A la Verge dels Desemparats

Francesc Puig Espert (València 1892 - Asnières-sur-Seine, França 1967) va ser un professor, polític i escriptor que hagué d’exiliar-se a França a causa del seu republicanisme i nacionalisme. No té qualitat literària, però és curiosa esta pregària en què demana devotament la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats per als exiliats. Amb ella va obtindre l'áccèssit a la Viola d'Or i Argent en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge l'any 1956. La composició té partitura per a ser cantada. Ja en 1923 va escriure un poema per a la Corona oferta per la societat Lo Rat Penat a la Mare de Déu dels Desamparats ab motiu de la seua canònica coronació (València 1923).

A la Verge dels Desemparats
Pregària
de Puig Espert

Mare de Déu sobirana,
Mare dels Desemparats,
protegiu els desterrats
de la pàtria valenciana!

Pels àngels esculpida,
volguéreu fer el miracle
d’obrir-nos el tabernacle
de vostre amor, font de vida.
I, amb son anima ferida,
vostres fills, en dol bolcats,
vos confessen els pecats
de la malvestat profana.

Perdoneu als bandejats
de la pàtria valenciana,
Mare dels Desemparats!

Dolor d’Amor; Verge nostra;
gran i torbador misteri;
lira, amb plectre d’or; psalteri...
doneu-nos del cel la mostra!
I, a dolls, obriu-los la vostra
gràcia als pobres enlluernats
que, de pàtria embolcallats,
senten la pàtria llunyana.

Doneu vista als encegats,
per la seua vida insana,
oh Mare dels exiliats!

Quan l’onada de follia
capitombà en nostra terra
i, entre fums d’incendi i guerra,
la santa capella ardia
i en mos braços vos prenia,
per la blamor sufocats,
semblaven de plor mullats
vostres ulls de Sobirana.

Aixequeu als que tombats
jauen sens la fe cristiana,
Mare dels Desemparats!

Flor d’ametler olorosa;
bell esclat d’alba xamela;
port de salvació i estrela
en aquesta vall fangosa;
mare, donzella i esposa;
gai conhort dels malaurats
en amarg plor ofegats
del dolor que ens agermana.

Feu tornar els exiliats
de la pàtria valenciana,
Mare dels Desemparats!

Tot el món és una ruïna
i l’esperit en revolta;
l’infern s’és donada solta
i l’home al pecat s’inclina.
Oh Verge, Santa i Divina,
doneu la fe als renegats
que es veuen arrossegats
en llur fosquedat pagana!

Obriu el cel als forçats
de la vil galera humana,
oh Mare dels exiliats!

Raig de sol; claror de lluna;
aigua transparent i fresca;
rajolí de mel de bresca,
pura i dolça com ninguna...
Nostres penes, una a una,
vos plorem els desgraciats,
abatuts i condemnats
en llur condició inhumana.

Reviviu els ofegats
de la pàtria valenciana,
Mare dels Desemparats!

De les valls fins les muntanyes
i de la mar fins a l’erme,
no hi ha monjoia ni terme
on vostres llums són estranyes.
Vetleu sobre les Espanyes
perquè vostres fills plegats
tornen a esser inflamats
en llur pietat casolana.

Perdoneu els anguniats
per qui la pàtria us demana,
Mare dels Desemparats!

Mare de Déu Sobirana,
oh Mare dels exiliats!,
protegiu els desterrats
de la pàtria valenciana!

Fonts: Francesc PUIG ESPERT: Hortolans, Sicània, València 1967, pp. 50-54; Santi CORTÉS: «Setze poemes valencians d'exili», Caplletra, 36 (2004), pp. 117-152.