Missatge per a la XXXI Jornada Mundial del Malalt

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC
PER A LA XXXI JORNADA MUNDIAL DEL MALALT

11 de febrer de 2023

«Cuida d’ell».
La compassió com a exercici sinodal de sanació

Benvolguts germans i germanes,

La malaltia forma part de la nostra experiència humana. Però, si es viu en l'aïllament i en l'abandó, si no va acompanyada de la cura i de la compassió, pot arribar a ser inhumana. Quan caminem junts, és normal que algú es trobe malament, que haja de parar-se a causa del cansament o per algun contratemps. És ací, en eixos moments, quan podem vore com estem caminant: si realment caminem junts, o si anem pel mateix camí, però cadascú el fa pel seu compte, vetlant pels seus interessos i deixant que els altres "se les arreglen". Per això, en esta XXXI Jornada Mundial del Malalt, en ple camí sinodal, vos convide a reflexionar sobre el fet que, és precisament a través de l'experiència de la fragilitat i de la malaltia, com podem aprendre a caminar junts segons l'estil de Déu, que és proximitat, compassió i tendresa.

En el llibre del profeta Ezequiel, en un gran oracle que constituïx un dels punts culminants de tota la Revelació, el Senyor diu així: «Jo mateix pasturaré les meues ovelles i les portaré a descansar —oracle del Senyor—. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar l'extraviada, embenaré la ferida i curaré la malalta [...]. Jo les pasturaré amb justícia» (34,15-16). L'experiència de l'extraviament, de la malaltia i de la debilitat forma part del nostre camí d'una manera natural, no ens exclouen del poble de Déu; al contrari, ens porten al centre de l'atenció del Senyor, que és Pare i no vol perdre a cap dels seus fills pel camí. Es tracta, per tant, d'aprendre d'Ell, per a ser verdaderament una comunitat que camina unida, capaç de no deixar-se contagiar per la cultura del rebuig.

L'encíclica Fratelli tutti, com vosaltres sabeu, proposa una lectura actualitzada de la paràbola del bon samarità. La vaig triar com a eix, com a punt d'inflexió, per a poder eixir de les "ombres d'un món tancat" i "pensar i gestar un món obert" (cf. n. 56). De fet, hi ha una connexió profunda entre esta paràbola de Jesús i les múltiples formes en què es nega hui la fraternitat. En particular, el fet que la persona colpejada i despullada siga abandonada a la vora del camí, representa la condició en què deixem a molts dels nostres germans i germanes quan més necessitats estan d'ajuda. No és fàcil distingir quines agressions contra la vida i la seua dignitat procedixen de causes naturals i quines, en canvi, provenen de la injustícia i la violència. En realitat, el nivell de les desigualtats i la prevalença dels interessos d'uns pocs ja afecten a tots els entorns humans, fins a tal punt que resulta difícil considerar qualsevol experiència com a "natural". Tot sofriment té lloc en una "cultura" i enmig de les seues contradiccions.

No obstant això, ací és important reconéixer la condició de soledat, d'abandó. Es tracta d'una atrocitat que pot superar-se abans que qualsevol altra injustícia, perquè, com ens diu la paràbola, tot el que cal per a eliminar-la és un moment d'atenció, el moviment interior de la compassió. Dos transeünts, considerats religiosos, veuen el ferit i no es detenen. El tercer, en canvi, un samarità, objecte de menyspreu, va sentir compassió i es va fer càrrec d'aquell foraster en el camí i el va tractar com a un germà. Obrant d'eixa manera, sense ni tan sols pensar-ho, va canviar les coses, va generar un món més fratern.

Germans, germanes, mai estem preparats per a la malaltia. I, sovint, ni tan sols per a admetre l'avanç de l'edat. Tenim por de la vulnerabilitat i la cultura omnipresent del mercat ens espenta a negar-la. No hi ha lloc per a la fragilitat. I, d'esta manera, el mal, quan irromp i ens assalta, ens deixa atordits. Pot passar, aleshores, que els altres ens abandonen, o que ens semble que hem d'abandonar-los, per a no ser una càrrega per a ells. Així comença la soledat, i ens enverina el sentiment amarg d'una injustícia, pel qual fins i tot el Cel sembla que es tanca. De fet, ens costa estar en pau amb Déu, quan s'arruïna la nostra relació amb els altres i amb nosaltres mateixos. Per això és tan important que tota l'Església, també pel que fa a la malaltia, es confronte amb l'exemple evangèlic del bon samarità, per a arribar a convertir-se en un autèntic "hospital de campanya". La seua missió, sobretot en les circumstàncies històriques que travessem, s'expressa, de fet, en l'exercici de la cura. Tots som fràgils i vulnerables; tots necessitem eixa atenció compassiva, que sap parar, acostar-se, curar i alçar. La situació dels malalts és, per tant, una crida que interromp la indiferència i frena el pas dels qui avancen com si no tingueren germanes i germans.

La Jornada Mundial del Malalt, en efecte, no sols convida a l'oració i a la proximitat amb els qui patixen. També té com a objectiu sensibilitzar el poble de Déu, les institucions sanitàries i la societat civil sobre una nova manera d'avançar junts. La profecia d'Ezequiel, citada al principi, conté un judici molt dur sobre les prioritats dels qui exercixen el poder econòmic, cultural i de govern sobre el poble: «Vosaltres vos alimenteu de la seua llet, vos vestiu amb la seua llana, sacrifiqueu les ovelles més grosses, però no pastureu el ramat. No heu enfortit l'ovella dèbil, no heu curat la malalta, no heu embenat la ferida, no heu fet tornar l'extraviada, ni heu buscat la que estava perduda. Al contrari, les heu dominades amb rigor i crueltat» (34,3-4). La Paraula de Déu és sempre il·luminadora i actual. No solament en la seua denúncia, sinó també en la seua proposta. De fet, la conclusió de la paràbola del bon samarità ens suggerix com l'exercici de la fraternitat, iniciat per un encontre de tu a tu, pot estendre's a una cura organitzada. L'hostal, l'hostaler, els diners, la promesa de mantindre's mútuament informats (cf. Lc 10,34-35): tot això ens fa pensar en el ministeri dels sacerdots; en la labor dels agents sanitaris i socials; en el compromís dels familiars i dels voluntaris, gràcies als quals, cada dia, en totes les parts del món, el bé s'oposa al mal.

Els anys de la pandèmia han augmentat el nostre sentiment de gratitud cap als qui treballen cada dia per la salut i la investigació. Però, d'una tragèdia col·lectiva tan gran, no basta eixir honrant uns herois. La COVID-19 va posar a dura prova esta gran xarxa de capacitats i de solidaritat, i va mostrar els límits estructurals dels actuals sistemes de benestar. Per tant, cal que la gratitud vaja acompanyada d'una búsqueda activa, en cada país, d'estratègies i de recursos, per a que a tots els sers humans se'ls garantixca l'accés a l'assistència i el dret fonamental a la salut.

«Cuida d'ell» (Lc 10,35) és la recomanació del samarità a l'hostaler. Jesús ens ho repetix també a cada u de nosaltres, i al final ens exhorta: «Camina i fes tu igual». Com vaig subratllar en Fratelli tutti, «la paràbola ens mostra amb quines iniciatives es pot refer una comunitat a partir d'hòmens i dones que fan pròpia la fragilitat dels altres, que no deixen que s'erigixca una societat d'exclusió, sinó que es fan proïsmes i alcen i rehabiliten el caigut, per a que el bé siga comú» (n. 67). En realitat, «hem sigut fets per a la plenitud que només s'aconseguix en l'amor. No és una opció possible viure indiferents davant del dolor» (n. 68).

L'11 de febrer de 2023, mirem també el santuari de Lorda com una profecia, una lliçó que s'encomana a l'Església en el cor de la modernitat. No val només el que funciona, ni compten només els que produïxen. Les persones malaltes estan en el centre del poble de Déu, que avança amb ells com a profecia d'una humanitat en què tots són valuosos i ningú ha de ser descartat.

Encomane a la intercessió de Maria, Salut dels malalts, a cada u de vosaltres, que es trobeu malalts; als qui s'encarreguen d'atendre-vos —en l'àmbit de la família, amb el seu treball, en la investigació o en el voluntariat—; i als qui estan compromesos a forjar vincles personals, eclesials i civils de fraternitat. A tots i a totes vos envie cordialment la meua Benedicció Apostòlica.

Roma, Sant Joan del Laterà, 10 de gener de 2023

Francesc

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Cuida d'ell. Jornada Mundial del Malalt (2023)