Rector de Rocafort
gemma de les muntanyes i dels cels,
València vos ofrena sa corona,
feta llum de la terra: flors i estels.
en mi es fa carn i fruita en prec fidel.
Mes, ai!, que això sols jo assolir podia
lluint, ànima endins, el ver estel.
Que mai ma santa Mare no fon Lia
sinó la bella i dolça na Raquel.
Reina de les nostres vides
alletades per ton pit,
reina de les exquisides
flames del nostre esperit.
Emmantella, oh Verge santa,
este poble que és sagrat,
que t'estima i que te canta
amb son cor d'enamorat.
València hui vos corona
amb poesia d'amor.
Rebeu la meua, Madona,
feta amb espurnes del cor.
Font: «Corona Poética en loor de Nuestra Señora de los Desamparados», Levante, Valencia 1952, maig 10.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada