Stabat Mater

Josep d'Orga i Pinyana

Versió interessant de la ben coneguda seqüència de la Mare de Déu dels Dolors. En l'Eucologi valencià de mossén Sorribes (pp. 484-486 i 641s.) hi ha una versió ben reeixida que s'ha reeditat adaptada en l'Oracional Valencià (pp. 234-236). Hem trobat esta versió huitcentista de Josep d'Orga (1800-1881), impressor i escriptor de la Renaixença valenciana vinculat a Lo Rat Penat, i col·laborador del Calendari llemosí de Constantí Llombart. També l'hem adaptada un poc al valencià actual.

Plany a la Mare de Déu

Imitació llemosina

Stabat Mater dolorosa

Estava vora la creu plorant la Mare de Déu, on era son Fill clavat. L'ànima seua gemia. Ai! El seu sant cor sentia d'acer agut traspassat! Mare meua, ¡a quina pena l'etern Pare vos condemna! ¡A vore patir al Fill! Tremolosa ho mireu, i és en va que li pregueu que el salve del perill. ¿On és l'home que no plora, vore a la Verge en eixa hora i al seu Fill amb el turment? ¿Pot algú ço contemplar, i a Jesús vore expirar per salvar-nos, innocent? Els pecats de l'home ingrat, després d'haver-lo assotat, l'enclavaren escarnit. I ja l'heu vist, congoixada i de pesar esglaiada, retre al Pare l'esperit. Mare meua, font d'amor! Feu que senta eixe dolor i que en les penes vos plore. Feu que el meu cor s'enardisca i a Jesucrist beneïsca i al sepulcre l'acompanye.

Santa Mare, que les llagues de Jesucrist facen plagues en tots els cors penedits. S'ha dignat per nós morir; sapiau, doncs, que en el patir vostres dolors són oïts. Feu que on estigueu plorant jo us estiga aconsolant. Per ben feliç em tindré! Si esteu al peu de la creu, allí llavors em tindreu, vostres ulls eixugaré. Verge de les vèrgens, pura, en els dolors i amargura, concediu-me aquest favor. Feu que sa Passió i sa Mort em servisca de confort en el pesar i dolor. Feu que les llagues aflamen, que cremen i no s'apaguen en el cor i en el meu si. Siau-nos emparadora, siau-nos la defensora el jorn últim del juí. Feu-nos de la creu custodis, i que siam meritoris que Déu ens tinga en memòria. I que, quan muira el cos, done a l'ànima repòs amb la seua santa glòria.

Joseph de Orga

Font: Constantí LLOMBART: Lo Rat-penat: calendari llemosí corresponent al present any 1878..., València 1877, pp. 54s.

---

Podeu seguir així:

V/ Pregueu per nosaltres, Verge dolorosa.

R/ Perquè ens fem dignes de les promeses de Jesucrist.

Oració de la missa del Divendres de Passió

Oh Déu, en la passió del qual, segons la profecia de Simeó, una espasa traspassà l'ànima dolcíssima de la gloriosa Verge i Mare Maria, concediu propici, que els qui recordem amb veneració la seua transfixió i passió, pels gloriosos mèrits i pregàries de tots els Sants que fidelment estigueren el peu de la creu, aconseguim el fruit sortós de la vostra passió. Vós, que viviu i regneu pels segles dels segles.

 

Font: Vicent SORRIBES i GRAMATGE: Eucologi Valencià, Lletres Valencianes, València 1951, p. 483.