Pafnuci i el celibat del clero

Sòcrates Escolàstic

Sócrates (ca. 380-ca. 440), advocat de Constantinoble, en la seua Història eclesiàstica, pren el relleu d'Eusebi de Cesarea per narrar els esdeveniments religiosos des de l'any 304 fins al 439. Com que reprodueix literalment les fonts, és una mina inestimable d'informació. Conta, per exemple, açò:

Pafnuci era bisbe d'una ciutat de l'alta Tebaida; tenia tan admirable pietat que feia miracles. Li havien tret un ull durant la darrera persecució. L'emperador el venerava tant que l'invitava freqüentment al seu palau i li besava la conca de l'ull que li havien buidat [també li havien tallat la carn de la cuixa esquerra i condemnat, després a treballar a les mines]... Els bisbes pensaren a fer una nova llei per la qual s'ordenara als bisbes, preveres i diaques separar-se de les dones amb qui s'havien casat quan només eren laics. Quan li demanaren l'opinió, Pafnuci s'alçà enmig dels altres bisbes i, elevant la veu, digué que no s'havia d'imposar un jou tan pesat als clergues i als preveres; que el matrimoni és honorable i que el llit nupcial és sense taca; que una excessiva severitat podria fer mal a l'Església perquè no tot el món és capaç d'una continència tan perfecta i que potser les dones no podrien guardar la castedat. Anomenava 'castedat' l'ús del matrimoni contret segons les lleis. Bastava que els qui havien estat admesos al clergat no es casaren després, segons l'antiga tradició de l'Església, sense obligar els qui s'havien casat sent laics a abandonar les seues dones. Pafnuci sostingué esta opinió, malgrat que no solament ell no havia estat mai casat, sinó que mai no havia tingut coneixement de cap dona, ja que fou educat des de petit en un monestir, on es feu admirar per la seua singular castedat. Tots els bisbes foren del seu parer i, sense deliberar més, deixaren que optaren lliurement els qui ja eren casats.

Font: Socrates Scholasticus: Historia ecclesiastica I, 11. PG 67,101-104.