JOSEP MARIA CASES D'ORDAL
BISBE DE SOGORB-CASTELLÓ [1972-1996]
HONOR PENTECOSTA 1996 i 2019
Avel·lí Flors i Bonet
Reestructurà el bisbat de Sogorb-Castelló en zones pastorals [1973] després d'un període de reflexió comunitària suscitada per les ponències del doctor Boulard, canonge pastoralista de París, i després d'escoltar el dictamen de la comissió que ell mateix creà per estudiar la reforma, dividí la diòcesi en quatre zones pastorals, al davant de les quals, hi instituí la figura del vicari episcopal territorial.
El bisbe Cases es caracteritzà per ser un home molt pròxim a la gent, especialment als més pobres i necessitats, amb particular dedicació als malalts. Home de profunda i sincera espiritualitat, primà en ell la dedicació prioritària a la pregària; en aquest sentit, abans de ser destinat al bisbat de Sogorb-Castelló, havia instituït [1969] els Grups d'Oració i d'Amistat que tingueren una discreta expansió a les diòcesis de Girona i de Castelló (i, també, a altres diòcesis de l'estat) d'acord amb l'estil modest del seu fundador.
Profundament arrelat en la cultura del seu país, no desdenyà mai la llengua del poble en què predicava quan la situació ho permetia o aconsellava. En aquest sentit, seria favorable a l'adaptació dels textos catalans a la litúrgia en la versió del Llibre del Poble de Déu [1975] i tingueren discreta repercussió les seues declaracions sobre l'autonomia del País Valencià i la seua llengua, així com el sermó que dedicaria al rei Jaume I en la celebració del VII centenari de la seua mort [1976]. Al final del seu pontificat [1996] aprovà els tres catecismes valencians per a infants i facilità l'edició de la Bíblia Valenciana Interconfessional.
La presència d'un bisbe català, però, incomodava l'església espanyola. I la Roma del papa Joan Pau II, plegada davant la política conservadora de l'estat espanyol, en mans del partit popular [1996], forçà el seu cessament, amb l'excusa del compliment de la seua edat reglamentària de jubilació. Lamentablement, el seu successor, complint ordes politicoreligioses de dalt, entre altres mesures, posà tots els entrebancs possibles a l'obra del seu antecessor, prohibí l'ús dels catecismes que ell havia aprovat el seu antecessor i frenà l'expansió de la versió valenciana de la Bíblia Valenciana Interconfessional.
El bisbe Josep Maria Cases, jubilat, dedicà els seus darrers cinc anys de vida a l'espiritualitat, a la propagació dels seus Grups d'Oració i d'Amistat i a un humil servei a una comunitat de religioses clarisses a Fortià (Alt Empordà). Moria en la pau del Senyor a Figueres (Alt Empordà) un 21 d'abril de 2002 a huitanta-dos anys. El seu cos reposa ara a la cripta de la cocatedral de Castelló de la Plana, on foren sepultades les seues venerables restes, després d'una celebració multitudinària en què el poble de Castelló mostrà tota l'estima i admiració que sentia per ell, tant en vida com en mort.
Publicat en Pentecosta, 116 (2021), pp. 53-54.
* * * * * * * *
Per a saber més (a cura de F. Xavier Martí)
- «Museo del Seminario Diocesano de Gerona», en Memoria de los Museos Arqueológicos Provinciales 1947, VIII. Madrid, Aldus, pp. 198-200.
- La muerte no se improvisa: esbozo biográfico de José María Camps Doménech, Gerona, D.C.P., 1959.
- Nuestros caminos, Madrid, Lux Mundi, 1961.
- i Álvaro CAPELLA RIERA: Hombres de caqui (Diario de un soldado en la paz), Madrid, Lux Mundi, 1962.
- Grupos de oración, Castelló de la Plana 1972.
- Carta pastoral: nuestra pastoral diocesana hoy, Segorbe 1973.
- Cuaresma y Año Santo en nuestra diócesis: exhortación pastoral, Segorbe, 1974.
- Grupos de oración y de amistad, Castelló de la Plana 1974 (2a edició).
- «Homilia en el VII centenari de la mort del rei Jaume I», Documents d'Església (1976, octubre)
- Grupos de oración y de amistad, Castelló de la Plana 1977.
- «L’ús de la nostra llengua a la litúrgia», Saó, 10 (1978), pp. 19-21.
- El valencià a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1978)
- L'autonomia del País Valencià (1978)
- Maria orante: modelo y ayuda de orantes: exhortación pastoral, Segorbe 1988.
- «Valencians, cristians, ciutadans», Hoja parroquial, Diòcesi de Sogorb-Castelló, 1988, octubre 9.
- «La veu del nostre bisbe», Pentecosta, 5 (1994), p. 9.
- «Evocació de Jaume I», Pentecosta, 6 (1994), pp. 17-20.
- Entrevista en Saó, 176 (1994), pp. 486-491.
- Apuntes sobre el pontificado del obispo D. José Mª Cases (1971-1996), [Castellón de la Plana], Seminario Mater Dei, 1996.
- Pensamiento y testimonios, Fortià, Grupos de Oración y Amistad, 2007.
Arxius sonors
- Entrevista al bisbe Cases sobre la Mare de Déu del Lledó al Grau, [arxiu sonor], Radio Castellón Cadena SER, 1974, maig 18.Bibliografia sobre el bisbe Cases
- Ritual de l’ordenació episcopal, Catedral de Girona, 6 de febrer del 1972, Girona, Ajuntament de Girona, 1972.
- Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 1998, vol. I, p. 468.
- Pere SABORIT BADENES: «Un bisbe gironí a la Seu de Sogorb-Castelló: Josep Maria Cases Deordal (1972-1996), Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línia], 52 (2011), pp. 861-866.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada