Un company de expedició, de nacionalitat italiana, portador d'alguns estalvis, li apuntà el pensament d'establir en la capital New York una escola d'idiomes. L'altre s'encarregava de l'italià i Huguet ensenyava el castellà.
D'Amèrica tornà federatiu. Castellonenc, valencià se n’anà, i més federal i castellonenc se'n tornà a Castelló.
El treball era son viure. Hereu d'una bona fortuna, la feu créixer en tasca pacient i profitosa. Es donà a l'agricultura, millorant els cultius, segons havia après en sos viatges.
Mes la característica de sa existència fou un gran amor a la terra [p. 382] valenciana, a la seva història, a ses costums i a sa llengua. Ningú parlava en sa casa més que en valencià. [...]
Tota empresa d'enaltiment de la llengua vernacla o d'interès local o regional, el tenia sempre a son manar. Ell subvencionà copiosament les edicions de la Gramàtica i epítom valenciana del P. L. Fullana; pagà una edició de Doctrina cristiana, en valencià. Oferia cada any temes i premis en metàl·lic per als assumptes que pogueren dar llustre a nostre idioma i fer-lo difondre.
Caritatiu sempre, sostenia, quasi a sospés, el Col·legi d’orfenets de Sant Vicent, fundat pel bisbe, castellonenc famós, senyor Climent. Cedí un solar per al Gimnàs municipal. Tenia ofert a l'alcalde Guinot un edifici propi, proper al Parc Ribalta, de Castelló, per a destinar-lo a Biblioteca municipal.
Per aquestes dades, que extraiem d'un escrit del doctor Cantó Blasco, a l’Almanac Valencià 1927, hom pot veure la distingida personalitat de n’Huguet que tots sabíem treballador infatigable.
Pregària de Gaetà Huguet i Breva:
- Jaume Crespo i Martínez: Gaeta Huguet i Breva, memòriavalencianista.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada