dissabte, 13 de maig del 2023

La terra valenciana i la Mare de Déu dels Desamparats

Manuel Milian i Boix (1908-1989)

Prevere, arxiver i historiador

Tota la terra valenciana, que inclou la Regió d’este apel·latiu, és a dir, lo que fou el Regne de València amb les seues províncies Alacant, Castelló i València històrica i geogràficament entés, gaudeixen fervent amor a la Verge i Mare de Déu dels Desamparats des de l'origen mateix, allà pel quatre-cents, quan lo Pare Jofré va fundar l'Hospital dels Innocents i dels Folls, fins al present.

Testimoni fidedigne tenim
 d'aquesta afirmació, en les esglésies,
 ermites, santuaris, altars i retaules
 de carrer dedicats a Ella pels pobles 
i en tot indret de la nostra terra valenciana; son nom que porten mils de
 valencians; confraries i hospitals
 sots la seua advocació, i nombroses deixes que tot testador marmessora per l'Hospital dels Desamparats de València.

Junt a l'antiga Patrona del Regne, la Verge del Puig, hi esclata la rosa vermella i perfumada de la devoció a la Verge deis Desamparats, arrelada dintre del cor dels valencians per miracle d’amor de la «Mareta».

Aspiració dels autèntics valencians de segles passats fou tenir-la, a la Verge dels Desarnparats, per sa Patrona. En aqueix sentit, de Patrona Regional, ja, en 1885, es projectà fent-hi campanya esgotadora en diaris, cartes i aplecs per l'entusiasta valencià en Damas Tello, «Las Provincias» i lo «Rat Penat». Amb motiu de la Coronació Canònica va reproduir-se aquest desig que es sufocà per bon acord, sens claudicar-ne.

Recentment les diputacions provincials d'Alacant, Castelló i València, és a dir, les entitats i autoritats més representatives del Regne de València i de la Terra Valenciana amb l'aprovació dels prelats respectius, presentaren al Sant Pare la petició esmentada, recollint les aspiracions dels avantpassats i el sentir del present. Açò que fou il·lusió afalagadora de les darreries del huit-cents hi té avui veritable realitat. Lo 28 d'abril d'enguany lo Sant Pare Joan XXIII, feliçment regnant, per mig de la Sacra Congregació de Ritus, proclama a nostra Mare, la Santíssima Verge dels Desamparats PATRONA PRINCIPAL I PRIMÀRIA de la Terra Valenciana, amb les seqüències litúrgiques en lo Breviari i en lo Missal.

Aconteiximent religiós i patriòtic que ha estat rebut solemnialment per tots els bons valencians. L'anunci d'esta concessió pontifícia ha estat feta per l’arquebisbe de València i pels bisbes de Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant. Els pobles, les parròquies i les esglésies del Regne de València celebraren la gojosa novetat, amb volteig de campanes el dissabte dia 29 d'abril, i clero i autoritats i poble, fent un cos, es congregaren a les parròquies cantant la Salve, en acció de gràcies.

Coralment ens alegrem, i «VINAROZ» recull la data per gratitud al Sant Pare i per goig de veritables i ferms valencians.

Publicat en Vinaroz, nº 215 (1961, maig 6), p. 1.
Text lleugerament adaptat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

Mare de Déu del Lledó

Francesc Cantó i Blasco: « La aparició de Madona Sancta Maria, la Mare de Déu del Lledó », en Corona poética ofrecida por varios amantes de ...