Avel·lí Flors i Bonet
El papa sant Damas, d'origen hispànic (366-384), encarregà a sant Jeroni, un bon llatinista, la delicada missió de revisar les traduccions llatines de la Bíblia, algunes prou deficients, com la versió ‘africana’ i, sobretot la Vetus latina. Precisament Sant Agustí, que era un magnífic coneixedor de la llengua, es queixava sovint de les versions llatines de la Bíblia que tenia a l'abast.
Sant Jeroni, per complir este encàrrec, marxà a Betlem (Palestina, 385) on disposà de les versions gregues que havia aplegat el savi Orígenes (anomenades Hèxaples, entre altres les d’Aquila, de Símmac, de Teodoció i dels Setanta). Per als originals hebreus, se serví de l'assessorament de rabins jueus que trobà a Betlem. La versió que en resultà no tingué, de moment, cap acollida oficial. Més avant, però, el papa sant Gregori el Gran (590-604) la feu servir, juntament amb la Vetus latina; i, finalment, la traducció de Jeroni acabà imposant-se per la seua qualitat.
Durant el segle XIII, la universitat de París s'esforçà a recopilar, millorar i editar tot el treball de sant Jeroni, i és a partir d'ara que coneixem la seua versió amb el nom de Vulgata. El 1454 Gutemberg imprimí la Bíblia en llatí sobre el text fixat per la universitat de París. La reforma del concili de Trento, convocat i clausurat pel papa Pius IV (1559-1565), forçada també per l'humanisme creixent i la crítica dels estudiosos (sobretot protestants) portà l'Església catòlica a ressaltar la importància de la Bíblia per a la vida dels fidels. I així, el seu decret Tametsi decidí l'edició oficial de la Vulgata, que el papa Sixt V (1590) obligà a publicar, i, corregides les faltes que encara s’hi detectaren, el papa Climent VIII (1592) n’autoritzà la impressió que, per això, és coneguda com sixto-clementina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada