Grant Hartley
El relat de Sodoma i Gomorra ens demana que reflexionem sobre la nostra falta d’hospitalitat
L'original d'este text es troba en el web Outreach: an LGBTQ Catholic Resource. Outreach es un recurs catòlic LGBTQ. Oferix notícies, assaigs, recursos i comunitat per a catòlics LGBTQ, les seues famílies i amics, i per als ministres de l'Església catòlica en tot el món.
Grant Hartley és un estudiant de teologia, orador i escriptor independent que viu a St. Louis. És coamfitrió del podcast «Life on Side B», que facilita converses entre minories cristianes i de gènere sobre la fe, la sexualitat i el gènere.
«La culpa de Sodoma, la teua germana, era esta: ella i les seues ciutats vivien en l’esplendor, l’abundor d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els pobres i indigents. S’enorgullien i feien el que jo deteste, i, quan ho vaig vore, les vaig fer desaparèixer» (Ez 16, 49-50).
Durant gran part dels meus primers anys de vida, tenia la impressió que la destrucció de Sodoma i Gomorra en Gènesi 19 era una expressió de la ira de Déu contra les persones com jo: els homosexuals. Era subtilment animat a sentir poc pels malvats habitants d'aquelles ciutats, mentres que interiorment m’hi veia en elles.
En conseqüència, sentia que mai podria fer saber a ningú el que estava experimentant. Em preguntava si Déu estava enfadat amb mi a causa d’uns sentiments que no podia controlar ni esborrar, per molt que ho intentara. Em preguntava si Déu em volia destruir.
No em venien al cap lliçons de vital importància del passatge, perquè havia malinterpretat que es tractava de persones homosexuals. Però una mirada més profunda al relat revela un missatge que tots nosaltres necessitem escoltar desesperadament.
Anys després d’eixir de l’armari a la universitat, he descobert quant ens ha d'ensenyar el relat sobre la justa ira de Déu cap a l'arrogància i la violència, i sobre la seua abundant hospitalitat cap a nosaltres a pesar de la nostra debilitat i fracàs.
Per a vore açò més clarament, el passatge ha de ser examinat en el seu context més ampli. El començament verdader d'este episodi es troba en el capítol 18, quan tres àngels en forma de tres hòmens s’apareixen a Abraham quan «descansava a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta» (Gen 18, 1).
La resposta d'Abraham als àngels el revela com un amfitrió excepcional. Els porta aigua per a llavar-los els peus després del seu llarg viatge, i s'afanya a preparar un convit. Li diu a la seua dona, Sara, que prepare uns panets, fa matar un vedell tendre i porta llet i brullo.
A través dels àngels, Déu envia un missatge a la parella d'ancians: l'any vinent, per este temps, Sara haurà tingut un fill. Els dos lluiten per creure —Sara fins i tot no pot aguantar-se el riure i és suaument amonestada— però finalment accepten el missatge angelical. Just abans que els convidats se’n vagen, Déu revela a Abraham els seus plans per a destruir Sodoma i Gomorra, unes ciutats d'extrema maldat. Ací s'establix un contrast inicial entre l'hospitalitat d'Abraham i l’innominat «pecat de Sodoma».
Abraham està angoixat pel destí de les ciutats, on sap que el seu nebot Lot viu actualment; la seua cura per l'estranger s'estén als habitants de les ciutats de la vall.
«¿De veres que faràs desaparéixer tant el just com el culpable?», li diu a Déu. «Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De veres que els faràs desaparéixer? ¿No perdonaràs este lloc per amor d’aquells cinquanta? Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? (Gen 18, 23-25).
Déu es compromet graciosament a cedir pel bé de 50 persones justes. Però Abraham no es para ahí, negocia amb Déu fins que el nombre es redueix a només 10. No obstant això, el lector prompte descobrix que ni tan sols el número dràsticament reduït es complix.
Després, dos dels àngels viatgen directament a Sodoma per arescatar a Lot, que els saluda a la porta de la ciutat. Intentant ser un bon amfitrió, i conscient de com de perillosa podria ser la ciutat a la nit, Lot els insta a quedar-se a sa casa, millor que a la plaça de la ciutat.
També prepara un convit, però curiosament, l'únic aliment esmentat explícitament en el text és «pa sense rent», cosa que potser indica que el convit no era tan generós com el que oferia son tio Abraham.
Abans que ningú de la casa es gite, arriba una multitud. «Els hòmens de la ciutat, jóvens i vells, totes les persones fins a l'últim home» arriben a la porta principal i exigixen violar els convidats d’honor (Gen 19, 4-5). El fet que tots els hòmens de la ciutat facen esta demanda suggerix que no es tracta d'un grup d'hòmens homosexuals. ¿Quina classe de ciutat, en el món antic o en qualsevol moment i lloc, hauria tingut una població totalment gai?
L'èmfasi es posa clarament en la humiliació violenta, no en la intimitat o el plaer sexual. Els hòmens de Sodoma volen brutalitzar els àngels, no seduir-los. ¿Quina podria ser la motivació per a voler humiliar els àngels d'esta manera?
Lot, a pesar de tots els seus intents de ser un bon amfitrió, falla completament com a pare quan oferix als hòmens les seues pròpies filles jóvens. «Tinc dos filles encara vèrgens; vos les trauré perquè en feu el que vullgueu. Però no feu res a estos hòmens: són hostes que s’han acollit sota el meu sostre»(Gen 19, 8).
Lot lluita per ser hospitalari amb als convidats, però no aconseguix que sa casa siga segura per a les seues filles. Arribem a una major comprensió del caràcter i la motivació d'estos hòmens en la seua resposta a l'oferta de Lot. Es burlen d’ell per ser un estranger a la seua ciutat i amenacen de violar-lo. No es tracta d'hòmens gais que busquen passar una bona estona amb uns forasters. Esta és una multitud odiosa i violenta.
