Santoral valencià popular

El punt de partida d'esta llista és l'article d'Enric A. Llobregat: "El santoral valenciano popular", Centre d'estudis de la Plana, 6 (1986, abril-juny), pp. 25-38.
Igual que Enric Llobregat, hem pres en consideració els sants i santes que apareixen en el calendari del Llibre d'Hores de Morella, editat per Germà Colon (Barcino, Barcelona 1960, pp. 45-59).
També tenim en compte un calendari per a València de l'últim quart del segle XV, editat per M. Desamparados Cabanes ("Un calendario para Valencia", Estudis Castellonencs, 6 (1994-1995), pp. 243-248).

A
  • Sants Abdó i Senent [o Abdon i Senén], màrtirs. 30 de juliol: mem. ob. a la diòcesi de València. Titulars de les esglésies parroquials de Carpesa i de Fredes. Patrons de Castelló (Ribera Alta)
  • Santa Àgueda [o Àgata o Agda] de Catània, verge i màrtir. 5 de febrer. Patrona de Xèrica i Vallibona. "Catanae, in Sicilia, natalis sanctae Agathae, Virginis et Martyris; quae, temporibus Decii Imperatoris, sub Quinctiano Judice, post alapas et carcerem, post equuleum et torsiones, post mamillarum abscissionem, post volutationem in testulis et carbonibus, tandem in carcere, Deum precans, consummata est". "L'endemà sent Blay colets, santa Àgata a V dies és".
  • Sant Agustí, bisbe i doctor de l'Església. 28 d'agost. Titular de l'església parroquial d'Alfara de la Baronia.
  • Santa Ainés o Agnés [o Ainès o Agnès], verge i màrtir. 21 de gener (fins al 1962, també el 28 de gener, festivitat del naixement de la santa). "Romae passio sanctae Agnetis, Virginis et Martyris; quae, sub Praefecto Urbis Symphronio, ignibus injecta, sed iis per orationem ejus exstinctis, gladio percussa est. De ea beatus Hieronymus haec scribit: «Omnium gentium litteris atque linguis, praecipue in Ecclesiis, Agnetis vita laudata est; quae et aetatem vicit et tyrannum, et titulum castitatis martyrio consecravit»". "E senta Agnés ve aprés, en l'endemà és sent Vicent; e aprés ell vench son conpanyó sent Valero a XXVIIII fo".
  • Sant Ambròs [o Ambrosi] de Milà, bisbe i doctor de l'Església. 7 de desembre: "Sancti Ambrosii Episcopi, Confessoris et Ecclesiae Doctoris, qui pridie Nonas Aprilis obdormivit in Domino, sed hac die potissimum colitur, qua Mediolanensem Ecclesiam gubernandam suscepit". 4 d'abril: "Mediolani depositio sancti Ambrosii Episcopi, Confessoris et Ecclesiae Doctoris; cujus studio, inter cetera doctrinae et miraculorum insignia, tempore Arianae perfidiae, tota fere Italia ad catholicam fidem conversa est. Ipsius tamen festivitas septimo Idus Decembris potissimum recolitur, quo die Episcopus Mediolanensis ordinatus est". Patró d´Aín, a la Serra d´Espadà. "Abril ve caregat de flors e al quart dia sent Ambròs"
  • Sant Andreu, apòstol. 30 de novembre. Tenia vigília. Titular de les esglésies parroquials de l'Alcúdia, Almoradí, Las Bayas, Benimeli, Miramar i una de València, patró de l'Alcúdia, Almoradí i Aiora.
  • Santa Anna, mare de la Benaurada Verge Maria (vore Sant Joaquim). "E sent Jaume a XXV. En l'endemà santa Agna tinch".
  • Sant Antoni, abat. 17 de gener. Titular de les esglésies parroquials de Canals, Fortaleny i Salinas. Patró de Canals i Moncofa. "In Thebaide sancti Antonii Abbatis, qui, multorum Monachorum Pater, vita et miraculis praeclarissimus vixit; cujus gesta sanctus Athanasius insigni volumine prosecutus est. Ejus autem sacrum corpus, sub Justiniano Imperatore, divina revelatione repertum et Alexandriam delatum, in Ecclesia sancti Joannis Baptistae humatum fuit". "Sent Anthoni al XVII serà, e a XX sent Sabastià e sent Fabià"
  • Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l'Església. Patró del Mas de Teulada (Vilamarxant)
  • Sant Antoní de Pàmies, màrtir. 2 de setembre.
  • Sant Atanasi d'Alexandria o el Gran, bisbe i doctor de l'Església. 2 de maig: "Alexandriae natalis sancti Athanasii, ejusdem urbis Episcopi, Confessoris et Ecclesiae Doctoris, sanctitate et doctrina clarissimi; in cujus persecutionem universus fere Orbis conjuraverat. Ipse tamen catholicam fidem, a tempore Constantini usque ad Valentem, adversus Imperatores ac Praesides et innumeros Episcopos Arianos strenue propugnavit; a quibus plurimas perpessus insidias, profugus toto Orbe actus est, nec ullus ei tutus ad latendum supererat locus. Tandem, ad suam Ecclesiam reversus, illic, post multos agones multasque patientiae coronas, quadragesimo sexto sui sacerdotii anno migravit ad Dominum, tempore Valentiniani et Valentis Imperatorum"

B
  • Santa Bàrbara [o Bàrbera], verge i màrtir. 4 de desembre. Patrona d'Alfara del Patriarca, Benidoleig, Benifaió, Casinos, Catadau, Chulilla, Faura, Higueruelas, Macastre, Montcada, Montanejos, Piles, Rocafort, Sella, Torralba del Pinar i el barri del Calvari de Castelló (Ribera Alta); titular de les esglésies parroquials de Beniparrell, Borriana, Canales, Casinos, Higueruelas, Piles, Rocafort, Tàrbena, una de Carcaixent i Mas del Olmo, cotitular de la de Massarrojos. "Deembre lo mes de Nadal sancta Bàrbera ve egual, a quatre dies ve"
  • Sant Benet [o Benedicte] de Núrsia, abat. 11 de juliol (translació del cos). 21 de març fins a 1969 (dia de la mort).
  • Sant Bernabeu [o Bernabé o Bernabè], apòstol. 11 de juny: "Salaminae, in Cypro, natalis sancti Barnabae Apostoli, qui, natione Cyprius, cum Paulo Gentium Apostolus a discipulis ordinatus, multas regiones cum eo peragravit, injunctum sibi opus Evangelicae praedicationis exercens; postremo, Cyprum profectus, ibi Apostolatum suum glorioso martyrio decoravit. Ejus corpus, tempore Zenonis Imperatoris, ipso Barnaba revelante, repertum est, una cum codice Evangelii sancti Matthaei, ejusdem Barnabae manu descripto". "En junt sent Barnabeu brun sant al XI dia lo coll la gent".
  • Sant Bernat de Claravall, abat i doctor de l'Església. 20 d'agost. Titular de l'església parroquial de Forna. Festa de Sant Bernat a Montán. "és santa Maria al XV dia, sent Bernat al vinté venia".
  • Sant Bertomeu [o Bartomeu], apòstol. 24 d'agost. Tenia vigília. Titular de les esglésies parroquials d'Agullent, Alfara del Patriarca, Almudaina, Almussafes, Camp de Mirra, Cogullada, Finestrat, Godella, Montroi, Ròtova, Vallada, Xàbia, etc.; cotitular d'una a València. Patró d'Andilla, Ares del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Finestrat, la Jana, Villahermosa del Río. Festa de Sant Bartomeu a Alfara del Patriarca, Benicarló, Godella, la Jana, Nules, Torreblanca i Andilla.
  • Sant Blai [o Blasi] de Sebaste, bisbe i màrtir. 3 de febrer. Patró de Bocairent, on es conserva un guió pintat per Sorolla. És patró d’Altea, Benguasil, Planes (on conserva una església), Xella, Fonts d’Aiòder, Gestalgar, Gorga, Xalance, Millares, la Pobla del Duc i Sempere."Sebaste, in Armenia, passio sancti Blasii, Episcopi et Martyris; qui, multorum patrator miraculorum, sub Agricolao Praeside, post diutinam caesionem, atque in ligno suspensionem, ubi ferreis pectinibus carnes ejus diruptae sunt, post teterrimum carcerem et in lacum demersionem, unde salvus exivit, tandem, jubente eodem Judice, una cum duobus pueris, capite truncatur. Ante ipsum vero septem mulieres, quae guttas sanguinis, ex ejusdem Martyris corpore defluentes, dum torqueretur, colligebant, propterea, deprehensae quod essent Christianae, omnes, post dira tormenta, gladio percussae sunt". "L'endemà sent Blay colets, santa Àgata a V dies és".
    • Avel·lí Flors: Sant Blai i la nostra llengua (1982)
    • J.M. Bausset: Sant Blai (2015)
  • Sant Bonifaç [o Bonifaci], bisbe i màrtir. 5 de juny.
  • Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l'Església. 15 de juliol.
  • Sant Briç [o Brici] de Tours, bisbe. 13 de novembre. "Sant Breç, bisbe" segons Llibre d'Hores de Morella.
C
  • Sant Calixt [o Calixte] I, papa i màrtir. 14 d'octubre. Patró de la Pobla Llarga.
  • Sant Carles Borromeo, bisbe. 4 de novembre (memòria). Titular de l'església parroquial d'Albal, una d'Ontinyent i una de Mislata
  • Santa Caterina d'Alexandria, verge i màrtir. 25 de novembre. Titular de les esglésies parroquials d'Alzira, el Fondó de Monòver, Jarafuel, Pavías, Teulada, Senija, Vilamarxant i cotitular de la de Domeño i una de València.
  • Santa Cecília, verge i màrtir. 22 de novembre. Titular d'una església parroquial a València i a Quart de Poblet, patrona de la Música.
  • Santa Clara, verge. 11 d'agost (12 d'agost, segons Llibre d'Hores de Morella: "Sanctae Clarae Virginis, primae plantae Pauperum Dominarum Ordinis Minorum; quae ad aeternas Agni nuptias evocata est pridie hujus diei").
  • Sant Climent [o Clement] I de Romà, papa i màrtir. 23 de novembre.
  • Sants Cosme i Damià, màrtirs. 26 de setembre (fins a 1969, 27 de setembre). Titulars de les esglésies parroquials de Benimaurell i Llíber.
  • Santa Cristina, verge i màrtir.
  • Sant Cristòfol [o Cristòfor] de Lícia, màrtir. 10 de juliol, segons LL. d'Hores de Morella i a Espanya. 25 de juliol, segons Baroni. El 27 de juliol és solemnitat a la ciutat de Castelló.

D
  • Sant Diego [o Dídac] d'Alcalà, religiós. 13 de novembre. Titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer.
  • Sant Doménec [o Domènec o Domingo] de Guzman, prevere. 8 d'agost. Titular de l'església parroquial castrense de València, de l'església parroquial de Vilamalur.
E
  • Santa Engràcia de Saragossa, verge i màrtir. 16 d'abril.
  • Santa Escolàstica de Núrsia, verge. 10 de febrer. "Apud montem Cassinum sanctae Scholasticae Virginis, sororis sancti Benedicti Abbatis, qui ejus animam, instar columbae, migrantem e corpore in caelum ascendere vidit".
  • Sant Esteve, protomàrtir (festa 26 de desembre), titular d'una església parroquial a Alacant i una a València.
  • Santa Eulàlia de Barcelona. 12 de febrer: "sancta Eulària a XII del mes" [de febrer]
F
  • Sant Fabià i sant Sebastià, màrtirs. 20 de gener. "Romae natalis sancti Fabiani, Papae et Martyris, qui, Decii tempore, martyrium passus est, atque in coemeterio Callisti sepultus. Item Romae, ad Catacumbas, sancti Sebastiani Martyris, qui, Diocletiano Imperatore, cum haberet principatum primae cohortis, jussus est, sub titulo christianitatis, ligari in medio campo, et sagittari a militibus, atque ad ultimum fustibus caedi, donec deficeret". "Sent Anthoni al XVII serà, e a XX sent Sabastià e sent Fabià".
  • Sant Felip i sant Jaume, apòstols. 1 de maig en el Llibre d'hores de Morella i a l'Església Catòlica abans de 1955. 11 de maig segons Baroni: "Natalis beatorum Philippi et Jacobi Apostolorum. Ex his Philippus, cum omnem fere Scythiam ad Christi fidem convertisset, tandem apud Hierapolim, Asiae civitatem, cruci affixus et lapidibus obrutus, glorioso fine quievit; Jacobus vero, qui et frater Domini legitur et primus Hierosolymorum Episcopus, e pinna Templi praecipitatus, confractis inde cruribus, ac fullonis fuste in cerebro percussus, interiit, ibique, non longe a Templo sepultus est". 11 de maig a la Catòlica entre 1955 i 1969. 3 de maig des de 1969 (data de la translació de les relíquies a la basílica de Roma). Festa dels Apòstols Felip i Jaume a la Llàcova o la Llècua (Morella). "Maig ab sent Felip e sent Jaume".
  • Sant Felip Benizi, prevere. 23 d'agost (Baroni). Patró de Benimodo (Vicent Martínez i Carboneres: El patró de Benimodo, perfil biogràfic (1233-1285), l’autor, 2000).
  • Sant Feliu [o Fèlix] de Girona [Sant Feliu de Xàtiva]. 1 d'agost. "Semper és primer dia de agost sent Pere e sent Feliu benen most".
  • Sant Feliu [o Félix] "in Pincis". 14 de gener.
  • Sant Francesc de Borja, prevere. 3 d'octubre. Titular de l'església parroquial de la Carroja (la Vall de Gallinera), una de Gandia i una de València. A Roma, prop de San Pietro, hi ha l'església de San Francesco Borgia dei Gesuiti. A Catània tembé té una església dedicada.
  • Sant Francesc de Pàola [o Paula]. 2 d'abril.
  • Sant Francesc de Xavier, prevere. 3 de desembre. Titular de l'església parroquial de Jaraguas, d'una d'Alacant i d'una de València.
G
  • Sant Germà d'Auxerre, bisbe. 31 de juliol. "Ravennae transitus sancti Germani, Antisiodorensis Episcopi, genere, fide, doctrina et miraculorum gloria clarissimi; qui Britanniam a Pelagianorum haeresibus penitus liberavit".
  • Sant Gil [o Gili, o Egidi], abat. 1 de setembre. Titular de l'església parroquial de Benifairó de les Valls. Patró d'Alcocer de Planes. Se celebra festa a Énguera. A la Mata de Morella té una ermita.
  • Sant Gregori I el Gran, papa i doctor de l'Església. 3 de setembre (12 de març, fins a 1969). Patró de Navarrés. "En març ha sol dues festes. La primera Gregori és, e ve tot dret a XII dia; e a XXV santa Maria".
  • Sant Gregori Nazianzé, bisbe i doctor de l'Església. 2 de gener. 11 de juny: "Romae Translatio sancti Gregorii Nazianzeni, Episcopi, Confessoris atque Ecclesiae Doctoris; cujus sacrum corpus, e Constantinopoli antea delatum ad Urbem, atque in Ecclesia sanctae Dei Genitricis ad Campum Martium diu asservatum, Gregorius Decimus tertius, Pontifex Maximus, in Capellam, a se in Basilica sancti Petri magnificentissime exornatam, summa celebritate transtulit, ac postridie digno honore sub altari condidit".
  • Sant Guillem de Tolosa o de Gel·lona, monjo. 28 de maig: Al monestir de Gelona, a la Gal·lia Narbonense, sant Guillem, monjo, que havia sigut un personatge molt brillant en la cort imperial, es va unir després amb un verdader afecte d'amor a sant Benet d'Aniana i va vestir l'hàbit monàstic amb gran honestedat de costums (812). No està en Baroni.
H
  • Santa Helena [o Elena] de Constantinoble. 18 d'agost.
  • Sant Hilari de Peiteu [o Poitiers], bisbe i doctor de l'Església. 13 de gener, però se celebrava el dia següent. "Pictavis, in Gallia, natalis sancti Hilarii, Episcopi et Confessoris; qui, ob catholicam fidem, quam strenue propugnavit, quadriennio apud Phrygiam relegatus, ibi, inter alia miracula, mortuum suscitavit. Eum Pius Nonus, Pontifex Maximus, universalis Ecclesiae Doctorem declaravit et confirmavit. Ipsius autem festum sequenti die celebratur". "Illari és tot dret, al XIII dia nóvio pot esser qui esposat és".
  • Sant Hipòlit de Roma. 13 d'agost. Patró de Cocentaina.
I
  • Sant Ignasi d'Antioquia, màrtir. 17 d'octubre (1 de febrer, abans de 1969).
  • Sants Innocents, màrtirs. 28 de desembre.
  • Santa Isabel [o Elisabet] d'Hongria, religiosa. "Santa Guisabel" segons LHM. 17 de novembre (fins a 1969, 19 de novembre). Titular d'una església parroquial de Sant Vicent del Raspeig.
  • Sant Isidre Llaurador, patró de Casas del Río i Gàtova.
J
  • Beat Jacint Orfanell i Prades, dominic, màrtir, fill de la Jana (10 de setembre, mem. lliure a la diòcesi de Tortosa).
  • Sant Jaume, apòstol. 25 de juliol. Tenia vigília. Titular de la basílica menor d'Algemesí, de l'església arxiprestal de Vila-real i de les esglésies parroquials d'Albatera, l'Albufereta (Alacant), Alborache, Alfarb, Almoines, Aiacor, Benidorm, Benijófar, Castellonet, Coratxà, Elx, Beniferri, Fuenterrobles, Gaianes, Guardamar, Ibi, Marxalenes, Montanejos, Montcada, Onil, Oriola, Orpesa, Orxeta, Petrés, la Pobla de Vallbona, el Port de Sagunt, Relleu, Sacanyet, Sant Jordi, Sinarcas, la Vall d'Uixó i Villena; cotitular de les esglésies parroquials de Montaverner i Nules; i titular de l'església de Beniflà. Festa a Albatera, Alborache, les Alqueries, Benijófar, Guardamar del Segura, Montanejos, Petrés, Sant Jordi, Torís, etc. "E sent Jaume a XXV. En l'endemà santa Agna tinch"
  • Sant Jeroni [o Geroni], prevere i doctor de l'Església. 30 de setembre. Titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Beniferri, Manises i una de València. 
  • Sant Joan, apòstol i evangeliste. 27 de desembre (festa). Titular de l'església parroquial de Benifairó de la Valldigna, Bicorp, Massamagrell i Vallat.
  • Sant Joan de la Porta Llatina. 6 de maig: "Romae sancti Joannis, Apostoli et Evangelistae, ante Portam Latinam; qui, ab Epheso, jussu Domitiani, vinctus Romam est perductus, et, judicante Senatu, ante eamdem portam in olei ferventis dolium missus, exivit inde purior et vegetior quam intravit".
  • Sant Joan Baptiste. 24 de juny: la Nativitat; tenia vigília. 29 d'agost se celebrava la Degollació. Titular de les parròquies d’Atzeneta d’Albaida, una d’Alzira, Beneixama, Beniarbeig, Beniardà, Beniarjó, Bugarra, Callosa d’en Sarrià, Xiva, Llanera de Ranes, Manises, Muro, Sant Joanet, Set Aigües, Terrateig i Vallés. És a més titular, amb Sant Joan Evangelista, amb el títol de Sants Joans de la parròquia d’este títol, a València, i de les de Quatretonda, Cullera, Estivella, Faura, Meliana, Potries, Puçol i Rotglà-Corberà. Amb Sant Vicent Ferrer és titular de la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València. Patró del Fornet (Altea), Catral i Alcalà de Xivert.
  • Sant Joan Crisòstom [o sant Joan de Boca d'Or]. 27 de gener, se celebrava la translació de les relíquies. Ara la festivitat és el 13 de setembre.
  • Beats Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, màrtirs a València (30 d'agost, mem. ll. a la diòcesi de València).
  • Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Benaurada Verge Maria. 26 de juliol. Són titulars de les esglésies parroquials d'Araia (l'Alcora) i d'Argeleta; Sant Joaquim és el titular de l'església parroquial de Setla de Nunyes i Raiguero de Bonanza (Oriola), i cotitular de la d'El Royo (Castellfabib); té ermites dedicades a Ademús, Aielo de Malferit i la Puebla de San Miguel, i també l’església de La Portera (Requena); Santa Anna és titular de les d'Altea la Vella, Bellús, Benimarfull, Borbotó, Campell (Vall de Laguart), el Campello, Castell de Castells, Chóvar, Elda, una de Gandia, Manuel, Montitxelvo, Ondara, Quartell, Quatretondeta, Sanet i els Negrals, Sella, Senyera, Torre Alta, la Torre de les Maçanes, una de València, la Vallverda (Elx) i Zarra; cotitular de l'esglésies parroquials de Domeño i Torrevieja; té ermites dedicades a Albal, Aiora, Benissa, Castellonet, Gandia, Moixent, Palma de Gandia i Xàtiva. Festa de Santa Anna a Alborache, Bellús, Castell de Castells, Ondara, Senyera, Simat de Valldigna, Sucaina, etc. 
  • Sant Jordi, màrtir. 23 d'abril. Titular d’una parròquia de Paiporta, patró de Banyeres, Alcoi, etc.
  • Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria. Patró de l’Església universal i dels moribunds, i advocat de les malalties de defalliment; és tiular de la parròquia del camí del Grau i d’Alcosser de Planes, Alfàs del Pi, Bolulla, Catamarruc, Cofrents, Confrides, la Pobla de Farnals i Tossalet (d’on és patró); patró de Benimuslem, Estivella i Alginet.
  • Sant Julià i santa Basilissa, màrtirs. 9 de gener (7 de gener en calendari antic: "Aparici VI dies aprés, sent Julià en l'endemà és").
  • Santa Juliana de Nicomèdia, verge i màrtir. 16 de febrer. "Nicomediae sanctae Julianae, Virginis et Martyris; quae, sub Maximiano Imperatore, primum a patre suo Africano graviter csesa, deinde ab Evilasio Prsfecto, cui niibere recusaverat, varie cruciata, et postmodum in carcerem detrusa, ubi palam cum diabolo conflixit, demum, cum flammas ignium et ollam ferventem superasset, capitis decollatione martyrium consummavit. Ipsius autem corpus postea Cumas, in Campania, translatum est".
  • Santes Justa i Rufina, màrtirs. 17 de juliol, segons Llibre d'Hores de Morella, i a Sevilla. 19 de juliol, segons Baroni i calendari actual.
L
  • Sant Lleó I el Gran, papa i doctor. 10 de novembre: "Romae item natalis sancti Leonis Papae Primi, Confessoris et Ecclesiae Doctoris; qui, virtutum excellens meritis, dictus est Magnus. Ejus temporibus celebrata fuit sancta Synodus Chalcedonensis, in qua ipse per legatos damnavit Eutychen; cujus etiam Synodi decreta postmodum auctoritate sua confirmavit. Tandem, cum sanxlsset multa luculenterque scripsisset, Pastor bonus, de sancta Dei Ecclesia et universo grege Dominico optime meritus, quievit in pace. Ipsius tamen festivitas tertio Idus Aprilis celebratur". 11 d'abril: "Sancti Leonis Papae Primi, cognomento Magni, Confessoris et Ecclesiae Doctoris, cujus dies natalis recolitur quarto Idus Novembris". Patró d'Eslida.
  • Sant Llorenç, diaca i màrtir. 10 d'agost. Tenia vigília. Titular de les esglésies parroquials d'Alberic, Altea, Benirredrà, Bèlgida, Benimaclet, Bussot, Càlig, Castell de Cabres, Massalfassar, Vilar de Canes, etc.; cotitular d'una església parrroquial de València. "E sent Lorenç nos ve aprés a la entrada X dies"
  • Sant Lluc, evangeliste. 18 d'octubre. Titular de l'església parroquial de Cheste, que hui li fa festa.
  • Santa Llúcia, verge i màrtir. 13 de desembre. Fira de Santa Llúcia a Castelló (la Ribera Alta). "santa Lúcia al XIII jau, sent Thomàs a XXI cau".
  • Sant Lluís Bertran, prevere. 8 d'octubre. Titular de les esglésies parroquials de Tormos, una de Torrent i una de València.
M
  • Sant Macià [o Maties], apòstol. 14 de maig (antigament el 24 de febrer. Tenia vigília el 23). "e a XXIIII un sant aprés al qual diu hom sent Matia cel qui les festes havia". Porrat de Sant Macià a Ròtova, en febrer.
  • Sant Marc, evangeliste. 25 d'abril. Patró de Benimantell i de Patró. Té una ermita a Cinctorres.
  • Sant Marcel I, papa i màrtir. 16 de gener. "Romae, via Salaria, natalis sancti Marcelli Primi, Papae et Martyris; qui, ob catholicae fidei confessionem, jubente Maxentio tyranno, primo caesus est fustibus, deinde ad servitium animalium cum custodia publica deputatus, et ibidem, serviendo indutus amictu cilicino, defunctus est".
  • Santa Margarida [o Margalida] o Marina d'Antioquia, verge i màrtir. 13 de juliol, segons el Llibre d'Hores de Morella. 20 de juliol, segons Baroni i calendari romà. "En juliol és a XIII la nodrida madona santa Margarita".
  • Santa Maria Egipcíaca o d'Egipte. 1 d'abril. 2 d'abril segons Baronio: "In Palaestina depositio sanctae Mariae Ægyptiacae, quae Peccatrix appellatur".
  • Santa Maria Magadalena, apostolessa. 22 de juliol. "e santa Maria Magdalena a XXIII dies és plena"
  • Santa Marina el Monjo o de Bitínia. 18 de juny. A Torrebaja és coneguda com a Santa Marina de Jerusalem i és la titular de l'església parroquial. Es conservava una relíquia a l'antiga església de Sant Tomàs, apòstol, de València.
  • Santa Marta, deixebla del Senyor. 29 de juliol. Titular de les esglésies parroquials de Puçol, València, etc. Festa de Santa Marta a la Vila Joiosa.
  • Sant Martí de Tours, bisbe. 11 de novembre. Titular de les esglésies parroquials d'Alcàsser i Callosa de Segura i cotitular d'una de València.
  • Sant Martí de Porres, religiós. 3 de novembre. Titular de l'església parroquial de l'Oliveral.
  • Sant Mateu, apòstol i evangeliste. 21 de setembre. Tenia vigília. Titular de les esglésies parroquials d'Azuébar, Figueroles, Sant Mateu, la Xara (Dénia) i d'una de València. Festa a Sant Mateu i a la Xara.
  • Sant Maur [o Maure o Mur], abat. 15 de gener. "In territorio Andegavensi beati Mauri Abbatis, qui fuit discipulus sancti Benedicti; et, hujus disciplinis usque ab infantia eruditus, quantum in eis profecerit, inter aiia quae apud eum positus gessit (res nova et post Petrum fere inusitata), pedibus super aquas incedens patefecit. In Gallias inde ab ipso Benedicto directus, ibi, constructo celebri monasterio, cui quadraginta annis praefuit, miraculorum gloria clarus, in pace quievit".
  • Sant Maur, màrtir. 5 de desembre (mem. ob. a la diòcesi de València).
  • Sant Miquel, arcàngel. 29 de setembre. Titular de les esglésies parroquials d'Agres, Aín, l'Alcúdia de Veo, l'Alqueria d'Asnar, Altura, Arañuel, Barx, Bellreguard, Benifallim, Benifato, Benigànim, Benissivà, Burjassot, Canet lo Roig, Carrícola, Catarroja (patró), Cotes, Daya Nueva, Dénia, Énguera, El Collado, El Derramador, la Garrofera (Alzira), Gata de Gorgos, Herbeset, Jalance, la Puebla de San Miguel, Murla, Palma de Gandia, la Pobla Tornesa, Quart de les Valls, Redovan, Salem, San Miguel de Salinas, la Serratella, Simat de la Valldigna, Soneja, Soternes (Mislata i València), Tous, la Vall d'Ebo, una de València, cotitular de la de Massalavés i d'una de Castelló i una de València; Sant Miquel és patró de Llíria. Festa de Sant Miquel a l'Alcúdia de Veo, Anna, Arañuel, Benifallim, Catarroja, Énguera, Gata de Gorgos, Jalance, Llucena, Puebla de San Miguel, San Miguel de Salinas, Tous, la Vila Joiosa, Viver, etc.
N
  • Sant Narcís, bisbe i màrtir [sant Narcís de Girona]. 29 d'octubre. "e sent Narcís de Gerona a XXVIIII en la corona".
  • Sant Nicolau, bisbe. 6 de desembre (festa a la ciutat d'Alacant). Titular d'una església parroquial d'Alacant i una de Requena, cotitular d'una de València. Patró d'Alacant.
O
  • Sant Onofre [o Nofre], anacoreta. 12 de juny: "In Ægypto sancti Onuphrii Anachoretae, qui in vasta eremo sexaginta annis vitam religiose peregit, et, magnis virtutibus ac meritis clarus, migravit in caelum. Ipsius vero insignia gesta Paphnutius Abbas conscripsit". Patró de l'Alcúdia de Crespins, d'Algemesí i de Quart de Poblet.
P
  • Sant Pasqual Bailon [o Baylon], religiós. Patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló, patró de Vila-real i del Genovés, patró de les obres i congressos eucarístics.
  • Sant Pau, apòstol. 29 de juny. La conversió de Sant Pau se celebra el 25 de gener. "Se posa sent Pere e sent Pau a la exida a sol dos dies, e no més és juliol que ve aprés".
  • Sant Pau de Narbona o Pau Sergi, bisbe. 22 de març. "Narbone, in Gallia, natalis sancti Pauli Episcopi, Apostolorum discipuli, quem tradunt fuisse Sergium Paulum Proconsulem. Hic, a beato Apostolo Paulo baptizatus, et ab eo, cum in Hispaniam pergeret, apud Narbonem relictus, ibidem Episcopali dignitate donatus est; ibique, praedicationis officio non segniter expleto, clarus miraculis migravit in caelum".
  • Sant Pere, apòstol. 29 de juny. Càtedra de Sant Pere: 22 de febrer (el 18 de gener abans de 1960; 1 d'agost segons Llibre d'Hores de Morella); S. Pere encadenat: 1 d'agost (abans de 1960). Titular de la parròquia de la catedral de València, d’Albalat de la Ribera, l’Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Beniarrés, Benissa, Bunyol, Campos de Arenoso, Canet de Berenguer, Carpesa, Castell de Vilamalefa, Catadau, Cocentaina, Daimús, Godelleta, Massanassa, Moixent, el Palomar, Paterna, Pinet, Polop, la Pobla Llarga, Real, Sempere, Sueca i Tavernes de la Valldigna. És titular juntament amb Sant Pau d’Alqueria de la Comtessa i de Benavites. És, a més de titular, patró de Paterna. A Godelleta tenen des de molt antic relíquies de sant Pere i sant Pau, segons resa una rajoleta adossada a la façana: “Reliquias de Pedro y Pablo / en esta iglesia tenemos. / En Godelleta y en Roma / estas maravillas vemos”.
"e la cadira de sent Pere a XXII".
"Se posa sent Pere e sent Pau a la exida a sol dos dies, e no més és juliol que ve aprés".
"Semper és primer dia de agost sent Pere e sent Feliu benen most".
  • Sant Pere Màrtir o Pere de Verona o Pere Veronés. 6 d'abril: "Mediolani passio sancti Petri, ex Ordine Praedicatorum, Martyris, qui ab haereticis, ob fidem catholicam, interemptus est. Ipsius tamen festivitas recolitur tertio Kalendas Maji". 29 d'abril: "Sancti Petri, ex Ordine Praedicatorum, Martyris, qui octavo Idus Aprilis pro fide catholica martyrium subiit". Des de 1960 és el 6 d'abril només. Diu que abans se celebrava el 4 de juny, dia de la translació de les restes. "e tot derrer del mes és sent Pere màrtir a XXVIIII és".
    • Sant Pere Nolasc. Se li fa festa a Algar de Palància i a Atzeneta d'Albaida.
  • Sant Pere Pasqual, bisbe i màrtir. 6 de desembre (memòria a la diòcesi de València). Titular d'una església parroquial a València.
    • Sant Pere Pasqual (Oro de ley, 1917).
  • Santa Peronella [o Petronil·la], verge i màrtir. 31 de maig: "Romae sanctae Petronillae Virginis, filiae beati Petri Apostoli, quae, conjugium nobilis viri Flacci spernens, et, acceptis triduanis ad deliberandum indiiciis, interim jejuniis et orationibus vacans, tertia die, mox ut Christi Sacramentum accepit, emisit spiritum". "A Roma, al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina, santa Petronil·la, verge i màrtir (s. in.)".
Q
  • Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.
R
  • Sant Rafael [o Rafel], arcàngel. 29 de setembre. Titular de l'església parroquial de Sant Rafael del Riu, d'una església parroquial d'Ontinyent i d'una d'Alacant, i cotitular d'una església parroquial al Cabanyal (València). 
  • Sant Ramon Nonat. 31 d'agost (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa). Titular de l'església parroquial de Paiporta.
  • Sants Reis, titular de les esglésies parroquials d'Albalat dels Sorells, Benissanó i Vilallonga.
  • Sant Remigi de Reims, bisbe. 1 d'octubre. (actualment, al Martirologi romà consta el 15 de gener)
  • Sant Roc. 16 d'agost (mem. ll. a les diòcesis de València, Oriola-Alacant i Sogorb-Castelló). Titular de les esglésies parroquials de Baldovar, Benialí, Benicalap, Benicull, la Carroja, Fuentes de Ayódar, Lloc Nou de Sant Jeroni, Novelda, Oliva, Silla, Torrechiva i Villagordo del Cabriel; i cotitular d'una d'Alacant, una d'Alcoi i una de Torrevieja; patró de Burjassot, Dosaigües, Llíber, Olocau, San Antonio de Benagéber, Tavernes Blanques, Vallanca, Villar del Arzobispo, etc; patró canònic de Museros, Paiporta, Villagordo del Cabriel, etc. Festa de Sant Roc a Albalat dels Tarongers, Almenara, Baldovar, Barracas, Benassal, Bicorb, Bétera, Bolbaite, Burjassot, Callosa de Segura, Chella, Dénia, Espadilla, Fuentes de Ayódar, Montserrat, Olocau, Paiporta, San Antonio de Benagéber, Sot de Chera, Teresa, Torrechiva, Vallanca, Villar del Arzobispo, Villagordo del Cabriel, etc.
S
  • Sagrada Familia de Jesús, Maria i Josep. Titular d'esglésies parroquials a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Elx, Gandia, Pego, Polinyà de Xúquer, Torrent, València i la Vilavella.
  • Sant Sebastià, màrtir. 20 de gener. Patró de la Pobla de Vallbona, Silla, Vinaròs, etc. Mireu Sant Fabià.
  • Els Set Sants Germans ("Set Frares", segons el Llibre d'Hores de Morella). 10 de juliol. "A Roma, sants màrtirs Fèlix i Felip, enterrats al cementeri de Priscil·la; Vital [o Vidal], Marcial i Alexandre, al dels Jordans; Silà, al de Màxim; i Gener [o Genar o Genari o Giner o Januari],  al de Pretextat, a tots els quales recorda hui amb alegría l'Església Romana, que se sent honrada amb tants triomfs i protegida per la intercessió de tants i tan exemplars sants (s. inc.)". La tradició els feu germans i fills de santa Felicitat [o Felícitas], màrtir, i així constava en el calendari romà fins a 1969.
  • Sant Silvestre I, papa. 31 de desembre.
  • Sant Simó i sant Judes, apòstols. 28 d'octubre. Tenia vigília.
T
  • Santa Tecla d'Iconi, verge i màrtir. 23 de setembre.
  • Sant Timoteu, màrtir. 26 de gener (24 de gener fins al 1962). "Apud Ephesum sancti Timothei, qui fuit discipulus beati Pauli Apostoli; atque, ab eodem Ephesi ordinatus Episcopus, ibi post multos pro Christo agones, cum Dianae immolantes argueret, lapidibus obrutus est, ac paulo post obdormivit in Domino".
  • Sant Tomàs, apòstol. 3 de juliol: data de la translació de les relíquies a Ortona  (abans de 1955, 21 de desembre; tenia vigília). "santa Lúcia al XIII jau, sent Thomàs a XXI cau".
  • Sant Tomàs d'Aquino, doctor de l'Església. El 7 de març se celebrava la translació del cos. Ara 28 de gener.
  • Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir. 29 de desembre.
  • Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. 10 d'octubre (Festa a la diòcesi de València). Titular de l'església parroquial de Benicàssim, una de Castelló i una de València.
  • Tots Sants (1 de novembre). Tenia vigília.
U
  • Santa Úrsula i "les honze mília vèrgens". 21 d'octubre.
V
  • Sant Valentí de Roma, màrtir. 14 de febrer. "Romae, via Flaminia, natalis sancti Valentini, Presbyteri et Martyris, qui, post multa sanitatum et doctrinae insignia, fustibus caesus et decollatus est, sub Claudio Caesare".
  • Sant Valer [o Valeri], bisbe i màrtir. 29 de gener (28 de gener en Baronius). "E senta Agnés ve aprés, en l'endemà es sent Vicent; e aprés ell vench son conpanyó sent Valero a XXVIIII fo".
  • Sant Vicent Ferrer.
  • Sant Vicent, diaca i màrtir. 22 de gener: festa de precepte a les parròquies de la ciutat de València que cauen dins del camí de Trànsits. Titular de Benimamet, Benimantell, Corbera i Guadassuar. "Valentiae, in Hispania Tarraconensi, sancti Vincentii, Levitae et Martyris; qui, sub impiissimo Praeside Daciano, carceres, famem, equuleum, distorsiones membrorum, laminas candentes, ferream cratem ignitam aliaque tormentorum genera perpessus, ad martyrii praemium evolavit in caelum; cujus passionis nobilem triumphum Prudentius luculenter versibus exsequitur, et beatus Augustinus ac sanctus Leo Papa summis laudibus commendant". "E senta Agnés ve aprés, en l'endemà és sent Vicent; e aprés ell vench son conpanyó sent Valero a XXVIIII fo".
  • Sant Víctor, màrtir. 15 de desembre [Romae sanctorum Martyrum Irenaei, Antonii, Theodori, Saturnini, Victoris, et aliorum decem et septem, qui, in persecutione Valeriani, pro Christo passi sunt.]. Patró de Forcall, que li fa festa el segon dilluns de setembre.
  • Sant Victorià d'Assan, abat. 12 de gener.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

Testimonis d'esperança: Josefina Tormo i Sancho

Josefina Tormo i Sancho (Carcaixent 1894-1936), seglar Va nàixer en la plaça de la Verdura, posteriorment de la Calçada, núm. 11, de Carcaix...