¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull? Sí, i heus ací per què

¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull? Sí, i heus ací per què

James Martin, S.J.

El passat 1 de juny [de 2022], el jesuita James Martin, que dedica el seu ministeri als catòlics LGTBQ, va editar el següent article en Outreach. James Martín és consultor de la Secretaria de Comunicacions del Vaticà i, a pesar de les denúncies que rep dels mitjans de comunicació catòlics ultraconservadors, ha rebut el suport explícit del papa Francesc.

¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull, quan la comunitat LGTBQ assenyala el seu lloc en la societat? ¿Poden els catòlics celebrar la sèrie d'actes que tenen lloc en juny, durant el que sovint s'anomena ara simplement «Orgull»? ¿Poden fer-ho quan l'orgull és un dels tradicionals set pecats capitals?

¿No està mal mostrar orgull?

En primer lloc, és important recordar que hi ha (almenys) dos classes d'orgull. El primer és la satisfacció que pot sorgir dels èxits propis. Açò pot convertir-se en vanitat, una cosa que cal evitar. Esta marca d'orgull diu: «Mira que gran soc!» És el contrari de la humilitat, una virtut clau en la vida cristiana.

La humilitat ens recorda que no som el centre de l'univers i que les nostres vides depenen de Déu. Esta és la classe d'humilitat de la qual parla Jesús en les Benaurances quan diu: «Benaurats els pobres en l’esperit» (Mt 5, 3). Per tant, la primera classe d'orgull pot ser una amenaça per a la humilitat, el discipulat i la vida espiritual en general.

Però la segona classe d'orgull és la consciència de la pròpia dignitat. I açò s’acosta més al significat del Mes de l'Orgull per a la comunitat LGTBQ: un reconeiximent de la dignitat humana d'un grup de persones que, des de fa segles, han sigut tractades amb menyspreu, rebuig i violència.

Per a la persona religiosa, este mes també és un recordatori que les persones LGTBQ són fills benvolguts de Déu. El Mes de l'Orgull recorda als catòlics que han de tractar les persones LGTBQ amb «el respecte, la compassió i la sensibilitat» que mana el Catecisme, «la proximitat, la compassió i la tendresa» que el papa Francesc ha ensenyat, i l'amor i la misericòrdia que Jesús va mostrar a totes les persones, especialment als marginats, durant el seu ministeri públic.

És especialment important que les esglésies celebren el Mes de l'Orgull, ja que gran part del rebuig a què s'han enfrontat les persones LGTBQ ha estat motivat pel cristianisme, almenys per allò que molta gent creu que el cristianisme ensenya. Un exemple: Una de les raons més habituals per les quals els adolescents LGTBQ es troben sense llar és que han estat expulsats de les seues famílies per motius aparentment religiosos.

Les esglésies també han sigut llocs on les persones LGTBQ s'han sentit insultades, rebutjades i no acceptades, com a resultat de les paraules i accions no solament d'alguns bisbes i pastors, sinó també de líders catòlics laics i fidels. Per tant, és crucial que les esglésies celebren el Mes de l'Orgull i recorden als nostres amics LGTBQ que són benvinguts a la que, al cap i a la fi, també és la seua església.

També hem de recordar que en molts països, ser LGTBQ és una qüestió de vida o mort. En diversos països, pots ser executat simplement per ser homosexual o per tindre relacions sexuals amb persones del mateix sexe. En estos llocs, els temes LGTBQ són temes vitals. En uns 70 països, pots ser empresonat per defendre la comunitat LGTBQ. I en molts altres, les persones LGTBQ són assetjades, assaltades o assassinades regularment. L'església és cridada durant tot l'any a estar al costat d'estes persones perseguides, però especialment durant el Mes de l'Orgull.

El fet que celebres el Mes de l'Orgull no vol dir que estigues necessàriament d'acord amb el que cada persona, cada organització o fins i tot cada carrossa en cada desfilada ha de dir. El Mes de l'Orgull tracta principalment de donar suport als drets humans fonamentals de la comunitat LGTBQ: el dret a viure en seguretat, el dret a ser tractats com a iguals i el dret a ser acceptats en la societat.

A més, les queixes sobre l'ús de la paraula «orgull» mai semblen aplicar-se a altres grups. La gent sovint diu: «Estic orgullós de ser americà» el 4 de juliol. O porten botons que diuen «Orgullós de ser irlandés» el dia de Sant Patrici. O quan passa alguna cosa meravellosa a l'església, diem als amics: «Estic molt orgullós de ser catòlic!» Pocs s'hi oposen o ho qualificarien de vanitat. La gent en general entén de quina classe d'orgull parlen estes persones.

Per a la persona LGTBQ, l'orgull no és la vanitat, sinó la dignitat humana.

Potser la millor manera de pensar en el Mes de l'Orgull és imaginar què diries a un jove que finalment ha reunit el coratge per a dir-te que és LGTBQ. Saps que Déu l'ha creat. Saps que Déu l'estima. I saps que Déu vol que siga el que és. Així que, probablement diries: «Estic orgullós que m'ho hages pogut dir».

Esta és la classe d'orgull que celebrem este mes, i els catòlics de tot el món podem celebrar-lo.

Bon Orgull!

[Traducció de F. X. Martí]