Cap a un nosaltres cada vegada més gran

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC

PER A LA 107a JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT 2021

[26 de setembre de 2021] 

«Cap a un nosaltres cada vegada més gran»

Benvolguts germans i germanes:

En la carta encíclica Fratelli tutti vaig expressar una preocupació i un desig que encara ocupen un lloc important en el meu cor: «Passada la crisi sanitària, la pitjor reacció seria la de caure encara més en una febre consumista i en noves formes d'autopreservació egoista. Tant de bo que al final ja no hi haja "els altres", sinó només un "nosaltres"» (n. 35).

Per això he pensat dedicar el missatge per a la 107a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat a este tema: «cap a un nosaltres cada vegada més gran», volent així indicar un horitzó clar per al nostre camí comú en este món.

La història del «nosaltres»

Este horitzó és present en el mateix projecte creador de Déu: «Déu va crear el ser humà a imatge seua, el va crear a imatge de Déu, els va crear home i dona. Déu els va beneir dient: "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos"» (Gn 1,27-28). Déu ens va crear home i dona, sers diferents i complementaris per a formar junts un nosaltres destinat a ser cada vegada més gran, amb el multiplicar-se de les generacions. Déu ens va crear a imatge seua, a imatge del seu ser u i tri, comunió en la diversitat.

I quan, a causa de la seua desobediència, el ser humà es va allunyar de Déu, Ell, en la seua misericòrdia, va voler oferir un camí de reconciliació, no als individus, sinó a un poble, a un nosaltres destinat a incloure tota la família humana, tots els pobles: «Este és el tabernacle on Déu habitarà entre els hòmens! Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells"» (Ap 21,3).

La història de la salvació veu, per tant, un nosaltres a l'inici i un nosaltres al final, i en el centre, el misteri de Crist, mort i ressuscitat per tal «que tots siguen un» (Jo 17,21). El temps present, no obstant això, ens mostra que el nosaltres volgut per Déu està trencat i fragmentat, ferit i desfigurat. I açò esdevé especialment en els moments de més crisi, com ara per la pandèmia. Els nacionalismes tancats i agressius (cf. Fratelli tutti, 11) i l'individualisme radical (cf. ibíd., 105) clevillen o dividixen el nosaltres, tant en el món com dins de l'Església. I el preu més elevat el paguen els qui més fàcilment poden convertir-se en els altres: els estrangers, els migrants, els marginats, que habiten les perifèries existencials.

En realitat, tots estem en la mateixa barca i estem cridats a comprometre'ns perquè no hi haja més murs que ens separen, que no hi haja més altres, sinó només un nosaltres, gran com tota la humanitat. Per això, aprofite l'ocasió d'esta Jornada per a fer una doble crida a caminar junts cap a un nosaltres cada vegada més gran, dirigint-me sobretot als fidels catòlics i després a tots els hòmens i dones del món.

Una Església cada vegada més catòlica

Per als membres de l'Església catòlica esta crida es traduïx en un compromís per ser cada vegada més fidels al seu ser catòlics, realitzant el que sant Pau recomanava a la comunitat d'Efes: «Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l'esperança que vos dona la vocació que heu rebut. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme» (Ef 4,4-5).

En efecte, la catolicitat de l'Església, la seua universalitat, és una realitat que demana ser acollida i viscuda en cada època, segons la voluntat i la gràcia del Senyor que ens va prometre estar sempre amb nosaltres, fins al final dels temps (cf. Mt 28,20). El seu Esperit ens fa capaços d'abraçar a tots per a crear comunió en la diversitat, harmonitzant les diferències sense mai imposar una uniformitat que despersonalitza. En l'encontre amb la diversitat dels estrangers, dels migrants, dels refugiats i en el diàleg intercultural que pot sorgir-ne, se'ns dona l'oportunitat de créixer com a Església, d'enriquir-nos mútuament. Per això, tot batejat, onsevulla que es trobe, és membre de ple dret de la comunitat eclesial local, membre de l'única Església, resident en l'única casa, component de l'única família.

Els fidels catòlics estan cridats a comprometre's, cadascú a partir de la comunitat en què viu, perquè l'Església siga sempre més inclusiva, seguint la missió que Jesucrist va encomanar als Apòstols: «Pel camí prediqueu dient: "El Regne del cel està prop." Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. Gratisho heu rebut, doneu-ho també gratis» (Mt 10,7-8).

Hui l'Església està cridada a eixir als carrers de les perifèries existencials per a curar qui està ferit i buscar qui està perdut, sense prejudicis o pors, sense proselitisme, però disposada a eixamplar l'espai de la seua tenda per a acollir a tots. Entre els habitants de les perifèries trobarem molts migrants i refugiats, desplaçats i víctimes del tràfic, als qui el Senyor vol que se'ls manifeste el seu amor i que se'ls anuncie la seua salvació. «Els fluxos migratoris contemporanis constituïxen una nova «frontera» missionera, una ocasió privilegiada per a anunciar Jesucrist i el seu Evangeli sense moure's del propi ambient, de donar un testimoniatge concret de la fe cristiana en la caritat i en el respecte profund per altres expressions religioses. L'encontre amb els migrants i refugiats d'altres confessions i religions és un terreny fèrtil per al desenvolupament d'un diàleg ecumènic i interreligiós sincer i enriquidor» (Discurs als Responsables Nacionals de la Pastoral de Migracions, 22 de setembre de 2017).

Un món cada vegada més inclusiu

A tots els hòmens i dones del món dirigisc la meua crida a caminar junts cap a un nosaltres cada vegada més gran, a recompondre la família humana, per a construir junts el nostre futur de justícia i de pau, assegurant que ningú quede exclòs.

El futur de les nostres societats és un futur «ple de color», enriquit per la diversitat i les relacions interculturals. Per això hem d'aprendre hui a viure junts, en harmonia i pau. M'és particularment estimada la imatge dels habitants de Jerusalem que escolten l'anunci de la salvació el dia del «baptisme» de l'Església, en Pentecosta, immediatament després del descens de l'Esperit Sant: «Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu» (Fets 2,9-11).

És l'ideal de la nova Jerusalem (cf. Is 60; Ap 21,3), on tots els pobles es troben units, en pau i concòrdia, celebrant la bondat de Déu i les meravelles de la creació. Però per a aconseguir este ideal, hem d'esforçar-nos tots per a enderrocar els murs que ens separen i construir ponts que afavorisquen la cultura de l'encontre, conscients de l'íntima interconnexió que hi ha entre nosaltres. En esta perspectiva, les migracions contemporànies ens brinden l'oportunitat de superar les nostres pors per a deixar-nos enriquir per la diversitat del do de cadascú. Llavors, si ho volem, podem transformar les fronteres en llocs privilegiats d'encontre, on pot florir el miracle d'un nosaltres cada vegada més gran.

Demane a tots els hòmens i dones del món que facen un bon ús dels dons que el Senyor ens ha confiat per a conservar i fer encara més bella la seua creació. «Un home de família noble havia d'anar-se'n a un país llunyà per a rebre-hi la dignitat reial i després tornar. Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir: "Negocieu-hi mentre no torne"» (Lc 19,12-13). ¡El Senyor ens demanarà comptes de les nostres accions! Però per tal que a la nostra casa comuna se li garantisca la cura adequada, hem de constituir-nos en un nosaltres cada vegada més gran, cada vegada més corresponsable, amb la ferma convicció que el bé que fem al món el fem a les generacions presents i futures. Es tracta d'un compromís personal i col·lectiu, que es fa càrrec de tots els germans i germanes que continuaran patint mentre tractem d'aconseguir un desenvolupament més sostenible, equilibrat i inclusiu. Un compromís que no fa distinció entre autòctons i estrangers, entre residents i hostes, perquè es tracta d'un tresor comú, de la cura del qual, així com dels beneficis del qual, ningú ha de quedar exclòs.

El somni comença

El profeta Joel va preanunciarel futur messiànic com un temps de somnis i de visions inspirades per l'Esperit: «Escamparé el meu esperit sobre tots: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, i els vostres jóvens, visions» (3,1). Estem cridats a somiar junts. No hem de tindre por de somiar i de fer-ho junts com una sola humanitat, com a companys del mateix viatge, com a fills i filles d'esta mateixa terra que és la nostra casa comuna, tots germans i germanes (cf. Fratelli tutti, 8).

Oració

Pare sant i estimat,

el teu Fill Jesús ens va ensenyar

que hi ha una gran alegria en el cel

quan algú que estava perdut

és trobat,

quan algú que havia sigut exclòs, rebutjat o descartat

és acollit de nou en el nostre nosaltres,

que es torna així cada vegada més gran. 

 

Et preguem que concedisques a tots els deixebles de Jesús

i a totes les persones de bona voluntat

la gràcia de complir la teua voluntat en el món.

Beneïx cada gest d'acolliment i d'assistència

que situa novament qui està en l'exili

en el nosaltres de la comunitat i de l'Església,

perquè la nostra terra puga ser,

tal com Tu la vas crear,

la casa comuna de tots els germans i germanes. Amén.

Roma, Sant Joan del Laterà, 3 de maig de 2021,
Festa dels sants apòstols Felip i Jaume.

Francesc

[traducció al valencià de F. Xavier Martí]