Lauda, Sion, Salvatorem
Seqüència de la solemnitat de Corpus Christi. Actualment és opcional. Oferim una de les versions que apareix en l'Eucologi de mossén Sorribes.
lloa el guia i el pastor
amb devotes melodies.
Sense mida, immensament
alaba'l, que a bastament
tanmateix no el lloaries.
Argument especial
de lloança, el pa vital
a tothom avui s'imposa:
aquell pa que fon donat
als germans d'apostolat
com dubtar-ho ningú gosa.
Siga el cant harmoniós,
siga el cor ben fervorós,
l'alegria siga plena,
celebrant aquella nit
del misteri instituït
en la taula de la cena.
En la taula del nou Rei,
Pasqua nova, nova llei;
la vella Pasqua s'acaba;
lo novell trau lo gastat,
l'ombra fuig de veritat,
dins la llum la nit mancava.
Lo que en cena feu Jesús,
dispongué que en férem ús,
que fos fet en sa memòria;
nosaltres, adoctrinats,
fem del pa i vi consagrats
hòstia propiciatòria.
que en carn se trasmuda el pa
i el vi en sang preciosa.
Lo que no comprens ni veus
t'ho confirmarà, si ho creus,
cegament, la fe animosa.
Sota espècies diferents
que són signes i accidents
hi ha carn i sang sagrada,
bevenda i manteniment;
conté a Crist íntegrament
cada espècie separada.
El qui el rep no el rep partit,
separat ni dividit,
mes sancer: l'Eucaristia
presa per mil o per u
és igual que cadascú:
ni sumida, minvaria.
La prenen bons i dolents
però amb sorts ben diferents,
sort de mort o sort de vida:
per als bons és bona sort;
per als dolents és dissort,
dissort gran i sense mida.
Si és romput el sagrament
no vacil·les: tin esment
que tant hi ha sota un fragment
com dins l'hòstia no rompuda;
ací res no s'ha perdut;
és el signe lo romput;
Jesucrist, que és contingut,
rompent l'hòstia, no s'hi muda.
Vet ací el pa angelitzant
fet menjar de vianant:
la vianda dels fills, ¿quan
l'han llançada als cans les mares?
En símbols prefigurat:
Isaac sacrificat,
anyell pasqual degollat,
maina dada als nostres pares.
Oh Pa ver, oh Bon Pastor,
bon Jesús, dau-nos perdó,
aliment, defensió
i l'eterna visió
de la pàtria venturosa.
Vós que amb menjars immortals
pastureu ací els mortals
feu dels vostres comensals
cohereus celestials
de la ciutat gloriosa!
Amén. Al·leluia.
(Vicent SORRIBES GRAMATGE: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, pp. 658-663).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada