Rescatem el següent text sobre les Falles, aparegut en la primera pàgina del diari Las Provincias, el dia 20 de març de 1914. Ens sorprén l'alt grau de correcció ortogràfica del text. Només hem corregit l'accentuació i les errades d'impremta.
Jo volguera cantar un himne vibrant en llaor d'aquesta festa tota alegria i color i expansió i flames i resplandors daurats...
Un himne vibrant en llaor d'aquesta bella i popular festa de Sant Josep, qual principal al·licient són les «falles», fogueres que han de cremar a la nit en holocaust a la tradició.
Les fogueres han sigut, en totes èpoques, munífiques en símbols.
Les fogueres són també moments de sacrifici oferts al Déu d'una religió o senyals de germanor i de guerra per l'amor a la pàtria.
Fem també, germans valencians, la nostra foguera. Llancem a ella tots els nostres vicis i els nostres pecats: el desamor a la nostra pàtria i a la seua llengua, el desconeixement de lo que fórem i lo que devem ser, les claudicacions, la por a exigir lo que de dret ens pertany, els lamentables desacerts, les fatals desorientacions, la manca de fe en l'únic redemptor ideal.
Fem, companys valencianistes, una gran, immensa foguera de tots els nostres vicis i tots els nostres pecats; que les llengües de foc siguen ben vives, que la columna de fum puge ben alta, que'l resplandor arribe fins als límits de la nostra terra i les espumes d'or s'escampen per l'espai.
I quan la gran foguera, foguera d'amor en holocaust a la pàtria, siga apagada, ventarem les cendres per a que res quede del nostre present dolorós.
Purifiquem amb el foc el nostre ambient i que ixca, d'entre les simbòliques flames, la CIUTAT NOVA.
EUGÉNIC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada