¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull? Sí, i heus ací per què

¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull? Sí, i heus ací per què

James Martin, S.J.

El passat 1 de juny [de 2022], el jesuita James Martin, que dedica el seu ministeri als catòlics LGTBQ, va editar el següent article en Outreach. James Martín és consultor de la Secretaria de Comunicacions del Vaticà i, a pesar de les denúncies que rep dels mitjans de comunicació catòlics ultraconservadors, ha rebut el suport explícit del papa Francesc.

¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull, quan la comunitat LGTBQ assenyala el seu lloc en la societat? ¿Poden els catòlics celebrar la sèrie d'actes que tenen lloc en juny, durant el que sovint s'anomena ara simplement «Orgull»? ¿Poden fer-ho quan l'orgull és un dels tradicionals set pecats capitals?

¿No està mal mostrar orgull?

En primer lloc, és important recordar que hi ha (almenys) dos classes d'orgull. El primer és la satisfacció que pot sorgir dels èxits propis. Açò pot convertir-se en vanitat, una cosa que cal evitar. Esta marca d'orgull diu: «Mira que gran soc!» És el contrari de la humilitat, una virtut clau en la vida cristiana.

La humilitat ens recorda que no som el centre de l'univers i que les nostres vides depenen de Déu. Esta és la classe d'humilitat de la qual parla Jesús en les Benaurances quan diu: «Benaurats els pobres en l’esperit» (Mt 5, 3). Per tant, la primera classe d'orgull pot ser una amenaça per a la humilitat, el discipulat i la vida espiritual en general.

Però la segona classe d'orgull és la consciència de la pròpia dignitat. I açò s’acosta més al significat del Mes de l'Orgull per a la comunitat LGTBQ: un reconeiximent de la dignitat humana d'un grup de persones que, des de fa segles, han sigut tractades amb menyspreu, rebuig i violència.

Per a la persona religiosa, este mes també és un recordatori que les persones LGTBQ són fills benvolguts de Déu. El Mes de l'Orgull recorda als catòlics que han de tractar les persones LGTBQ amb «el respecte, la compassió i la sensibilitat» que mana el Catecisme, «la proximitat, la compassió i la tendresa» que el papa Francesc ha ensenyat, i l'amor i la misericòrdia que Jesús va mostrar a totes les persones, especialment als marginats, durant el seu ministeri públic.

És especialment important que les esglésies celebren el Mes de l'Orgull, ja que gran part del rebuig a què s'han enfrontat les persones LGTBQ ha estat motivat pel cristianisme, almenys per allò que molta gent creu que el cristianisme ensenya. Un exemple: Una de les raons més habituals per les quals els adolescents LGTBQ es troben sense llar és que han estat expulsats de les seues famílies per motius aparentment religiosos.

Les esglésies també han sigut llocs on les persones LGTBQ s'han sentit insultades, rebutjades i no acceptades, com a resultat de les paraules i accions no solament d'alguns bisbes i pastors, sinó també de líders catòlics laics i fidels. Per tant, és crucial que les esglésies celebren el Mes de l'Orgull i recorden als nostres amics LGTBQ que són benvinguts a la que, al cap i a la fi, també és la seua església.

També hem de recordar que en molts països, ser LGTBQ és una qüestió de vida o mort. En diversos països, pots ser executat simplement per ser homosexual o per tindre relacions sexuals amb persones del mateix sexe. En estos llocs, els temes LGTBQ són temes vitals. En uns 70 països, pots ser empresonat per defendre la comunitat LGTBQ. I en molts altres, les persones LGTBQ són assetjades, assaltades o assassinades regularment. L'església és cridada durant tot l'any a estar al costat d'estes persones perseguides, però especialment durant el Mes de l'Orgull.

El fet que celebres el Mes de l'Orgull no vol dir que estigues necessàriament d'acord amb el que cada persona, cada organització o fins i tot cada carrossa en cada desfilada ha de dir. El Mes de l'Orgull tracta principalment de donar suport als drets humans fonamentals de la comunitat LGTBQ: el dret a viure en seguretat, el dret a ser tractats com a iguals i el dret a ser acceptats en la societat.

A més, les queixes sobre l'ús de la paraula «orgull» mai semblen aplicar-se a altres grups. La gent sovint diu: «Estic orgullós de ser americà» el 4 de juliol. O porten botons que diuen «Orgullós de ser irlandés» el dia de Sant Patrici. O quan passa alguna cosa meravellosa a l'església, diem als amics: «Estic molt orgullós de ser catòlic!» Pocs s'hi oposen o ho qualificarien de vanitat. La gent en general entén de quina classe d'orgull parlen estes persones.

Per a la persona LGTBQ, l'orgull no és la vanitat, sinó la dignitat humana.

Potser la millor manera de pensar en el Mes de l'Orgull és imaginar què diries a un jove que finalment ha reunit el coratge per a dir-te que és LGTBQ. Saps que Déu l'ha creat. Saps que Déu l'estima. I saps que Déu vol que siga el que és. Així que, probablement diries: «Estic orgullós que m'ho hages pogut dir».

Esta és la classe d'orgull que celebrem este mes, i els catòlics de tot el món podem celebrar-lo.

Bon Orgull!

[Traducció de F. X. Martí]

Lauda, Sion, Salvatorem

Lauda, Sion, Salvatorem

Seqüència de la solemnitat de Corpus Christi. Actualment és opcional. Oferim una de les versions que apareix en l'Eucologi de mossén Sorribes.

Sió, lloa el Salvador,

lloa el guia i el pastor

amb devotes melodies.

Sense mida, immensament

alaba'l, que a bastament

tanmateix no el lloaries.

Argument especial

de lloança, el pa vital

a tothom avui s'imposa:

aquell pa que fon donat

als germans d'apostolat

com dubtar-ho ningú gosa.

Siga el cant harmoniós,

siga el cor ben fervorós,

l'alegria siga plena,

celebrant aquella nit

del misteri instituït

en la taula de la cena.

En la taula del nou Rei,

Pasqua nova, nova llei;

la vella Pasqua s'acaba;

lo novell trau lo gastat,

l'ombra fuig de veritat,

dins la llum la nit mancava.

Lo que en cena feu Jesús,

dispongué que en férem ús,

que fos fet en sa memòria;

nosaltres, adoctrinats,

fem del pa i vi consagrats

hòstia propiciatòria.

Ha de creure el cristià

que en carn se trasmuda el pa

i el vi en sang preciosa.

Lo que no comprens ni veus

t'ho confirmarà, si ho creus,

cegament, la fe animosa.

Sota espècies diferents

que són signes i accidents

hi ha carn i sang sagrada,

bevenda i manteniment;

conté a Crist íntegrament

cada espècie separada.

El qui el rep no el rep partit,

separat ni dividit,

mes sancer: l'Eucaristia

presa per mil o per u

és igual que cadascú:

ni sumida, minvaria.

La prenen bons i dolents

però amb sorts ben diferents,

sort de mort o sort de vida:

per als bons és bona sort;

per als dolents és dissort,

dissort gran i sense mida.

Si és romput el sagrament

no vacil·les: tin esment

que tant hi ha sota un fragment

com dins l'hòstia no rompuda;

ací res no s'ha perdut;

és el signe lo romput;

Jesucrist, que és contingut,

rompent l'hòstia, no s'hi muda.

Vet ací el pa angelitzant

fet menjar de vianant:

la vianda dels fills, ¿quan

l'han llançada als cans les mares?

En símbols prefigurat:

Isaac sacrificat,

anyell pasqual degollat,

maina dada als nostres pares.

Oh Pa ver, oh Bon Pastor,

bon Jesús, dau-nos perdó,

aliment, defensió

i l'eterna visió

de la pàtria venturosa.

Vós que amb menjars immortals

pastureu ací els mortals

feu dels vostres comensals

cohereus celestials

de la ciutat gloriosa!

Amén. Al·leluia.

(Vicent SORRIBES GRAMATGE: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, pp. 658-663).

La política és encontre, reflexió i acció (Francesc)

Discurs del papa Francesc

als membres de la Fraternité Politique du Chemin Neuf

Sala Clementina
Dilluns, 16 de maig de 2022

[Multimèdia]

Benvolguts amics,

És una alegria per a mi acollir-vos, estimats jóvens membres de la Fraternité Politique du Chemin Neuf. En la nostra reunió de l'any passat, vau confiar a la meua pregària la vostra participació en l'esdeveniment Changemakers, a Budapest. Allí heu tingut moments per a l'encontre, per a la formació, però també per l'acció, entre les associacions locals. La manera en què heu viscut este esdeveniment és, al meu entendre, una bona aplicació del significat verdader de la política, molt especialment per als cristians: la política és encontre, reflexió, acció.

La política és, en primer lloc, l'art de l'encontre. Per descomptat, este encontre es viu amb l'acolliment de l'altre i amb l'acceptació de la seua diferència, en un diàleg respectuós. Com a cristians, tanmateix, hi ha més: ja que l'Evangeli ens demana «estimar els nostres enemics» (cf. Mt 5, 44), no puc conformar-me amb un diàleg superficial i formal, com estes negociacions sovint hostils entre partits polítics. Se'ns demana que visquem l'encontre polític com un encontre fraternal, sobretot amb aquells que estan menys d'acord amb nosaltres, cosa que significa veure en qui dialoguem un verdader germà, i un fill benvolgut de Déu. Este art de l'encontre comença, doncs, per un canvi de mirada sobre l'altre, per un acolliment i un respecte incondicional de la seua persona. Si este canvi del cor no té lloc, la política corre el risc de transformar-se en una confrontació sovint violenta per fer triomfar les nostres idees, en una recerca dels interessos particulars més que del bé comú: contra el principi que «la unitat preval sobre el conflicte» (cf. Evangelii Gaudium, 226-230).

Des d'un punt de vista cristià, la política també és una reflexió, és a dir, la formulació d'un projecte comú. Un polític del segle XVIII, Edmund Burke, va explicar als electors de la ciutat de Bristol que no podria acontentar-se a defensar els seus interessos particulars, sinó que era més aviat enviat en el seu nom per a elaborar amb els altres diputats del Parlament una visió pel bé del conjunt del país, pel bé comú. Com a cristians, comprenem, doncs, que la política, després de l'encontre, prosseguix amb una reflexió en comú, a la recerca d'este bé general, i no simplement amb la confrontació d'interessos contradictoris i sovint oposats. En suma, «el conjunt és superior a la part» (ibíd., 234-237). I la nostra brúixola per a elaborar este projecte comú és l'Evangeli, que aporta al món una visió profundament positiva de l'home estimat de Déu.

Finalment, la política també és acció. Em complau que la vostra Fraternitat no sols siga un espai de debat i intercanvi, sinó que també vos porte a un compromís concret. Com a cristians, sempre hem de confrontar les nostres idees amb el gruix de la realitat, si no volem construir sobre arena que tard o d'hora acaba cedint. No oblidem que «la realitat és més important que la idea» (cf. ibíd., 231-233). Per tant, celebre el vostre compromís amb els immigrants i l'ecologia. Així, he aprés que alguns de vosaltres heu optat per viure junts en el cor d'un barri popular de París per a viure a l'escolta dels pobres: esta és una manera cristiana de fer política! No oblideu estes paraules, que la realitat és més important que la idea: no es pot fer política amb una ideologia. Tot és superior a la part, i la unitat és superior al conflicte. Busqueu sempre la unitat i no vos perdeu en els conflictes.

Encontre, reflexió, acció: heus ací un programa de política en el sentit cristià. Crec que vosaltres realment teniu experiència, sobretot en les vostres reunions de diumenge a la nit: pregant junts al Pare de qui tot procedix, imitant Jesucrist, i posant-vos a l'escolta de l'Esperit Sant, la vostra preocupació pel bé comú adquirix una força interior molt poderosa i estimulant. Perquè així és com es practica la política com «la forma més alta de la caritat», tal com l'havia definida el papa Pius XI.

Em detindré en una frase d'este simpàtic brasiler: ha parlat de memòria, d'esperança i d'asombro -això era, no és això? Asombro: La vida cristiana no és possible sense este asombro, sense la meravella. La meravella és el que em fa sentir que estic en Jesús, amb Jesús. La meravella de veure la grandesa del Senyor, la grandesa de la seua persona, la grandesa del seu programa, de percebre la grandesa de les Benaurances com a programa de vida. I després esta altra paraula... memòria... Memòria, esperança, meravella. El passat, el futur i el present: no hi ha futur sense el present, i no hi ha esperança sense la meravella. Cultiveu la pregària amb l'Evangeli per a sentir la meravella de l'encontre amb Jesucrist.

La meua pregària vos acompanya en este camí! Vos agraïsc la vostra escolta, vos beneïsc i, per favor, no vos oblideu de pregar per mi.

I ara, tots junts en l'oració, demanem al Senyor que ens beneïsca. Senyor Jesús, beneïu-nos a tots els que treballem prop de Vos. Beneïu les nostres idees, beneïu els nostres cors, beneïu les nostres mans. Amén.