(Castelló, la Ribera Alta 1912-Carcaixent 1999)
Capítol I
Sant Francesc, semblança de Jesucrist
Igual que Crist escollí dotze apòstols que ho deixaren tot per a anar-se’n amb Ell, també sant Francesc escollí en principi, com a pilar del seu Orde, dotze seguidors que feren professió de la més estricta pobresa.
Un dels dotze apòstols de Crist, com se sap, acabà penjant-se... Un dels dotze seguidors de sant Francesc, fra Joan de Capella, apostatà i va penjar-se també, la qual cosa deu servir-nos d’exemple d’humilitat i de temença, i perquè ens n’adonem ensems que ningú no pot ésser segur de perseverar, si no és amb l’ajuda de la gràcia de Déu.
Admirables models de santedat i calzes reblits de l’Esperit Sant foren els dotze apòstols, i models de santedat foren també els dotze germans de sant Francesc, apòstols redivius, algun dels quals, com fra Gil, fon raptat, com Sant Pau, fins al tercer cel; un altre, fra Felip [Lungo], amb la llengua tocada amb una brasa de foc per un àngel, com el profeta Isaïes; un altre, fra Silvestre, igual que Moisés, parlava amb Déu com qui parla a un amic de tota la vida; fra Bernat, tan humil com ben enterat en totes les coses de la Santa Escriptura, igual que sant Joan l’Evangelista, s’hi remuntava com una àliga, amb tota l’extraordinària potència del seu enteniment, fins a l’altíssima llum de la Divina Saviesa... I un altre, darrerament, com fra Rufí, cavaller d’Assís, fon canonitzat en vida, tanta fon la seua santedat... (2)
I per aquest estil foren tots ells: animetes privilegiades, singularment santes, com ha de vore’s al llarg del que es diu en aquest llibre.
Capítol X
De com fra Masseo va provar la virtut de sant Francesc
Sant Francesc i fra Masseo són al convent de la Porciúncula...
Sant Francesc, no cal dir-ho, l’estima de veres.
Un dia que Sant Francesc tornava d’un bosquet on s’havia retirat per a fer oració, s’hi topeta amb fra Masseo. Aquest, volent assabentar-se fins a on ratlla la humilitat del pare sant Francesc, fent-se un poc el boig i amb un to esguitoset s’encara amb ell per a dir-li:
—I per què a tu? Per què a tu? Per què precisament a tu?
Sant Francesc resta tot sorprés. En refer-se un poc li diu:
Escolta’m, fra Masseo: què és el que vols dir amb això de «per què a tu?, per què a tu?, per què a tu?».
Fra Masseo, tot i aquell aire diplomàtic que li és consubstancial, no pot amagar que les paraules del sant l’inquieten prou i exclama amb un poc de desfici:
—Vull dir que, a quin sant va tot el món a buscar-te, per què la gent vol vore’t i escoltar-te i obeir-te? Tens un cos menut i escafinyat; una cara que no és res de l’altre dijous... De noble, d’allò que en diuen «estirp noble», jo crec que tens ben poca cosa. I si és de coneixements científics…, tu voràs! Per què, doncs, peguen tots darrere de tu? Vinga, a vore si m’ho expliques...
Sant Francesc se’l resta mirant... Un ample somriure li va omplint a poc a poc tota la cara... Alça els ulls al cel i posa el pensament en Déu i li dona gràcies. I, llavors, amb l’esperit tot amerat de fervor s’encara amb fra Masseo i li diu:
—Com que vols saber per què a mi? Dius que vols saber per què precisament a mi! Vols saber per què tot el món ve darrere de mi... Mira, fra Masseo, T’ho diré… La cosa és ben clara, voràs: Els ulls de Déu, massa que ho saps, veuen perfectament tot el que de bo i de roí hi ha escampat per tot arreu. I com aquests ulls santíssims no han trobat entre tots els pecadors haguts arreu del món a cap altre que ho siga més que jo, ni més vil, ni més baix ni més malvat... I com per a dur a bon cap l’obra meravellosa que porta entre mans, no ha pogut trobar sobre la terra una altra criatura tan dolenta…, per això i res més que per això Déu m’ha escollit a mi, fra Masseo! Te n’adones ja, fra Masseo? D’aquesta forma destacarà millor la noblesa d’Ell, la grandesa, la fortalesa, la bellesa i la saviesa que al món ha d’infondre-li... D’aquesta manera se n’adonarà també tothom que tota virtut, el mateix que tots els béns, procedeixen d’Ell i de ningú més; que ningú es pot gloriar davant d’Ell i, si es gloria, s’hi gloriarà en el Senyor, al qui en definitiva pertany tota glòria, ara i sempre, i pels segles dels segles.
Fra Masseo, en escoltar aquesta resposta tan humil i fervorosament dita, no pot menys d’admirar la santa humilitat del nostre pare sant Francesc...
En honor de Crist. Amén.
(Font: «Les Floretes de Sant Francesc», en Del Colegio, nº 76 (1999-2000), Colegio San Antonio de Padua, Carcaixent).
l. La conformitat de sant Francesc amb Crist descrita amb minuciositat en aquest primer capítol, és una constant de tota la primitiva literatura franciscana. Més tard arriba a la culminació en l'extensa obra de Bartomeu de Pisa: De la conformitat de la vida del benaurat Francesc amb la vida del Senyor Jesús (segle XIV). [nota de Francesc Gamissans, OFM, en la seua edició de les Floretes de Sant Francesc d'Assís, La Formiga d'Or, Barcelona 1997, p. 21].
2. Son onze els primers companys del Pobrissó d'Assís que anaren ajuntant-se entre el 1208 i 1209, abans de l'aprovació pontifícia de la forma de vida o Regla: Bernat de Quintavalle, Pere Cattani, Gil d'Assís, Sabbatino, Morico, Joan de la Capella, Felip Longo, Joan de sant Constanzo, Bàrbar, Bernat de Vigilanzio i Àngel Tancredi. Les fonts més antigues inclouen sant Francesc entre els dotze perquè ell mai no hauria gosat ocupar el lloc de Crist entre els seus cavallers de la taula rodona. [nota de Francesc Gamissans, OFM, en la seua edició de les Floretes de Sant Francesc d'Assís, La Formiga d'Or, Barcelona 1997, p. 22].
3. Fra Masseo de Marignano ha estat una de les figures més populars i benvolents de les primeres fraternitats franciscanes. Va ingressar a l'orde el 1211. Ben plantat, de gest obert i airós, era estimat de sant Francesc per la seva parla agradable, per la prudència en les obres i també, val a dir-ho, per la robustesa física quan es tractava de protegir el sant de la indiscreció de la gent en els llocs de recés o en els moments d'èxtasi amb Déu. Justament perquè fra Masseo fou dotat de qualitats purament humanes, li fou necessari lluitar tota la vida per assolir la veritable humilitat. Morí nonagenari l'any 1280. [nota de Francesc Gamissans, OFM, en la seua edició de les Floretes de Sant Francesc d'Assís, La Formiga d'Or, Barcelona 1997, p. 44].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada