Josep Maria Cases i Deordal (†)
Bisbe de Sogorb-Castelló
Per a la publicació diocesana Hoja parroquial de 9 d'octubre de 1988, el bon bisbe Josep Maria Cases escrivia este editorial que reproduïm:
El 9 d'Octubre celebra l'entrada triomfal de Jaume I, el Conqueridor, a la ciutat musulmana de València. La crònica dels seus fets ressalta l'interés que tingué el rei perquè "sabessen los cristians que nostra era València ... i que metessen nostra senyera en la torre que és ara del Temple". I continua, emocionadament: "I, quan vérem nostra senyera dalt en la torre, descavalcàrem del cavall, i ens giràrem cap orient, i ploràrem amb els nostres ulls, i besàrem la terra per la gran mercé que Déu nos havia feta". Era el compliment del pla aprovat a Alcanyís de conquistar el regne musulmà de València per a la fe cristiana "a servici de Déu".
Així, amb aquesta conquesta terminava el regne musulmà de València, i se n'iniciava un altre de nou, netament orientat a Europa i fonamentat en la fe cristiana. La fe es troba íntimament vinculada a aquests fets d'armes que anomenem la conquista del regne de València. I des d'aleshores, la nostra col·lectivitat s'ha vist amerada de sentit religiós o, si més no, de sovintejades referències culturals cristianes. Per a constatar-ho, només cal escoltar com parla la nostra gent, per saber com està teixida, la llengua del poble, de referències a Déu, als sants, a l'església, a les festes religioses, etc.
Els catòlics valencians, en la festa del 9 d'Octubre, ens hem de preguntar: quina és la nostra missió dins d'aquesta realitat social que hui anomenem Comunitat Valenciana? La resposta és ben senzilla: els catòlics valencians som els més directes hereus de la conquista cristiana. València fou conquistada per tal de reinstaurar-hi la fe cristiana "a servici de Déu". Però la fe descansa sobre un poble concret. No pot haver-hi poble de Déu, com ha ensenyat el concili Vaticà II, si no tenim una comunitat humana que se sent poble diferenciat. En aquest sentit, els valencians, gràcies a Jaume I, vam nàixer com a poble diferenciat, fill d'Aragó i de Catalunya, però no un nou Aragó o una nova Catalunya. Els catòlics valencians d'ara hem de ser fidels al nostre fet diferencial. La conquista serví també per a dotar el nou estat d'una mateixa llengua que encara hui compartim amb les altres comunitats de l'antiga corona d'Aragó. Els actuals valencians no podem malbaratar aquesta gloriosa herència cultural; l'hem de valorar i fer servir en la vida de cada dia, i, també, en la celebració de la fe i en la transmissió d'aquesta als nostres fills.
De manera més específica, però, els actuals cristians valencians ens hem de sentir, dins la complexa societat valenciana, com a sal i llum dels nostres compatriotes. I això, oferint-los un triple servei: el de la veritat per no enganyar els altres amb falsejaments enganyosos; el de la justícia per promoure sempre i en tot lloc el naixement d'un home i d'una societat lliure; i, sobretot, el servei de l'amor per mostrar als germans l'amor mateix del Déu i pare de nostre Senyor Jesucrist. Si els cristians valencians prestàvem a la nostra societat aquest triple servei, mai no faríem nosa a la societat, sinó que hi seríem indispensables. I, a més, demostraríem allò que l'home d'ara s'entesta a posar en dubte: que Déu existeix i que el Crist ressuscitat viu en la seua església. Amb aquest desig us encoratge a viure el nostre 9 d'Octubre com a ciutadans de la Comunitat Valenciana i com a fidels del Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada