Veni, Creator Spiritus

 U dels himnes usats més amplament a l'Església, Veni, Creator Spiritus, és atribuït a Ràban Maur (776-856). És emprat en Vespres, Pentecosta, Dedicació d'una Església, Confirmació i Ordes Sagrades, i sempre que l'Esperit Sant és solemnement invocat. Es concedix indulgència parcial al fidel que el recita. Es concedix indulgència plenària si és recitat el dia de Cap d'Any o en la solemnitat de Pentecosta.

Himne en llatí

Veni Creátor Spíritus,

mentes tuórum vísita:

imple supérna grátia,

quae tu creásti, péctora.

Qui díceris Paráclitus,

altissimi donum Dei,

fons vivus, ignis, cáritas,

et spiritális únctio.

Tu septifórmis múnere,

dígitus patérnae déxterae,

Tu rite promíssum Patris,

sermóne ditans gúttura.

Accénde lumen sénsibus,

infúnde amórem córdibus,

infírma nostri córporis,

virtúte firmans pérpeti.

Hostem repéllas lóngius,

pacémque dones prótinus;

ductóre sic te praevio,

vitémus omne nóxium.

Per te sciámus da Patrem,

noscámus atque Fílium;

teque utriúsque Spíritum

credámus omni témpore.

Deo Patri sit glória,

et Fílio, qui a mórtuis

surréxit, ac Paráclito

in saeculórum sáecula.

Amen.

Versió de mossén Sorribes

Esperit Creador, vine

a visitar tes ànimes;

els cors que formares, ompli’ls

de ta sobirana gràcia.

Tu, qui ets do del Déu altíssim

i t'anomenes Paràclet;

que ets foc, caritat, font viva

i unció d’ànimes cristianes.

Tu, que tens set dons diversos,

dit de la dreta del Pare;

Tu, que segons la promesa

dones riquesa al llenguatge.

Nostres sentits il·lumina,

ton amor siga amb nosaltres,

reforçant nostre cor feble

amb ta fortalesa santa.

El nostre enemic allunya,

i envia'ns prompte ta calma;

i servint-nos Tu de guia

evitem tota acció mala.

Fes-nos gaudir i conéixer

el Fill i son etern Pare;

fes que sempre pugam creure

en Tu, Esperit d'un i l’altre.

Tinga el Déu Pare sa glòria,

tinga el Déu Fill sa lloança,

per tots els segles de segles,

juntament amb el Paràclet.

Amén.

Font: Vicent SORRIBES GRAMATGE: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, pp. 123-124 i 653.