Pregària a la beata Pepa

Xavier Casp i Verger

Del mes de novembre de 1988 és la següent pregària a la verge seglar Josepa Naval i Girbés, beatificada a Roma el 25 de setembre de 1988.

PREGÀRIA

Verge seglar,

filla del cor d'Algemesí,

vine a l'altar

del blanc amor del teu destí.

Tu, noblea en la faena

i doctrina en la paraula,

fam i set en fe serena,

saps partir el pa en la taula

per a aquell que vol trobar

lo més digne del camí...

I se'n ve a tu,

llum i consell de cada u,

verge seglar

que obris el cor d'Algemesí.

Mestra de virtuts

en l'exemple per lliçó,

femenines joventuts

broden l'íntima cançó

on l'amor sent al cantar

l'humaníssim goig diví...

I et diu cabal

pregant-te humil: Pepa Naval,

verge seglar,

¡eleva el cor d'Algemesí!

Font: http://algemesienlamemoria.blogspot.com.es/2013/10/25-aniversario-de-la-beatificacion-de.html

Oració a la beata Pepa

Amb motiu de l'Any de la Fe (2012-2013) es va difondre a Algemesí esta pregària d'intercessió a la beata Josepa Naval i Girbés. A fi que els valencians que preguen en valencià puguen demanar també la seua intercessió, oferim la traducció de la pregària.

Oh Déu,

que vau posar en el món la força de l'Evangeli
com a ferment de renovació,
concediu als fidels dedicats a les coses seculars,
per a complir la vostra voluntat,
que per la intercessió
i amb l'exemple de la beata Josepa Naval,
instauren sense cansar-se el vostre Regne
a través dels seus deures temporals,
amb fervorós esperit cristià.

Per Jesucrist Senyor nostre. Amén.

Homilia en la beatificació de Josepa Naval

SOLEMNE BEATIFICACIÓ DELS SERVENTS DE DÉU: 
MIGUEL PRO, GIUSEPPE BENEDETTO DUSMET, FRANCESCO FAÀ DI BRUNO,
JUNÍPER SERRA, FRÉDÉRIC JANSSOONE I MARIA JOSEPA NAVAL GIRBÉS

HOMILIA DE JOAN PAU II

Plaça de Sant Pere - Diumenge, 25 de setembre de 1988

[...]

L'Església canta un cant d'alegria i lloança a Crist per la beatificació de Josepa Naval i Girbés, verge seglar que va dedicar la seua vida a l'apostolat a la seua ciutat natal, Algemesi, a l'arxidiòcesi de València, Espanya. Dona senzilla i dòcil a l'Esperit, que va arribar en la seua llarga vida al cim de la perfecció cristiana, dedicada al servici del proïsme en el temps gens fàcil del segle XIX, en què va viure i va desenvolupar la seua intensa activitat apostòlica.

Tenia díhuit anys quan, amb l'aprovació del seu director espiritual, va fer el vot de castedat. Tenia trenta anys quan va obrir una escola-taller a la casa de la seua família on es formaren moltes jóvens humanament i espiritualment. Este apostolat continuarà en les anomenades "converses de l'hort", en les quals les deixebles millor preparades van rebre una formació espiritual més profunda.

Conscient del fet que, com va dir més tard el Concili Vaticà II, "la vocació és, per la seua naturalesa, vocació a l'apostolat" (Apostolicam actuositatem, 2), Josepa s'ha fet tot amb tots, com l'apòstol Pau, per a salvar a tots (cf. 1Cor 9,22). D'ací l'empremta inconfusible que queda en l'exercici de la seua caritat. Ella va assistir amb cura els moribunds, ajudant-los a morir en gràcia de Déu. L'atenció heroica a aquells que van ser afectats per l'epidèmia de còlera del 1885, és un dels exemples més expressius de la caritat d'esta ànima predilecta.

Una característica singular de Josepa és la seua condició de seglar. Ella, que va omplir de deixebles els convents de clausura, va romandre célibe en el món, vivint els principis de l'Evangeli i sent un exemple de virtuts cristianes per a tots els fills de l'Església que, "després d'haver estat incorporats a Crist pel baptisme... exercixen a l'Església i al món la missió de tot el poble cristià en la mesura que els pertoca" (Lumen Gentium, 31).

[...]