Directori sobre la pietat popular i la litúrgia
174. L'endemà de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, l'Església celebra la memòria del Cor immaculat de Maria. La contigüitat de les dues celebracions és ja, en si mateixa, un signe litúrgic de la seua estreta relació: el mysterium del Cor del Salvador es projecta i reflectix en el Cor de la Mare que és també companya i deixebla. Així com la solemnitat del sagrat Cor celebra els misteris salvífics de Crist d'una manera sintètica i referint-los a la seua font –precisament el Cor-, la memòria del Cor immaculat de Maria és celebració resumida de l'associació "cordial" de la Mare a l'obra salvadora del Fill: de l'Encarnació a la Mort i Resurrecció, i al do de l'Esperit.
La devoció al Cor immaculat de Maria s'ha difós molt, després de les aparicions de la Mare de Déu a Fàtima, en 1917. Al cap de vint-i-cinc anys, en 1942, Pius XII consagrava l'Església i el gènere humà al Cor Immaculat de Maria, i en 1944 la festa del Cor Immaculat de Maria es va estendre a tota l'Església.
Les expressions de la pietat popular cap al Cor de Maria imiten, encara que salvant la infranquejable distància entre el Fill, Déu verdader, i la Mare, només criatura, les del Cor de Crist: la consagració de cadascun dels fidels, de les famílies, de les comunitats religioses, de les nacions; la reparació, realitzada sobretot mitjançant l'oració, la mortificació i les obres de misericòrdia; la pràctica dels cinc primers dissabtes de mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada