MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC
PER A LA XCVIII JORNADA MUNDIAL DE LES MISSIONS 2024
20 d'octubre de 2024
Aneu i convideu a la boda tots els qui trobeu (cf. Mt 22,9)
[versió valenciana de F. Xavier Martí]
Benvolguts germans i germanes,
Per a la Jornada Mundial de les Missions d'enguany he triat el tema de la paràbola evangèlica del banquet nupcial (cf. Mt 22,1-14). Després que els convidats rebutjaren la invitació, el rei, protagonista del relat, diu als seus servents: «Aneu a les eixides dels camins i convideu a la boda tots els qui trobeu» (v. 9). Reflexionant sobre esta paraula clau, en el context de la paràbola i de la vida de Jesús, podem destacar alguns aspectes importants de l'evangelització, els quals són particularment actuals per a tots nosaltres, deixebles-missioners de Crist, en esta fase final de l'itinerari sinodal que, d'acord amb el lema "Comunió, participació, missió", haurà de rellançar l'Església cap al seu compromís prioritari, és a dir, l'anunci de l'Evangeli al món contemporani.
"Aneu i convideu!". La missió com un incansable anar i convidar a la festa del Senyor
Pel que fa al primer, cal recordar que anteriorment els servents ja havien sigut enviats a transmetre el missatge del rei als convidats (cf. v. 3-4). Açò ens diu que la missió és un incansable anar cap a tota la humanitat per a convidar-la a l'encontre i a la comunió amb Déu. Incansable! Déu, gran en l'amor i ric en misericòrdia, sempre està en eixida cap a tota persona per a cridar-la a la felicitat del seu Regne, a pesar de la indiferència o del rebuig. Així, Jesucrist, bon pastor i enviat del Pare, anava en busca de les ovelles perdudes del poble d'Israel i desitjava anar més enllà per a aconseguir també les ovelles més llunyanes (cf. Jo 10,16). Ell va dir als seus deixebles, tant abans com després de la seua resurrecció: "Aneu", involucrant-los en la seua missió (cf. Lc 10,3; Mc 16,15). Per això, l'Església continuarà anant més enllà de tota frontera, continuarà eixint una vegada i una altra sense cansar-se o desanimar-se davant de les dificultats i els obstacles, per a complir fidelment la missió rebuda del Senyor.
Aprofite l'ocasió per a agrair als missioners i les missioneres que, responent a la crida de Crist, ho han deixat tot per a anar-se'n lluny de la seua pàtria i portar la Bona Notícia a on la gent encara no l'ha rebuda o l'ha acollida recentment. Benvolguts, la vostra entrega generosa és l'expressió tangible del compromís de la missió ad gentes que Jesús va confiar als seus deixebles: «Aneu a tots els pobles» (Mt 28,19). Per això continuem pregant i donant gràcies a Déu per les noves i nombroses vocacions missioneres dedicades a l'obra d'evangelització arreu del món.
I no oblidem que tot cristià està cridat a participar en esta missió universal amb el testimoni evangèlic en tots els ambients, de manera que tota l'Església isca contínuament amb el Senyor i Mestre a les "eixides dels camins" del món de hui. Sí, «hui el drama de l'Església és que Jesús continua tocant a la porta, però des de l'interior, per tal que el deixem eixir! Moltes vegades acaba sent una Església [...] que no deixa eixir el Senyor, que el té com "una cosa pròpia", mentres que el Senyor ha vingut per a la missió i ens vol missioners» (Discurs del Sant Pare Francesc als participants en el congrés organitzat pel Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, 18 de febrer de 2023). Que tots nosaltres, batejats, estigam disposats a eixir de nou a la missió, cada u segons la seua condició de vida, per a iniciar un nou moviment missioner, com en les albors del cristianisme!
Reprenent el mandat del rei als servents de la paràbola, 'anar' és inseparable de 'cridar' o, més precisament, de 'convidar': «Veniu a la boda» (Mt 22,4). Això deixa entrevore un altre aspecte no menys important de la missió confiada per Déu. Com podem imaginar, aquells servents-missatgers transmetien la invitació del sobirà amb urgència, però també amb gran respecte i amabilitat. De la mateixa manera, la missió de portar l'Evangeli a tota criatura ha de tindre necessàriament el mateix estil d'Aquell a qui s'anuncia. En proclamar al món «la bellesa de l'amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist mort i ressuscitat» (exhort. ap. Evangelii gaudium, 36), els deixebles-missioners ho fan amb goig, magnanimitat i amabilitat, fruit de l'Esperit Sant en ells (cf. Ga 5,22); sense violència, coacció o proselitisme; sempre amb proximitat, compassió i tendresa, aspectes que reflectixen la manera de ser i d'actuar de Déu.
A la boda. La perspectiva escatològica i eucarística de la missió de Crist i de l'Església
En la paràbola, el rei demana als servents que porten la invitació per al banquet de bodes del seu fill. Este banquet és reflex d'aquell escatològic, és imatge de la salvació final en el Regne de Déu, realitzada des d'ara amb la vinguda de Jesús, el Messies i Fill de Déu, que ens va donar la vida en abundància (cf. Jo 10,10), simbolitzada per la taula plena «de plats gustosos, de vins rancis, de plats exquisits, de vins delicats», quan Déu «engolirà per sempre la mort» (Is 25,6-8).
La missió de Crist és la de la plenitud dels temps, com Ell va declarar a l'inici de la seua predicació: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu està prop» (Mc 1,15). Així, els deixebles de Crist estan cridats a continuar esta mateixa missió del seu Mestre i Senyor. Recordem sobre això l'ensenyament del Concili Vaticà II sobre el caràcter escatològic del compromís missioner de l'Església: «El temps de l'activitat missionera se situa entre la primera vinguda del Senyor i la segona. [...] Perquè abans que el Senyor vinga, cal que la bona nova siga proclamada a totes les nacions» (dec. Ad gentes, 9).
Sabem que el zel missioner en els primers cristians tenia una forta dimensió escatològica. Ells sentien la urgència de l'anunci de l'Evangeli. També hui és important tindre present esta perspectiva, perquè ens ajuda a evangelitzar amb l'alegria de qui sap que «el Senyor està prop» i amb l'esperança de qui està orientat a la meta, quan tots estarem amb Crist en el seu banquet nupcial en el Regne de Déu. Per això, mentres el món proposa els diversos "banquets" del consumisme, del benestar egoiste, de l'acumulació, de l'individualisme; l'Evangeli, en canvi, crida tots i totes al banquet diví on, en la comunió amb Déu i amb els altres, regnen el goig, el compartir, la justícia i la fraternitat.
Esta plenitud de vida, do de Crist, s'anticipa ja des d'ara en el banquet de l'Eucaristia que l'Església celebra per mandat del Senyor i en memòria d'Ell. I així, la invitació al banquet escatològic, que portem a totes i a tots a través de la missió evangelitzadora, està intrínsecament vinculada a la invitació a la taula eucarística, on el Senyor ens alimenta amb la seua Paraula i amb el seu Cos i la seua Sang. Com ha ensenyat Benet XVI, «en cada celebració eucarística es realitza sacramentalment la reunió escatològica del Poble de Déu. El banquet eucarístic és per a nosaltres una anticipació real del banquet final, anunciat pels profetes (cf. Is 25,6-9) i descrit en el Nou Testament com "les bodes del Corder" (Ap 19,7-9), que s'ha de celebrar en l'alegria de la comunió dels sants» (exhort. ap. postsin. Sacramentum Caritatis, 31).
Per això, tots estem cridats a viure més intensament cada Eucaristia en totes les seues dimensions, particularment en l'escatològica i missionera. A este propòsit, reitere que «no podem acostar-nos a la Taula eucarística sense deixar-nos portar per este moviment de la missió que, partint del cor mateix de Déu, tendix a arribar a totes les persones» (Ibíd. 84). La renovació eucarística, que moltes Esglésies locals han estat promovent lloablement en el període post-Covid, serà també fonamental per a despertar l'esperit missioner en cada fidel. Amb quanta més fe i impuls del cor, en cada Missa, hauríem de pronunciar l'aclamació: «¡Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús»!
En esta perspectiva, en l'any dedicat a la pregària en preparació del Jubileu de 2025, desitge convidar tots i totes a intensificar, també i abans que res, la participació en la missa i la pregària per la missió evangelitzadora de l'Església. Ella, en efecte, obedient a la paraula del Salvador, no cessa d'elevar a Déu en cada celebració eucarística i litúrgica la pregària del Parenostre amb la invocació «vinga a nosaltres el vostre regne». I així la pregària diària i particularment l'Eucaristia fan de nosaltres pelegrins-missioners de l'esperança, en camí cap a la vida sense fi en Déu, cap al banquet nupcial preparat per Ell per a tots els seus fills.
"Tots i totes". La missió universal dels deixebles de Crist i l'Església tota sinodal-missionera
La tercera i última reflexió es referix als destinataris de la invitació del rei, «tots i totes». Com he subratllat, «això està en el cor de la missió, este "tots i totes", sense excloure ningú. Tots i totes. Per tant, tota la nostra missió brolla del Cor de Crist, per a deixar que Ell atraga tots i totes cap a ell» (Discurs del Sant Pare Francesc als participants en l'Assemblea general de les Obres Missionals Pontifícies, 3 de juny de 2023). Encara hui, en un món esgarrat per divisions i conflictes, l'Evangeli de Crist és la veu dolça i forta que crida els hòmens a trobar-se, a reconéixer-se germans i a gaudir de l'harmonia enmig de les diferències. Déu vol que «tots els hòmens se salven i arriben al coneiximent de la veritat» (1Tm 2,4). Per això, no oblidem mai, en les nostres activitats missioneres, que som enviats a anunciar l'Evangeli a tots i totes, i «no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui compartix una alegria, assenyala un horitzó bell, oferix un banquet desitjable» (exhort. ap. Evangelii gaudium, 14).
Els deixebles-missioners de Crist porten sempre en el cor la preocupació per totes les persones de qualsevol condició social o fins i tot moral. La paràbola del banquet ens diu que, seguint la recomanació del rei, els servents van reunir «tots el qui trobaven, bons i roïns» (Mt 22,10). A més, precisament els «pobres, invàlids, cegos i coixos» (Lc 14,21), és a dir, els últims i els marginats de la societat són els convidats especials del rei. Així, el banquet nupcial que Déu ha preparat per al Fill, es manté obert a tots i per sempre, perquè el seu amor per cada u de nosaltres és gran i incondicional. «Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna» (Jn 3,16). Qualsevol, tot home i tota dona és destinatari de la invitació de Déu a participar de la seua gràcia que transforma i salva. Només cal dir "sí" a este do diví i gratuït, acollint-lo i permetent-li que ens transforme, revestint-nos d'ell com amb un "vestit de festa", (cf. Mt 22,12).
La missió universal requerix el compromís de totes i tots. Per això cal continuar el camí cap a una Església completament sinodal-missionera al servici de l'Evangeli. La sinodalitat és per si mateixa missionera i, a la inversa, la missió és sempre sinodal. Per tant, una estreta cooperació missionera és hui encara més urgent i necessària en l'Església universal, així com en les Esglésies particulars. Seguint la línia del Concili Vaticà II i dels meus predecessors, recomane a totes les diòcesis del món el servici de les Obres Missionals Pontifícies, que són els mitjans primaris per a «infondre en els catòlics, ja des de la infància, un esperit verdaderament universal i missioner i per a afavorir una arreplega eficaç dels mitjans econòmics en profit de totes les missions segons les necessitats de cada una» (dec. Ad gentes, 38). Per esta raó, les col·lectes de la Jornada Mundial de les Missions, en totes les Esglésies locals, estan enterament destinades al Fons universal de solidaritat que l'Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe distribuïx després, en nom del Papa, per a les necessitats de totes les missions de l'Església. Demanem al Senyor que ens guie i ens ajude a ser una Església més sinodal i més missionera (cf. Homilia del Sant Pare Francesc en la Cloenda de l'Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, 29 d'octubre de 2023).
Finalment, dirigim la nostra mirada a Maria, que va obtindre de Jesús el primer miracle, precisament en una festa de bodes, a Canà de Galilea (cf. Jo 2,1-12). El Senyor va oferir als esposos i a tots els convidats l'abundància del vi nou, signe anticipat del banquet nupcial que Déu prepara per a tots, al final dels temps. Demanem també hui la seua intercessió maternal per la missió evangelitzadora dels deixebles de Crist. Amb l'alegria i la sol·licitud de la nostra Mare, amb la força de la tendresa i de l'afecte (cf. exhort. ap. Evangelii gaudium, 288), anem i portem a tots la invitació del Rei Salvador. ¡Santa Maria, Estrella de l'evangelització, pregueu per nosaltres!
Roma, Sant Joan del Laterà, 25 de gener de 2024, festa de la conversió de sant Pau.
FRANCESC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada