Paràboles del pare Pere de Dénia

El franciscà Pere Esteve i Puig (Dénia 1582 - València 1658) va recórrer l'antic regne de València predicant en valencià i arreplegant almoines per tal d'alliberar els Sants Llocs. Renuncià a un bisbat perquè preferia ser «predicador dels brivons». A Dénia va fundar l'ermitori de Jesús Pobre. Va participar en la Guerra de Catalunya. Se li atribuïxen diversos miracles. Ens ha llegat versos, sermons i diversos papers «literaris», en castellà i en valencià. De la prosa en valencià hem triat les següents paràboles i símils morals, de clara inspiració evangèlica en els temes i en l'estil. F. Xavier Martí.

Sobre la paràbola dels talents

Mireu, fillets: este món és com una venta, en què entren pobres i rics. Arriba el pobret, demana posada: demana per a sopar una qüerna i dos diners de formatge, i es gita a dormir damunt d'un banc. Arriba a la venta un ricàs amb molts criats, demana per al seu sopar pollastres i perdius; demana llits, palla i civada per a les mules, i també es gita. I al sendemà vénen els comptes. Arriba el pobret i, com prengué poc, prest li fa el compte l'hoste, de sis diners que deu, i passa avant. Veu el ricàs que el pobret se n'ha eixit tan barat; es pensa que ell també se n'eixirà barat. Li fa el compte l'hoste, molt gran. S'espanta i diu a l'hoste: «Senyor: com ha eixit aquell pobret tan barat i a mi em demaneu tan gran compte?» Li respon l'hoste: «Senyor: si vosté haguera pres poquet de la venta, com el pobret, poc compte haguera de donar; però vosté, com ha pres molt de la venta, molt compte ha de donar».

Sobre la paràbola del sembrador

Mireu, fillets: hi ha tres maneres de morters. Uns són de terra, que a penes els sentiu quan piquen; uns altres són de pedra, que ja els sentiu més; i uns altres són de coure, que fan molta remor. Els pobres piquen en el morter de terra; els ciutadans en el de pedra; els cavallers en el de coure. Puix, mireu: quan el pobre posa les salses en l'olla, ningú ho sent. Un poquet de remor més fan els ciutadans. Però, quan en casa del cavaller es posen les salses en l'olla, tot el veïnat ho sap, perquè senten el repiquet. Però, per al profit, són unes mateixes les espècies.

Sobre els famolencs del govern

Haveu vist un pobret ple de plagues, que està en un cara-sol, a on se'l mengen les mosques, i si arribeu en caritat a aüixar-les vos pega un crit, dient-vos que les deixeu. Demaneu-li per què. Vos dirà: «Perquè més val que estes que estan ja fartes s'estiguen, que no que vinguen altres famolenques».

Sobre la fugacitat de la vida

Haveu vist, quan plou, en un xarco, es fan unes bambolletes: unes duren menys i altres més; però a la fi totes acaben en breu.

Sobre els estudiants dolents

Estos són com les fotges de l'Albufera, que tot el dia estan en l'aigua i, quan se n'ixen, no trauen gota.

Sobre els virtuosos

Estos són com l'ametla: per fora aspra i dura i per dins dolça i profitosa.

Sobre els hipòcrites

Estos són com el préssec: de fora de bon color i bona cara, però per dins durs i amargs.

Contra els devots de monges

Estos són com els matxos d'almodí, que tot el dia estan lligats a les reixes, mirant la civada i no la poden menjar.

Contra els que volen representar més en els vestits

Estos són com l'ase, que es volgué vestir la pell del lleó, que en venir l'ocasió bramen i es donen a conéixer qui són.

Contra els administradors que beuen sang dels pobres

Estos són com els porcs de Vallivana, que arriba el ramat davall d'una carrasca i els grans es mengen les bellotes i no deixen menjar als xiquets, i així es moren de fam.

[Escrits valencians, selecció de textos lleugerament adaptats]

Bibliografia. Els Escrits valencians del pare Pere han estat editats recentment per Vicent Josep Escartí (València 2005). Fra Cristòfor Mercader va editar tots els escrits per primera vegada en 1677 amb una hagiografia i el sermó fúnebre de Bonaventura Guerau. Roc Chabàs també va editar una biografia en 1880. E. Oltra Perales escriu la biografia més recent, en 1997. Escartí edità en 2006 la vida que va escriure en valencià Leopold Ignasi Planells en 1760.

[Publicat en Cresol, 136 (2017), Unió Apostòlica de València, p. 63].

Més bibliografia: 

• «Recuerdos del P. Pedro Esteve», El archivo, 26 (Dénia 1886, octubre 28), pp. 202s.
• José VIVES CÍSCAR: «Retratos de alicantinos ilustres», El archivo, cuaderno XII (Dénia 1889, setembre), pp. 272-281.

Articles relacionats:

• Vicent Josep ESCARTÍ: «La traducción valenciana del siglo XVIII de la Vida de fray Pedro Esteve: una estrategia "franciscana" de difusión devota»
• Vicent Josep ESCARTÍ: «Pere Esteve (1582-1658): predicador i poeta», Fontanellana. Estudis sobre l'època i l'obra de Francesc Fontanella (1622-1638/85), a cura de Gabriel SANSANO i Pep VALSALOBRE, Girona, Documenta Universitaria, 2009, pp. 35-68.
• Vicent BAYDAL: «Fra Pere Esteve i els predicadors de Madrid», Vent d Cabylia, 2011.