dissabte, 18 de febrer del 2023

Missatge per a la Quaresma de 2023




MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC
PER A LA QUARESMA DE 2023

Ascesi quaresmal, un camí sinodal

Benvolguts germans i germanes:

Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc concorden en relatar l'episodi de la Transfiguració de Jesús. En este esdeveniment veem la resposta que el Senyor va donar als seus deixebles quan li van manifestar incomprensió cap a Ell. De fet, poc abans s'havia produït un autèntic enfrontament entre el Mestre i Simó Pere, qui, després de professar la seua fe en Jesús com el Crist, el Fill de Déu, va rebutjar el seu anunci de la passió i de la creu. Jesús el va reprendre enèrgicament: «Fuig d'ací, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els hòmens» (Mt 16,23). I «sis dies després, Jesús va prendre a Pere, a Jaume i a Joan, el germà de Jaume, i els va dur dalt d'una muntanya alta» (Mt 17,1).

L'evangeli de la Transfiguració es proclama cada any el segon diumenge de Quaresma. En efecte, en este temps litúrgic el Senyor ens pren amb ell i ens du a un lloc apartat. Encara que els nostres compromisos diaris ens obliguen a estar allí on ens trobem habitualment, vivint una quotidianitat sovint repetitiva i a vegades avorrida, en Quaresma se'ns convida a "pujar dalt d'una muntanya alta" juntament amb Jesús, per a viure amb el Poble sant de Déu una experiència particular d'ascesi.

L'ascesi quaresmal és un compromís, animat sempre per la gràcia, per a superar la nostra falta de fe i la nostra resistència a seguir a Jesús en el camí de la creu. Era precisament el que necessitaven Pere i els altres deixebles. Per a aprofundir en el nostre coneiximent del Mestre, per a comprendre i acollir plenament el misteri de la salvació divina, realitzada en el do total d'ell mateix per amor, hem de deixar-nos conduir per Ell a un lloc desert i elevat, distanciant-nos de les mediocritats i de les vanitats. Cal posar-se en camí, un camí costa amunt, que requerix esforç, sacrifici i concentració, com una excursió per la muntanya. Estos requisits també són importants per al camí sinodal que, com a Església, ens hem compromés a realitzar. Ens farà bé reflexionar sobre esta relació que hi ha entre l'ascesi quaresmal i l'experiència sinodal.

En el "retir" al mont Tabor, Jesús va dur amb ell tres deixebles, elegits per a ser testimonis d'un esdeveniment únic. Va voler que eixa experiència de gràcia no fora solitària, sinó compartida, com ho és, en essència, tota la nostra vida de fe. A Jesús hem de seguir-lo junts. I junts, com a Església pelegrina en el temps, vivim l'any litúrgic i, en ell, la Quaresma, caminant amb els que el Senyor ha posat al nostre costat com a companys de viatge. Anàlogament a l'ascens de Jesús i els seus deixebles al mont Tabor, podem afirmar que el nostre camí quaresmal és "sinodal", perquè el fem junts per la mateixa senda, deixebles de l'únic Mestre. Sabem, de fet, que Ell mateix és el Camí i, per això, tant en l'itinerari litúrgic com en el del Sínode, l'Església no fa més que entrar cada volta més plenament i profundament en el misteri de Crist Salvador.

I arribem al moment culminant. Diu l'Evangeli que Jesús «es va transfigurar davant d'ells: la seua cara es tornà resplandent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum» (Mt 17,2). Ací està la "punta", la meta del camí. Al final de la pujada, mentres estaven en el punt més alt de la muntanya amb Jesús, es va concedir als tres deixebles la gràcia de vore'l en la seua glòria, resplandent de llum sobrenatural. Una llum que no procedia de l'exterior, sinó que irradiava d'Ell mateix. La bellesa divina d'esta visió va ser incomparablement més gran que qualsevol esforç que els deixebles hagueren pogut fer per a pujar al Tabor. Com en qualsevol excursió exigent de muntanya, a mesura que es puja cal mantindre la mirada fixa en la senda; però el panorama meravellós que es revela al final, sorprén i fa que valga la pena. També el procés sinodal sembla sovint un camí difícil, cosa que a vegades ens pot desanimar. Però el que ens espera al final és, sens dubte, una cosa meravellosa i sorprenent, que ens ajudarà a comprendre millor la voluntat de Déu i la nostra missió al servici del seu Regne.

L'experiència dels deixebles al mont Tabor es va enriquir encara més quan, al costat de Jesús transfigurat, van aparéixer Moisés i Elies, que personifiquen respectivament la Llei i els Profetes (cf. Mt 17,3). La novetat de Crist és el compliment de l'antiga Aliança i de les promeses; és inseparable de la història de Déu amb el seu poble i revela el seu sentit profund. De manera similar, el camí sinodal està arrelat en la tradició de l'Església i, al mateix temps, obert a la novetat. La tradició és font d'inspiració per a buscar nous camins i evita les temptacions oposades de l'immobilisme i de l'experimentació improvisada.

El camí ascètic quaresmal, igual que el sinodal, té com a meta una transfiguració personal i eclesial. Una transformació que, en els dos casos, troba el seu model en la de Jesús i es realitza mitjançant la gràcia del seu misteri pasqual. Per tal que esta transfiguració puga realitzar-se en nosaltres enguany, vullc proposar dos "camins" a seguir per a pujar al costat de Jesús i arribar amb Ell a la meta.

[Primer camí]

El primer fa referència a l'imperatiu que Déu Pare va dirigir als deixebles al Tabor, mentres contemplaven a Jesús transfigurat. La veu que es va sentir des del núvol va dir: «Escolteu-lo» (Mt 17,5). Per tant, la primera indicació és molt clara: escoltar a Jesús. La Quaresma és un temps de gràcia en la mesura que escoltem Aquell que ens parla. ¿I com ens parla? Primer que res, en la Paraula de Déu, que l'Església ens oferix en la litúrgia. No deixem que caiga en sac foradat. Si no podem participar sempre en la Missa, meditem les lectures bíbliques de cada dia, fins i tot amb l'ajuda d'internet. A més de parlar-nos en les Escriptures, el Senyor ho fa a través dels nostres germans i germanes, especialment en els rostres i en les històries dels qui necessiten ajuda. Però vullc afegir també un altre aspecte, molt important en el procés sinodal: escoltar a Crist passa també per escoltar els nostres germans i germanes en l'Església; eixa escolta recíproca que en algunes fases és l'objectiu principal, i que, de totes maneres, sempre és indispensable en el mètode i en l'estil d'una Església sinodal.

[Segon camí]

Després de sentir la veu del Pare, «els deixebles, espantats, es prosternaren de front a terra. Jesús es va acostar, els va tocar i els va dir: "Alceu-vos, no tingueu por". Ells alçaren els ulls i no veren a ningú més, sinó a Jesús tot sol» (Mt 17,6-8). Heus ací la segona indicació per a esta Quaresma: no refugiar-se en una religiositat feta d'esdeveniments extraordinaris, d'experiències suggestives, per por d'afrontar la realitat amb les fatigues, les dificultats i les contradiccions quotidianes. La llum que Jesús mostra als deixebles és un avanç de la glòria pasqual i cap a ella hem d'anar, seguint-lo "només a Ell". La Quaresma està orientada a la Pasqua. El "retir" no és un fi en si mateix, sinó que ens prepara per a viure la passió i la creu amb fe, esperança i amor, per a arribar a la resurrecció. D'igual manera, el camí sinodal no ha de fer-nos creure en la il·lusió que hem arribat quan Déu ens concedix la gràcia d'algunes experiències fortes de comunió. També allí el Senyor ens repetix: «Alceu-vos, no tingueu por». Baixem a la plana i que la gràcia que hem experimentat ens sostinga per a ser artesans de la sinodalitat en la vida ordinària de les nostres comunitats.

Benvolguts germans i germanes, que l'Esperit Sant ens anime durant esta Quaresma en la nostra escalada amb Jesús, per a que experimentem la seua resplandor divina i així, enfortits en la fe, prosseguim junts el camí amb Ell, glòria del seu poble i llum de les nacions.

Roma, Sant Joan del Laterà, 25 de gener de 2023, Festa de la Conversió de sant Pau

Francesc

(Traducció al valencià de F. Xavier Martí i Juan)
Llegiu també:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

La pregunta per Déu és la pregunta per l'home

Entrevista a Josep Vidal Talens Teòleg i rector de parròquia TEOLOGIA [...] ¿Quin paper té la teologia en l'actualitat? En l'actuali...