Missatge del Sant Pare Francesc per a la XXX Jornada Mundial del Malalt

Missatge del Sant Pare Francesc per a la XXX Jornada Mundial del Malalt

(11 de febrer de 2022)

«Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36).

Estar al costat dels qui patixen en un camí de caritat

Benvolguts germans i germanes,

Fa trenta anys, sant Joan Pau II va instituir la Jornada Mundial del Malalt per a sensibilitzar el Poble de Déu, les institucions sanitàries catòliques i la societat civil sobre la necessitat d'assistir els malalts i els qui els cuiden.[1]

Estem agraïts al Senyor pel camí realitzat en les Esglésies locals d'arreu del món durant estos anys. S'ha avançat bastant, però encara queda molt camí per recórrer per a garantir a totes les persones malaltes, principalment en els llocs i en les situacions d'una pobresa i exclusió més gran, l'atenció sanitària que necessiten, així com l'acompanyament pastoral per tal que puguen viure el temps de la malaltia units a Crist crucificat i ressuscitat. Que la XXX Jornada Mundial del Malalt —la celebració conclusiva de la qual no tindrà lloc a Arequipa, al Perú, a causa de la pandèmia, sinó a la Basílica de Sant Pere al Vaticà— puga ajudar-nos a créixer en el servici i en la proximitat a les persones malaltes i a les seues famílies.

1. Misericordiosos com el Pare

El tema escollit per a esta trentena Jornada, «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36), ens fa tornar la mirada cap a Déu «ric en misericòrdia» (Ef 2,4), que sempre mira els seus fills amb amor de pare, fins i tot quan estos s'allunyen d'Ell. De fet, la misericòrdia és el nom de Déu per excel·lència, que manifesta la seua naturalesa, no com un sentiment ocasional, sinó com a força present en tot el que Ell realitza. És força i tendresa alhora. Per això, podem afirmar amb sorpresa i gratitud que la misericòrdia de Déu té en si mateixa tant la dimensió de la paternitat com la de la maternitat (cf. Is 49,15), perquè Ell ens cuida amb la força d'un pare i amb la tendresa d'una mare, sempre disposat a donar-nos nova vida en l'Esperit Sant.

2. Jesús, misericòrdia del Pare

El testimoni suprem de l'amor misericordiós del Pare als malalts és el seu Fill unigènit. ¡Quantes vegades els Evangelis ens narren les trobades de Jesús amb persones que patixen diverses malalties! Ell «anava per tot Galilea, ensenyant en les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i curant entre la gent totes les malalties.» (Mt 4,23). Podem preguntar-nos: ¿per què esta atenció particular de Jesús vers els malalts, fins a tal punt que es convertix també en l'obra principal de la missió dels apòstols, enviats pel Mestre a anunciar l'Evangeli i a curar els malalts? (cf. Lc 9,2).

Un pensador del segle XX ens suggerix una motivació: «El dolor aïlla completament i és d'este aïllament absolut d’on sorgix la crida a l'altre, la invocació a l'altre».[2] Quan una persona experimenta en la seua pròpia carn la fragilitat i el patiment a causa de la malaltia, també el seu cor s'entristix, la por creix, els interrogants es multipliquen; trobar la resposta a la pregunta sobre el sentit de tot el que passa és cada vegada més urgent. ¿Com no recordar els nombrosos malalts que, durant este temps de pandèmia, han viscut en la solitud d'una unitat de cures intensives l'última etapa de la seua existència atesos, sens dubte, per agents sanitaris generosos, però lluny dels seus éssers estimats i de les persones més importants de la seua vida terrenal? Heus ací, doncs, la importància de comptar amb la presència de testimonis de la caritat de Déu que escampen sobre les ferides dels malalts l'oli de la consolació i el vi de l'esperança, seguint l'exemple de Jesús, misericòrdia del Pare.[3]

3. Tocar la carn sofrent de Crist

La invitació de Jesús a ser misericordiosos com el Pare adquirix un significat particular per als agents sanitaris. Pense en els metges, els infermers, els tècnics de laboratori, en el personal encarregat d'assistir i cuidar els malalts, així com en els nombrosos voluntaris que donen un temps preciós als qui patixen. Benvolguts agents sanitaris, el vostre servici al costat dels malalts, realitzat amb amor i competència, transcendix els límits de la professió per a convertir-se en una missió. Les vostres mans, que toquen la carn sofrent de Crist, poden ser signe de les mans misericordioses del Pare. Sigueu conscients de la gran dignitat de la vostra professió, com també de la responsabilitat que esta comporta.

Beneïm el Senyor pels progressos que la ciència mèdica ha realitzat, sobretot en estos últims temps. Les noves tecnologies han permés desenvolupar tractaments que són molt beneficiosos per a les persones malaltes; la investigació continua aportant la seua valuosa contribució per tal d'erradicar malalties antigues i noves; la medicina de rehabilitació ha desenvolupat significativament els seus coneiximents i competències. Tot això, però, no ens ha de fer oblidar la singularitat de cada persona malalta, amb la seua dignitat i les seues debilitats.[4] El malalt és sempre més important que la seua malaltia i, per això, cada enfocament terapèutic no pot prescindir d'escoltar el pacient, la seua història, les seues angoixes i les seues pors. Fins i tot quan no és possible curar, sempre és possible cuidar, sempre és possible consolar, sempre és possible fer sentir una proximitat que mostra interés per la persona abans que per la seua patologia. Per això espere que la formació professional capacite els agents sanitaris per a saber escoltar i relacionar-se amb el malalt.

4. Els centres d'assistència sanitària, cases de misericòrdia

La Jornada Mundial del Malalt també és una ocasió propícia per a centrar la nostra atenció en els centres d'assistència sanitària. Al llarg dels segles, la misericòrdia cap als malalts ha portat la comunitat cristiana a obrir innombrables «hostals del bon samarità», per tal d'acollir i curar malalts de tota mena, sobretot aquells que no trobaven resposta a les seues necessitats sanitàries, a causa de la pobresa o l'exclusió social, o per les dificultats a l'hora de tractar certes patologies. En estes situacions són sobretot els infants, la gent gran i les persones més fràgils els qui patixen les pitjors conseqüències. Molts missioners, misericordiosos com el Pare, van acompanyar l'anunci de l'Evangeli amb la construcció d'hospitals, dispensaris i centres de salut. Són obres valuoses mitjançant les quals la caritat cristiana ha pres forma i l'amor de Crist, testimoniat pels seus deixebles, s'ha tornat més creïble. Pense sobretot en els habitants de les zones més pobres del planeta, on a vegades cal recórrer llargues distàncies per a trobar centres d'assistència sanitària que, a pesar que compten amb recursos limitats, oferixen tot el que tenen a la seua disposició. Encara hi ha un llarg camí per recórrer i en alguns països rebre un tractament adequat continua sent un luxe. Ho demostra, per exemple, la manca de disponibilitat de vacunes contra el virus de la covid-19 en els països més pobres; però encara més la manca de tractaments per a patologies que requerixen medicaments molt més senzills.

En este context, desitge reafirmar la importància de les institucions sanitàries catòliques: són un tresor preciós que cal custodiar i sostenir; la seua presència ha caracteritzat la història de l'Església per la seua proximitat als malalts més pobres i a les situacions més oblidades.[5] ¡Quants fundadors de famílies religioses han sabut escoltar el crit de germans i germanes que no disposaven d'accés als tractaments sanitaris o que no estaven ben atesos i s'han entregat al seu servici! Encara hui dia, fins i tot als països més desenvolupats, la seua presència és una benedicció, perquè sempre poden oferir, a més de la curació del cos amb tota la perícia necessària, també aquella caritat gràcies a la qual els malalts i els seus familiars ocupen un lloc central. En una època en què la cultura del rebuig està molt difosa i a la vida no sempre se li reconeix la dignitat de ser acollida i viscuda, estes estructures, com cases de la misericòrdia, poden ser un exemple en la protecció i la cura de tota existència, fins i tot de la més fràgil, des de la seua concepció fins al seu final natural.

5. La misericòrdia pastoral: presència i proximitat

Al llarg d'estos trenta anys el servici indispensable que realitza la pastoral de la salut s'ha reconegut cada vegada més. Si la pitjor discriminació que patixen els pobres —i els malalts són pobres en salut— és la manca d'atenció espiritual, no podem deixar d'oferir-los la proximitat de Déu, la seua benedicció, la seua Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d'un camí de creiximent i maduresa en la fe.[6] En este sentit, voldria recordar que la proximitat als malalts i la seua atenció pastoral no només és una tasca d'alguns ministres específicament dedicats a això; visitar els malalts és una invitació que Crist fa a tots els seus deixebles. ¡Quants malalts i quantes persones grans viuen a sa casa i esperen una visita! El ministeri de la consolació és responsabilitat de tot batejat, conscient de la paraula de Jesús: «Estava malalt i em vau visitar» (Mt 25,36).

Benvolguts germans i germanes, encomane tots els malalts i les seues famílies a la intercessió de Maria, Salut dels malalts. Que units a Crist, que porta sobre si mateix el dolor del món, puguen trobar sentit, consol i confiança. Pregue per tots els agents sanitaris perquè, plens de misericòrdia, oferisquen als pacients, a més de les cures adequades, la seua proximitat fraterna.

Impartisc a tothom amb afecte la Benedicció Apostòlica.

Roma, Sant Joan del Laterà, 10 de desembre de 2021, Memòria de la Benaurada Mare de Déu Maria de Loreto.

FRANCESC

[1] Cf. Carta al cardenal Fiorenzo Angelini, president del Pontifici Consell per a la Pastoral dels Agents Sanitaris, amb motiu de la institució de la Jornada Mundial del Malalt (13 de maig de 1992).

[2] E. Lévinas, «Une éthique de la souffrance», a Souffrances. Corps et âme, épreuves partagées, J.-M. von Kaenel edit., Autrement, París 1994, pp. 133-135.

[3] Cf. Missal Romà, Prefaci Comú VIII, Jesús, bon samarità.

[4] Cf. Discurs a la Federació Nacional dels Col·legis de Metges i Cirurgians Dentals (20 de setembre de 2019).

[5] Cf. Àngelus des del Policlínic «Gemelli» de Roma (11 de juliol de 2021). [6] Cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium (24 de novembre de 2013), 200.