Degà de la Seu de València
Que el 9 d'octubre se celebra la festa de la Comunitat Valenciana, ho sap tothom. Que aquest dia la Senyera Reial fa visita a la Seu, és un fet conegut per grans i menuts. Que així ho hem commemorat des de segles, consta en la documentació de l'arxiu catedralici. Ara bé, que no tots els valencians poden donar raó del vertader motiu de tanta festa, tal vegada siga així. Vegem d’aclarir l'assumpte.
La guerra per conquerir València, la va concloure el rei Jaume I la vespra de sant Miquel. Per tant, el 28 de setembre fou subscrita la capitulació on es pactava la fi de la lluita armada. Així ho refereix el Llibre dels Fets, és a dir la crònica reial. Doncs, es pot sostindre amb trellat que el 9 d'Octubre la Comunitat Valenciana no commemora cap fet bèl·lic.
L’esmentada crònica deixa constància moltes vegades del sentit cristià del rei en la conquesta de València. Ens fa saber que el 28 d'octubre de 1236, estant en Lleida, va prometre a Déu, que si li donava València, dotaria la Seu. Més avant, quan el Rei es trobava ja en terres de València, ens donà a conéixer el vot que féu al Puig i davant de l'altar de la Mare de Déu: «Nos prometem aquí a Déu, e a aquest altar que és de la sua Mare, que nós no passarem Terol, ne el riu de Tortosa tro que València hajam presa. E enviarem per la regina, nostra muller, e per ma filla, que és ara regina de Castella, que vinguen, per so que entenats que major volentat hinc havem d'aturar e de conquerre aquest Regne, que sia a servici de Déu». La voluntat del rei apareix clara: vol conquerir el Regne de València per a servici de Déu.
El comportament del rei el dia 9 d'octubre, quan arriba a València, també queda detallat en la crònica, que diu: «E quam vim nostra Senyera sus en la torre descavalgam del cavall, e endresam-nos vers orient, ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercé que Déu nos havia feita».
El 9 d'octubre, Jaume I dóna gràcies a Déu per haver-li donat el Regne de València; i perquè la seua acció de gràcies tingués continuïtat, el rei manà consagrar la mesquita en església cristiana, i aquell dia va nàixer el Regne cristià de València. Cada 9 d'octubre els valencians tornem a la Seu per donar gràcies a Déu. Aquest és el vertader sentit de la festa del 9 d'Octubre. I amb el nostre comportament imitem al rei quan besà terra per la gran mercé rebuda de Déu Nostre Senyor.
En la celebració del 9 d'Octubre, els valencians recordem que tal dia nasquérem poble i poble cristià. Tot aquell que no reconega aquest fet, suposa eixir-se'n de la història o fer-ne una altra que sempre serà arbitrària i postissa.
I València, per recordar el seu origen cristià, acudeix a la Seu portant la Senyera Reial que, en arribar a la porta és acollida per l'arquebisbe i el capítol dels canonges com si fóra el mateix rei. No hem d'oblidar que la Senyera és un símbol tant de València com del rei, i que, a l'hora de la veritat, no poden separar-se.
Ja dins del temple, tots plegats cantem el Te Deum, i donem gràcies a Déu en la nostra llengua valenciana. Res pot ser tan significatiu com ajuntar en unitat la Senyera, la Seu i la llengua valenciana. Tan sols així se significa la voluntat del rei, que constituí a València Regne independent i cristià.
Així ho reconeix el poble valencià des de fa ja molts segles. Vejam un moment com es reflecteix en la Consueta que el 1705 va escriure Teodor Herrera, beneficiat i mestre de cerimònies de la Seu. Amb profusió de detalls ens conta com es feia en aquell temps la processó cívica i religiosa portant la Senyera. Ens diu que assistien cent arcabussers, el clero de totes les parròquies de la ciutat, la Universitat, els prohoms, presidits pel racional que portava l'espasa de Jaume I, i que un macer era portador de l'Estendard Reial, vol dir la Senyera, i tancant la processó els jurats. Dins de la Seu, un canonge pronunciava en llengua valenciana el sermó dit de la conquesta. Com a curiositat, ens recorda la Consueta per què a la Senyera la fan pujar per la finestra, i és que tan sols en temps de guerra pot eixir i entrar per la porta.
Hui fem les coses d'una altra manera, però el resultat és el mateix, doncs tant abans com ara el 9 d'Octubre donem gràcies a Déu per ser el Regne cristià que va instituir el nostre rei Jaume I.
Publicat en Cresol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada