Santa Hildegarda de Bingen: textos litúrgics

TEXTOS LITÚRGICS
PER A LA MEMÒRIA LLIURE
DE SANTA HILDEGARDA DE BINGEN
(17 DE SETEMBRE)

Traducció al valencià a partir de les versions
aprovades per la Conferència Episcopal Espanyola
i confirmades pel decret del Dicasteri per al Culte Diví
i la Disciplina per als Sagraments
amb data 15 de novembre de 2022 (Prot. N. 651/21).
Annex al decret del dia 25 de gener de 2021 (Prot. N. 40/21).

Dia 17 de setembre

S. Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l’Església

Del Comú de vèrgens: per una verge, o del comú de sants: per una monja.

Col·lecta

Oh Déu, font de vida,
que vau omplir d’esperit profètic
santa Hildegarda, verge,
feu que nosaltres, amb el seu exemple i intercessió,
conegam els vostres camins
i que, en la foscor d’este món,
reconegam la claredat de la vostra llum.
Per nostre Senyor Jesucrist.

Dia 17 de setembre

S. Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l’Església

Del Comú de vèrgens o de santes [per religioses].

Lectura I — Cant 8, 6-7, n. 731, 1 * [Leccionari Santoral 239]
Salm resp. — Sal 44, 11-12. 14-15. 16-17, n. 733, 1. [L. Sant. 242]

Al·leluia — Mt 5, 8, n. 741, 3. [L. Sant. 335]
Evangeli — Mt 25, 1-13, n. 742, 11. [L. Sant. 252]

Dia 17 de setembre

S. Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l’Església

Va nàixer a Bermersheim, Germània, l’any 1098, i l’any 1115 pronuncià la professió religiosa a l’abadia benedictina de Disibodenberg. Cap a l’any 1150 va fundar el monestir de Rupertsberg prop de Bingen i el va regir com a abadessa. Entesa en ciències naturals i en l’art de la música, en diversos escrits va exposar piadosament al clero i al poble la revelació que havia experimentat en la contemplació mística; va predicar les obres de penitència i va refutar els errors contra la doctrina, de manera que fins i tot els prínceps i els Pontífexs Romans van demanar sol·lícitament el seu consell. Afectada d’una malaltia, morí l’any 1179.

Comú de vèrgens: per una verge, o bé de dones santes: per religioses.

Ofici de lectura

LECTURA SEGONA

De les cartes de santa Hildegarda, verge i doctora de l’Església.

(Ep LII: a Werneri de Kitcheim, amb els altres germans de la seua companyia: PL 197, 269-271)

La imatge de l’Església

Prostrada durant molt de temps en el llit de la malaltia, l’any mil cent setanta de l’encarnació del Senyor, estant desperta de cos i d’ànima, vaig vore una imatge molt bella, que tenia forma de dona, que era d’una suavitat excel·lent, molt preciosa en les delícies, d’una bellesa tan gran que la ment humana no seria capaç d'entendre, i la seua estatura arribava des de la terra fins al cel.

La seua faç brillà amb la més gran claredat i els seus ulls miraren al cel. Vestia també un vestit molt brillant de seda blanca i l’envoltava un mantell adornat amb pedres preciosíssimes, a saber, la maragda, el safir, les perles i joies, portant al voltant dels peus un calçat d’ònix. Però havien embrutat de pols el seu rostre, i el vestit s’havia esgarrat pel costat dret, el seu mantell elegant havia perdut la seua bellesa i el seu calçat s’havia ennegrit.

I ella mateixa, amb veu forta i lúgubre, clamava cap a dalt del cel, dient: “Escolta, oh cel, que el meu rostre s’ha embrutat; i plora, oh terra, perquè el meu vestit s’ha esgarrat; i tremola, oh abisme, perquè el meu calçat s’ha ennegrit”. I deia novament: “Jo vaig estar amagada en el cor del Pare, fins que el Fill de l’home que fou concebut i va nàixer en virginitat, escampà la seua sang, ell que també m’esposà i em dotà amb esta mateixa sang”.

Perquè els forats de les ferides del meu espòs també s’han obert recentment tot el temps que les ferides dels pecats dels hòmens estaran obertes. Estes mateixes ferides, els sacerdots de Crist, que m’haurien de fer càndida i servir-me amb candor, les contaminen amb la seua excessiva avarícia anant d’esglésies en esglésies. També esgarren el meu vestit perquè són prevaricadors de la llei, de l’Evangeli i del seu sacerdoci i enfosquixen el meu mantell, perquè negligixen del tot els preceptes que hi ha instituïts en ells, ni els acomplixen amb bona voluntat i amb un bon obrar, ni en l’abstinència com en maragdes ni distribuint almoines com en un safir ni amb altres obres bones i justes (amb què Déu és honrat com amb altres classes de pedres precioses). Sinó que ennegrixen per damunt el meu calçat perquè ells, ni seguixen els camins rectes, és a dir, durs i aspres, de la justícia, ni donen bons exemples als seus súbdits, a pesar que baix el meu calçat tinc com en el meu secret la blancor de la veritat.

I vaig sentir una veu del cel que deia: “Esta imatge designa l’Església. Per això tu, home, que veus estes coses i sents les paraules del seu plany, dóna-ho a conéixer als sacerdots que han estat constituïts i ordenats per a regir i ensenyar el poble de Déu, als quals s’ha dit amb els apòstols: Aneu per tot el món, i prediqueu l’Evangeli a tota criatura”.

RESPONSORI (Dn 2, 21-22; 1C 12, 11)

℟. El Senyor dona als savis la saviesa, i la ciència als qui saben comprendre: *Revela les coses profundes i ocultes, i la llum habita amb ell.

℣. Tots estos dons són obra de l’únic Esperit que els distribuïx en particular a cada u com li sembla bé. *Revela les coses.

ORACIÓ

Oh Déu, font de vida, que vau omplir d’esperit profètic santa Hildegarda, verge, feu que nosaltres, amb el seu exemple i intercessió, conegam els vostres camins i que, en la foscor d’este món, reconegam la claredat de la vostra llum. Per nostre Senyor Jesucrist.

AL MARTIROLOGI ROMÀ,

S’ha d’afegir al dia 17 de setembre en el segon lloc l’elogi següent:

Santa Hildegarda, verge i doctora de l’Església que, entesa en la ciència natural i la medecina així com en l’art de la música, va exposar i descriure piadosament en els llibres el que havia experimentat en la contemplació mística.