Puix eres nostra mare...

Joaquim Sais i Navarro

D'una «Pàgina valenciana» del Diario de Valencia rescatem este text fervorós de Joaquim Sais i Navarro (València 1898-1966). Hem censurat unes referències als jueus i a la maçoneria. L'autor, prevere, va ser vicari de Relleu, ecònom de Beniatjar, vicari de Sant Pere i Sant Nicolau, de València, beneficiat d'esta última parròquia des de 1940, capellà de la Beneficiència des de 1944 i oficial de la Cúria des de 1942. Va escriure en valencià un himne a Beniatjar: «Poble nostre, Beniatjar». Hem regularitzat l'accentuació, l'apostrofació i l'ortografia.

Era l'hora transcendental de la història de la humanitat.

Jesús estava en la creu [...] i l'angúnia de la mort s'apoderà d'Ell. Obrí sos ulls pietosos i, al veure a sa Mare juntament amb el fill del Zebedeu, digué referint-se a Joan: «Dona, veus aquí el teu fill»; i després, a Joan: «Veus aquí la teua Mare».

En aquesta hora va rebre la humanitat com a Mare a la Verge Santíssima, i en el transcurs dels temps veem com les generacions i pobles de tota mena rendixen culte i adoració filial a la Pura, Casta i Immaculada Maria, baix distintes advocacions.

El poble que es distingix més en mostrar son filial fervor és València, baix el títol, que és tot amor i tendresa, de Verge dels Desamparats. Però si tot l'any el poble valencià passa per sa capella, on està plena de majestat i nimbada de goig, per a ofrenar-li l'amor de filial efecte i carinyo, i de pas contar-li les penes per les quals nostres cors glatixen de tristor amarga, perquè ella, com a Mare, nos done el bàlsam conhortador, hui, en el dia solemne de sa festa major, eixe amor es desborda d'entusiasme, que fa glatir a l'uníson els cors de tots els fills de València, fent al mateix temps brollar de sos ulls llàgrimes, que són l'expressió més ferma i sincera de l'amor que allà dintre de lo més fons de tot pit valencià se sent.

Mareta nostra! Sobirana Verge dels Desamparats! Puix ja que en este dia gojós València bolca son entusiasme d'amor i tendresa de fills, rememorant el títol més preuat que va rebre de ton Fill Jesucrist, no oblideu el prec que el poble valencià vos fa des del fons del seu cor.

Puix eres nostra Mare..., volem nostra llibertat, aquella llibertat que en Jaume I el Conqueridor entregà a tots els valencians, fonamentà en la doctrina de Déu i sa Església, puix volem ja trencar el jou d'esclaus ab què estem oprimits, i d'esta manera passejar per tot arreu, a fi que la pluja de roses fines de nostres vergers flairosos, enramades pels carrers de ta volguda València, siga com alfombra ab què les teues virginals plantes passegen triomfalment.

Puix eres nostra Mare..., doneu-nos forces per a lluitar ab tota fermesa i coratge, per a aconseguir nostres llibertats.

Puix eres nostra Mare..., [...] no apartes ta pietosa mirada d'este poble que t'acarona sempre i en tot moment, I així, en fita no llunyana, pugam vore el far potent de vivíssim fulgor que desfaça les tenebres, i de la fosca nit esclate el migdia.

Puix eres nostra Mare..., ampareu-nos, Verge Sobirana, de greus perills.

Diario de Valencia, 7253 (1933, maig 14), p. 12.