La ciutat de Déu s'obri maternalment a tots els seus fills que, victoriosos, arriben del llarg pelegrinatge... Allí serem rebuts no com estrangers, sinó com a conciutadans del sants i membres de la família de Déu, hereus de Déu i cohereus de Crist. No oblidem la benaurança que ens espera a la gloriosa ciutat de Déu. Allí hi ha tots els qui estimem. Impacients en el seu amor, ens esperen". 

[font: MCL, p. 1599]

Per a ampliar:

• Papa Francesc: Tots estem cridats a la santedat (2019)
• J.M. Bausset: La festa de Tots Sants (2014)

• La paraula del dia: Tots Sants (AVL)