Els àngels dispersen miraculosament la multitud amb un flaix de llum enlluernador i ordenen a Lot que reunixca la família i fuja a primera hora del matí. Lot intenta reunir-los aquella nit, i només la dona i les filles volen anar amb ell. Però fins i tot després de fer-se dia, Lot no actua amb decisió. Graciosament, els àngels els agafen a tots per la mà i els arrosseguen a un lloc segur fora de la porta de la ciutat. Lot sembla bojament ambivalent sobre el fet d’anar-se’n, però Déu el rescata a ell i a la família de la destrucció.
Abans de partir, els àngels els manen que fugen a la muntanya sense mirar arrere, i en un ressò de la negociació d'Abraham amb Déu per a salvar Sodoma i Gomorra, Lot negocia amb els àngels que ell i la família puguen fugir a la ciutat pròxima de Sóar.
La comparació és sorprenent: Abraham negocia misericòrdia per als habitants de les ciutats i Lot negocia misericòrdia per a ell mateix. Abraham negocia que Déu cedixca mentres que Lot negocia que Déu facilite la seua fugida. Mentres fugen, l'esposa de Lot, potser identificant-se amb les ciutats malvades, es gira cap arrere una última vegada, i es convertix en una estàtua de sal.
L'episodi conclou tornant a Abraham:
«Abraham va anar de bon matí al lloc on havia estat davant de la presència del Senyor, va mirar cap a Sodoma i Gomorra i cap a la vall i va vore que pujava de la terra una fumaguera com si fora una carbonera. Així Déu, quan va destruir les ciutats de la vall, recordant-se d'Abraham, va traure a Lot de la catàstrofe, mentres destruïa les ciutats on Lot havia viscut» (Gen 19, 27-29).
Amb este context complet en ment, el significat de la destrucció de Sodoma i Gomorra es resumix, després de tot, en el profeta Ezequiel: «vivien en l’esplendor, l’abundor d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els pobres i indigents», inclosos els àngels, que haurien d'haver estat convidats d’honor. «S’enorgullien i feien el que jo deteste», arribant en una multitud violenta per a violar en grup els visitants. «Per tant, les vaig fer desaparèixer quan vaig vore» la falta d’hospitalitat i el menyspreu als convidats estrangers.
Com a seguidors de Crist, sabem que practicant l'hospitalitat, «gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels» (Heb 13, 2). Joan escriu: «Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres» (1 Jo 4, 19). De la mateixa manera, convidem uns altres a la nostra família perquè ens han convidat a la família de Déu. Jesús deixa clar que el que es fa per «un d’estos germans més petits» es fa en un sentit real per ell (Mt 25, 40).
La nostra fe exigix de nosaltres l’hospitalitat, especialment cap als pobres, els necessitats i els estrangers.
Si s’empra el relat de Sodoma i Gomorra per a suggerir la ira de Déu contra els homosexuals, és bastant fàcil obviar les seues demandes reals d'obrir les nostres carteres, cases i cors a les persones necessitades. ¿Quantes vegades els malentesos, potenciats per l'odi cap a l'altre, han portat a alguns a utilitzar este passatge per a sancionar tot el que va fer culpable Sodoma: tirar als xiquets de les seues llars, negar-se a servir a unes certes persones, discriminar en la vivenda i en el treball, trencar famílies i lluitar contra els drets civils?
Si algú estiguera intentant alliberar-se de les demandes radicals d'hospitalitat d'este passatge, tergiversar el relat per a centrar-se en els homosexuals seria una estratègia convenient.
Però a pesar de la importància d’este missatge, parar-nos ens mantindrà lluny de l'altre punt més profund del relat: l'hospitalitat graciosa de Déu cap a nosaltres. Òbviament, Déu no té cap obligació de negociar amb els sers humans, però permet que Abraham regatege amb ell per a salvar Sodoma i Gomorra. Quan ni tan sols troba un grapat, Déu es proposa salvar a Lot i la seua família de la destrucció. Quan Lot, que lluita com a amfitrió i fracassa com a pare, dubta en lloc d'emprendre una acció decisiva, Déu els arrossega a tots a un lloc segur, i fins i tot aguanta les queixes de Lot després d'este fet.
La crida de Déu per a que siguem hospitalaris amb els pobres, els necessitats i els estrangers està connectat naturalment a vore'ns a nosaltres mateixos com a estrangers pobres i necessitats als quals Déu mostra hospitalitat, a pesar de la nostra debilitat i fins i tot de la nostra resistència. «Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres» (1 Jo 4, 19).
Siguem hospitalaris amb als altres perquè Déu ens ha mostrat hospitalitat immensa. La nostra motivació per a obrir les nostres carteres, llars i cors als pobres, els necessitats i els estrangers no ha de ser simplement un sentiment de culpa. Oferim hospitalitat a partir d'una sobreabundància de riqueses que Déu ja ens ha donat.
Et convide a vore't en el relat de la destrucció de Sodoma i Gomorra. Et convide a vore't com un habitant de les ciutats, no perquè la narració tracte sobre alguna ira divina contra els gais, sinó perquè dins de tots nosaltres hi ha una propensió a la falta d’hospitalitat, a l'orgull, a la violència i a l'egoisme.
Però també et convide a vore't en Lot, un habitant de la ciutat que va ser salvat. Vos convide que considereu que fins i tot quan ens quedem curts amb les demandes d'hospitalitat, fins i tot quan fracassem en estimar els pobres i necessitats, Déu és misericordiós i hospitalari, disposat i capaç d'arrossegar-nos a un lloc segur i convidar-nos a la seua família.
Traducció de F. Xavier Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada