La paraula habita en nosaltres

Sant Bernat

La Paraula s'ha fet carn i ja habita en nosaltres. Habita per la fe en els nostres cors, en la nostra memòria, habita en el nostre pensament, i devalla fins a la mateixa imaginació. Abans, ¿què podia pensar l'home sobre Déu, sense fabricar tal vegada un ídol en el seu cor? 

Era inabastable i inaccessible, invisible i impensable totalment. Ara, en canvi ha volgut ser agafat, vist, pensat. De quina manera, ¿em pregunteu? Estant allitat al pesebre, assegut a la falda de la Verge, predicant a la muntanya, passant la nit en oració, suspés en la Creu, consumint-se en la mort, lliure entre els difunts i regnant al país dels morts, o també, ressuscitant el tercer dia i mostrant als apòstols el lloc dels claus, els senyals de la victòria i, finalment, pujant a vista d'ells, dalt del cel.

¿Quina d'estes coses no és pensada verdaderament, devotament i santament? En qualsevol que pense, pense en Déu i en totes elles ell és el meu Déu. He dit que meditar estes coses és saviesa i he tingut per prudència de recordar constantment la suavitat dels dolços fruits que va produir amb abundància l'espiga sacerdotal que Maria va recollir al cel i va escampar generosament sobre nosaltres. La va rebre sens dubte en el cel i per damunt dels àngels, ja que rebé la Paraula del mateix cor del Pare, tal com està escrit: els dies l’un a l'altre es transmeten la Paraula. 

Sant Bernat: In nativitate B. Mariae, Sermó, 10-11, Sancti Bernardi Opera, V,

Roma 1966-1968, pp. 282s.

En el temps de Nadal

DIRECTORI SOBRE LA PIETAT POPULAR I LA LITÚRGIA

(Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, 2002)

En el temps de Nadal

106. En el temps de Nadal, l'Església celebra el misteri de la manifestació del Senyor: el seu humil naiximent a Betlem, anunciat als pastors, primícia d'Israel que acull el Salvador; la manifestació als Reis, «vinguts d'Orient» (Mt 2,1), primícia dels gentils, que en Jesús nounat reconeixen i adoren el Crist Messies; la teofania al riu Jordà, on Jesús va ser proclamat pel Pare «fill predilecte» (Mt 3,17) i comença públicament el seu ministeri messiànic; el signe realitzat a Canà, amb el qual Jesús «va manifestar la seua glòria i els seus deixebles van creure en ell» (Jo 2,11).

107. Durant el temps nadalenc, a més d'estes celebracions, que mostren el seu sentit essencial, tenen lloc unes altres que estan íntimament relacionades amb el misteri de la manifestació del Senyor: el martiri dels Sants Innocents (28 de desembre), la sang del qual va ser escampada a causa de l'odi a Jesús i del rebuig del seu regne per part d'Herodes; la memòria del Nom de Jesús, el 3 de gener; la festa de la Sagrada Família (diumenge dins de l'octava), en la qual se celebra el sant nucli familiar en el qual «Jesús creixia en saviesa, edat i gràcia davant de Déu i davant dels hòmens» (Lc 2, 52); la solemnitat de l'1 de gener, memòria important de la maternitat divina, virginal i salvífica de Maria; i, encara que fora ja dels límits del temps nadalenc, la festa de la Presentació del Senyor (2 de febrer), celebració de la trobada del Messies amb el seu poble, representat en Simeó i Anna, i ocasió de la profecia messiànica de Simeó.

108. Gran part del ric i complex misteri de la manifestació del Senyor troba ampli ressò i expressions pròpies en la pietat popular. Esta mostra una atenció particular als esdeveniments de la infància del Salvador, en els quals s'ha manifestat el seu amor per nosaltres. La pietat popular capta d'una manera intuïtiva:

• el valor de l’«espiritualitat del do», pròpia del Nadal: «un xiquet ens ha nascut, un fill se'ns ha donat» (Is 9,5), do que és expressió de l'amor infinit de Déu que «tant va estimar al món que ens ha donat el seu Fill únic» (Jo 3,16);
• el missatge de solidaritat que comporta l'esdeveniment de Nadal: solidaritat amb l'home pecador, pel qual, en Jesús, Déu s'ha fet home «per nosaltres els hòmens i per la nostra salvació»; solidaritat amb els pobres, perquè el Fill de Déu «sent ric s'ha fet pobre» per a enriquir-nos «per mitjà de la seua pobresa» (2 Co 8,9);
• el valor sagrat de la vida i l'esdeveniment meravellós que es realitza en el part de tota dona, perquè mitjançant el part de Maria, el Verb de la vida ha vingut als hòmens i s'ha fet visible (cf. 1 Jn 1,2);
• el valor de l'alegria i de la pau messiàniques, aspiracions profundes dels hòmens de tots els temps: els Àngels anuncien als pastors que ha nascut el Salvador del món, el «Príncep de la pau» (Is 9,5) i expressen el desig de «pau en la terra als hòmens que estima Déu» (Lc 2,14);
• el clima de senzillesa, i de pobresa, d'humilitat i de confiança en Déu, que envolta els esdeveniments del naiximent del Jesuset.

La pietat popular, precisament perquè intuïx els valors que s'amaguen en el misteri del Nadal, està cridada a cooperar per a salvaguardar la memòria de la manifestació del Senyor, de manera que la forta tradició religiosa vinculada al Nadal no es convertisca en terreny adobat per al consumisme ni per a la infiltració del neopaganisme.

Translació del cos del beat Nicolau Factor

1.456. 

Traslatió del cos del beat Nicolau Factor 

Dilluns, a 25 de setembre 1617, a la vesprada traslladaren lo cos del señor fray Nicolau Factor de una caxa en l’altra. Trobaran-se los tres síndichs dels staments y de València. Tancaren-lo en una famosa caxa amb sinch claus, y cada síndich una. Y lo señor virey, duch de Feria, ab la duquesa, que s’i trobaren ab alguns de la guarda, y eren pochs. Y lo hu dels de la guarda, que·s dia N. Prats, que u veu, m’o contà, y·m donà una poca terra de la del cos de dit benaventurat, que estava en la taula que dit cos yasia, y un troset de vellut negre ab què dit cos estava embolicat. Ipse intercedat pro nobis.

(Pere Joan PORCAR: Coses evengudes en la ciutat y regne de València, Dietari (1585-1629))