Dedicació de l'Església Catedral de València

Aniversari de la conquesta de València

(9 d’octubre)
Dedicació de l’Església Catedral

En prendre possessió el rei en Jaume de la ciutat de València, l'any 1238, manà purificar la mesquita major que hi havia, tot enderrocant-la poc després per tal d'aixecar un temple gran i cristià. Este temple gran, millor diríem magnífic, fon la catedral; així ho exigia la Fe d'aquell que no podia consentir que: «L’honor de nostre Senyor Jesucrist aquí dins fos menyspreada», i tot recordant que sobre el seu bres sonà com una vocació i un auguri (el rei va nàixer el dia de la Candelera): «il·lumina tots aquells qui jauen en tenebres i en ombres de mort. Eixarmeu els camins de la fe!» Com no voleu que la nostra Església Major siga magnífica si és filla de la Fe d'un rei i d’un poble, la Fe dels quals, és capaç, encara hui, de traspassar les muntanyes d'un lloc a l'altre, i esta Fe ha estat sempre l’essència de la nostra raó d’ésser i la propulsora de tots els nostres heroismes? «Tingau-nos per ben pagats de tot açò que ens ha donat Déu nostre Senyor». Alegrem-nos, valencians, d’este aniversari com a cristians i com a patriotes, ja que «sols els pobles que honren Pare i Mare han de viure llargament sobre la terra». La catedral és, doncs, l’Ésglésia mare de totes les esglésies de la diòcesi I l'ànima de la nostra vida religiosa. Sota la seua cúpula, han estat celebrats concilis i sínodes, i també les corts del Regne; els seus murs guarden despulles de sants, tresors d'or i trofeus de guerres, i per sobre tot s’hi sent el pàlpit dels nostres gloriosos sants i beats, de sant Vicent Ferrer, de sant Tomàs de Vilanova, del beat Joan de Ribera, dels papes valencians Calixte III i Alexandre VI, i és per tot això que la nostra catedral inclou un gran símbol religiós, polític i civilitzador.

[...]

La diada del 9 d'octubre (sant Dionís), és celebrada tradicionalment, des de fa set segles, com la festa civico-religiosa de primer ordre: la Fundació del Regne de València.

(Vicent SORRIBES i GRAMATGE: Eucologi valencià, València 1951, pp. 496s.)