Veni, Sancte Spiritus

Presentem cinc versions del Veni, Sancte Spiritus, la seqüència gregoriana del dia de Pentecosta; la versió llatina i quatre versions en valencià: les dos de mossén Sorribes, la del Llibre del Poble de Déu i la d'Amunt el cor. La segona de l'Eucologi de mossén Sorribes és quasi idèntica a la del Llibre del Poble de Déu. Entre les lectures del dia de Pentecosta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua han posat una seqüencia que és una versió del Veni, Creator Spiritus, i no del Veni, Sancte Spiritus.

Veni, Sancte Spiritus, coneguda com la Seqüència Daurada, és comunament considerada una de les obres mestres de la poesia sagrada escrita en llatí. La seua bellesa i profunditat han estat alabades per molts. L'himne ha estat atribuït a tres autors diferents, al rei Robert II el Piadós de França (970-1031), al papa Innocenci III (1161-1216), i a Stephen Langton (+ 1228), arquebisbe de Canterbury (este últim és l’autor més probable).

1. Versió en llatí

Veni, Sancte Spíritus,
et emitte caelitus
lucis tuae rádium.

Veni, pater páuperum,
veni, dator múnerum,
veni, lumen córdium.

Consolator óptime,
dulcis hospes ánimae,
dulce refrigérium.

In labore réquies,
in aestu tempéries,
in fletu solátium.

O lux beatíssima,
reple cordis íntima
tuorum fidélium.

Sine tuo númine
nihil est in hómine,
nihil est innóxium.

Lava quod est sórdidum,
riga quod est áridum,
sana quod est sáucium.

Flecte quod est rígidum,
fove quod est frígidum,
rege quod est dévium.

Da tuis fidélibus
in te confidéntibus
sacrum septenárium.

Da virtutis méritum,
da salutis éxitum,
da perenne gáudium.

Amen. Alleluia.

2. Mossén Sorribes A

Veniu, oh Esperit Sant,
raigs de vostra virtut
porteu del cel estant,
amb dons de la salut.

Veniu, Sol d'indigents,
veniu, llum de les gents,
dolç consol del sofrit,
amic del nostre cor.

Repòs ple de dolçor
i llum de l'esperit,
oreig del dia ardent,
del plor alleujament.

Benaurada llum del cel,
ompli el cor del teu fidel,
de la llum de vostra amor.

Sense el teu gran ben voler,
res en l'home no ha d'haver,
que no siga freturer.

Renta ço que és maculat,
rega ço que és assecat,
i guarix la infermetat.

Vincla al dur i al que és dolent,
i abrusa amb ton foc ardent,
al qui va desgarriat.

Dona als teus súbdits fidels
el teu septiforme do
i per purs i sants anhels
dona’ns de virtuts guardó.

Dona’ns el pa sens recel
i a tots per mèrits el cel.

Amén. Al·leluia.

Font: Vicent SORRIBES GRAMATGE: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, pp. 344 i 345.

3 i 4. Mossén Sorribes B i Llibre del Poble de Déu

Veniu, oh Sant Esperit,

des del cel al nostre pit

amb un raig de llum divina.

Pare de pobres, veniu,

dau-nos els dons que teniu,

oh Sol que el cor il·lumina.

Vós sou el Consolador,

de l'ànima Habitador,

i dolcíssim refrigeri.

En els treballs sou confort,

en les penes sou conhort,

en la calor sou temperi.

Oh Divina Claredat,

visiteu la intimitat

del cor que ja vos ansia. (1)

Res tindrà l'home si Vós

no li dau vostre socors (2)

divinal, que bé li sia.

Tot lo que no és net renteu;

tot lo que és marcit regueu; (3)

cureu tota malaltia.

Tot lo indòmit endolciu;

tot lo fred, encalentiu;

regiu lo que s'esgarria. (4)

Dau als fidels confiats

dels vostres dons esperats

la sacrosanta Setena;

el mèrit de la virtut,

el camí de la salut,

la joia immortal i plena.

Amén. Al·leluia.

Fonts: Vicent SORRIBES GRAMATGE: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, p. 669; Pere RIUTORT MESTRE: Llibre del Poble de Déu, Gorg, València 1975, pp. 457 i 458.

(1) "us ansia" en el LPD.

(2) "socós" en Sorribes.

(3) "tot lo que ja és sec" en LPD.

(4) "el qui" en LPD.

5. Amunt el cor

Vine, oh Sant Espirit,

des del cel al nostre pit

ab un raig de llum divina.

Vine, Pare d’indigents,

dona’ns els dons que tens,

oh Sol que el cor allumena.

Eres tu, Consolador,

de l’ànima Habitador

i dolcíssim refrigeri;

en els treballs, el confort,

en les penes, el conhort

i en la calor, la saonada.

Oh divina Claritat:

visita l’intimitat

del cor que tant t'ansia.

L’home no seria res

si de Tu no haguera obtingut

l’ajuda que li calia.

Llava lo que no està net,

calfa tot lo que està fret,

cura tota malaltia.

Lo indòmit, domestica-ho,

tot lo que està sec, aigua-ho,

i rig lo que se desvia.

Als teus fidels benamats

dels teus dons tan esperats

dona’ls la Santa Setena,

el mèrit de la virtut,

el camí de la salut

i la joya eterna i plena.

Amén. Aleluya.

Font: Leccionari en llengua valenciana per als dumenges i festes del Senyor, Amunt el cor, Valéncia 1980, pp. 217 i 218.