En el temps de Quaresma

DIRECTORI SOBRE LA PIETAT POPULAR I LA LITÚRGIA

(Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, 2002)

124. La Quaresma és el temps que precedix i disposa a la celebració de la Pasqua. Temps d'escolta de la Paraula de Déu i de conversió, de preparació i de memòria del Baptisme, de reconciliació amb Déu i amb els germans, de recurs més freqüent a les "armes de la penitència cristiana": l'oració, el dejuni i l'almoina (cf. Mt 6,1-6.16-18). 

En l'àmbit de la pietat popular no es percep fàcilment el sentit mistèric de la Quaresma i no s'han assimilat alguns dels grans valors i temes, com la relació entre el "sagrament dels quaranta dies" i els sagraments de la iniciació cristiana, o el misteri de l'"èxode", present al llarg de tot l'itinerari quaresmal. Segons una constant de la pietat popular, que tendix a centrar-se en els misteris de la humanitat de Crist, en la Quaresma els fidels concentren la seua atenció en la Passió i Mort del Senyor. 

125. El començament dels quaranta dies de penitència, en el Ritu romà, es caracteritza pel símbol auster de les Cendres, que distingix la Litúrgia del Dimecres de Cendra. Propi dels antics ritus amb els quals els pecadors convertits se sotmetien a la penitència canònica, el gest de cobrir-se amb cendra té el sentit de reconéixer la pròpia fragilitat i mortalitat, que necessita ser redimida per la misericòrdia de Déu. Lluny de ser un gest purament exterior, l'Església l'ha conservat com a signe de l'actitud del cor penitent que cada batejat està cridat a assumir en l'itinerari quaresmal. S'ha d'ajudar els fidels, que acudixen en gran quantitat a rebre la Cendra, a captar el significat interior que té este gest, que obri a la conversió i a l'esforç de la renovació pasqual. 

Malgrat la secularització de la societat contemporània, el poble cristià advertix clarament que durant la Quaresma cal dirigir l'esperit cap a les realitats que són verdaderament importants; que fa falta un esforç evangèlic i una coherència de vida, traduïda en bones obres, en forma de renúncia a les coses supèrflues i sumptuoses, en expressions de solidaritat amb els qui patixen i amb els necessitats. 

També els fidels que freqüenten poc els sagraments de la Penitència i de l'Eucaristia saben, per una llarga tradició eclesial, que el temps de Quaresma-Pasqua està en relació amb el precepte de l'Església de confessar els pecats greus, almenys una vegada a l'any, preferentment en el temps pasqual. 

126. La divergència que hi ha entre la concepció litúrgica i la visió popular de la Quaresma, no impedix que el temps dels "Quaranta dies" siga un espai propici per a una interacció fecunda entre Litúrgia i pietat popular. 

Un exemple d'esta interacció el tenim en el fet que la pietat popular afavorix, alguns dies, alguns exercicis de pietat i algunes activitats apostòliques i caritatives, que la mateixa Litúrgia quaresmal preveu i recomana. La pràctica del dejuni, tan característica des de l'antiguitat en este temps litúrgic, és un "exercici" que allibera voluntàriament de les necessitats de la vida terrestre per a redescobrir la necessitat de la vida que ve del cel: "No sols de pa viu l'home, sinó de tota paraula que ix de la boca de Déu" (Mt 4,4; cf. Dt 8,3; Lc 4,4; antífona de comunió de l'I Diumenge de Quaresma).