Mare de Déu dels Desemparats

Vicent Sorribes i Gramatge

Patrona principal de la ciutat de València

En el bell començament del segle XV, fra Joan Gelabert Jofré, fundà a València un hospital sota el títol de «Santa Maria dels Innocents», per tal d'acollir els folls que escampats per la ciutat, en orri, jeien pels carrers i feien grans estralls. Poc després sorgí la Confraria sota el mateix títol i amb la imatge que hui és patrona de València. La Confraria es traslladà a una capella de la plaça de la Seu, donada pel Capítol, a espatles de Sant Antoni Abat. La devoció s'estén arreu de tot el poble valencià, i en acabar les obres de la capella de hui, la Verge és proclamada canònicament patrona de València. En 1701, el Capítol féu l'altra imatge que ix a les processons; en l'any 1923 fon coronada la primitiva imatge, i recentment, amb motiu del XXV Aniversari de la Coronació, la diada del 21 d’abril de 1948, el pontífex Pius XII, a instància del nostre arquebisbe, excel·lentíssim senyor Marcel·lí Olaechea Loizaga, concedí la Capella de la Verge el títol de Basílica Menor. El 26 d'abril de 1950 la capella fon consagrada per l’arquebisbe de la diòcesi.

Vicent SORRIBES i GRAMATGE: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, p. 445.

Plaça i basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València 1915)