Del Diario de Valencia de 1922 rescatem este text signat pel mític Pep de l'Horta. L'autor ja reclama una ampliació de la capella de la Mare de Déu. Hem regularitzat l'accentuació, l'apostrofació i l'ortografia.
Fa anys, molts anys, que la meua veu no s'ha escoltat per les terres en què se parla la nostra antiga llengua.
Mes per això no ha faltat mai el meu crit quan l’ocasió ho ha demanat: per llunt que estiga, la força de la història me porta sempre a posar les meues paraules en mig de les aspiracions del poble valencià.
¿No em coneixeu?
En els moments en què les llibertats regionals han perillat, als dies crítics d’invasions de gents estranyes o de costums antivalencianes, parlant pel bon sentit dels llauradors, l’espasa o el canó dels soldats o el soroll fester o irat de les multituds Valentines, l'ànima valenciana ha expressat per ma boca son sentir.
Ara, en una imatge d’aquelles que portaran los companys del pobre Palleter que declarà la guerra a Napoleó, han vingut a cridar-me.
I ací estic, cridant una volta més: «¡Vixca la Mare de Deu dels Desamparats!»
¿És veritat que aneu a coronar-la?
¿És cert que un Arquebisbe valencià no vol anar-se’n sense fer eixa ofrena a la Mare de Déu?
Afanyeu-se, que li deveu donar la prova de voler més gran que ha donat jamai la nostra terra.
Digau-me; i a tal Regina, ¿la voleu tindre en la mateixa Capella que fa tres segles?
Si es corona funeral la que li aneu a fer, bé està: reliquiari de glòries d’altres temps, esplèndida mortalla d’una devoció que desapareix, joia històrica i artística, tot això pot ser la Capella si no feu res més.
Ara, si es corona de Regina que seguix manant sobre els caps i els cors, vides i béns dels que parlem la dolcíssima llengua valenciana, tingau en compte que tal penyora i de tal Senyora requerix un marc digne. ¿No el sabeu fer? ¿No podeu? ¿No voleu?...
Un jorn volgué València portes i alçà les torres de Serrans i les de Quart; per a penjar les campanes, feu sortir de terra el Micalet; en quinze anys fon bastida la Llonja, fa prop de cinc-cents anys. ¿Tan a menys ha vingut la raça que no hi ha espenta per a fer cosa semblant en grandea i proporcionada a la València de hui i al voler que dieu tindre a la Mare de Déu?
Una volta, lo gran comte castellà En Ferran González fon fet presoner per son senyor, lo Rei de Lleó; òrfens del que els duia a la victòria, posaren dalt d’una carreta de bous una pedra en representació del comte i anaren a rescatar-lo. Lo Rei lleonés li donà la llibertat. Això sabé fer un poble per un Capità i Senyor estimat de veres.
¿Què fareu vosatros, contant en les vostres autoritats? Si no alceu en flames amoroses tota la terra valenciana, si no feu que de Tortosa a Múrcia ardixca sencer el Regne en lluita per a vore quina ciutat, quina vila, quin poble o quin racó va davant en servei de la Senyora; si no ompliu de joies sa Capella, si ab esforç gegantí no li doneu una amplària i cabuda molt més gran que ara; si de la vostra època no ha de permanéixer més record que el mereixcut pels que no saben quedar ni ratllar a l’alçada que els pertoca, entonses no digau que sou un poble d’artistes, ni de treballadors, ni d’aimadors de la Regina dels Desamparats.
Enrecordeu-se dels castellans. Porteu la imatge de vostra Mare per tot lo Regne, dels palmerars d'Elx fins als pins i carrasques del Maestrat, no en carreta, en automòbil, en aeroplà, en ales del pensament i en flames de carinyo, en vostres converses i en vostres cartes. Aixina voreu fer-se més gran i més rica sa Corona, eixamplar-se la Capella, potser fins que arribe a ser Basílica...
En nom de molts segles de pietat i generositat, en nom de cors que no tenen por i pensaments que jamai oblidaran a sa Mare, vos prega i creu ser atés,
Pep de l’Horta
(Diario de Valencia, núm. 3855 (1922, maig 26, p. 1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada