PER A LA 108a JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT
2022
(25 de setembre de 2022)
Construir el futur amb els migrants i els refugiats
«Perquè no tenim ací la ciutat que durarà per sempre, sinó que busquem la que encara ha de vindre» (He 13,14).
Benvolguts germans i germanes,
El sentit últim del nostre "viatge" en este món és la busca de la verdadera pàtria, el Regne de Déu inaugurat per Jesucrist, que trobarà la seua plena realització quan Ell torne en la seua glòria. El seu Regne encara no s'ha complit, però ja és present en aquells que han acollit la salvació. «El Regne de Déu està en nosaltres. A pesar que encara siga escatològic, siga el futur del món, de la humanitat, es troba al mateix temps en nosaltres». [1]
La ciutat futura és una «ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor» (He 11,10). El seu projecte preveu una intensa obra d'edificació, en la qual tots hem de sentir-nos compromesos personalment. Es tracta d'un treball minuciós de conversió personal i de transformació de la realitat, perquè s'adapte cada vegada més al pla diví. Els drames de la història ens recorden que estem lluny encara d'aconseguir la nostra meta, la Nova Jerusalem, «estança de Déu entre els hòmens» (Ap 21,3). Però no per això hem de desanimar-nos. A la llum del que hem aprés en les tribulacions dels últims temps, estem cridats a renovar el nostre compromís per a la construcció d'un futur més d'acord amb el pla de Déu, d'un món on tots puguem viure dignament en pau.
«Nosaltres, tal com ens ha promés el Senyor, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia» (2Pe 3,13). La justícia és un dels elements constitutius del Regne de Déu. En la busca quotidiana de la seua voluntat, esta ha d'edificar-se amb paciència, sacrifici i determinació, perquè tots els que en tenen gana i set siguen assaciats (cf. Mt 5,6). La justícia del Regne ha d'entendre's com la realització de l'orde diví, del seu harmoniós designi, segons el qual, en Crist mort i ressuscitat, tota la creació torna a ser "bona" i la humanitat "molt bona" (cf. Gn 1,1-31). No obstant això, perquè regne esta meravellosa harmonia, cal acollir la salvació de Crist, el seu Evangeli d'amor, perquè s'eliminen les desigualtats i les discriminacions del món present.
Construir el futur amb els migrants i els refugiats significa també reconéixer i valorar el que cadascú d'ells pot aportar al procés d'edificació. M'agrada vore este enfocament del fenomen migratori en una visió profètica d'Isaïes, en què els estrangers no figuren com a invasors i destructors, sinó com a treballadors ben dispostos que reconstruïxen les muralles de la Nova Jerusalem, la Jerusalem oberta a tots els pobles (cf. Is 60,10-11).
En la mateixa profecia, l'arribada dels estrangers es presenta com a font d'enriquiment: «Abocaran damunt de tu els tresors del mar i portaran a ta casa les riqueses de les nacions» (60,5). De fet, la història ens ensenya que l'aportació dels migrants i refugiats ha sigut fonamental per al creiximent social i econòmic de les nostres societats. I ho continua sent també hui. El seu treball, la seua capacitat de sacrifici, la seua joventut i el seu entusiasme enriquixen les comunitats que els acullen. Però esta aportació podria ser molt major si es valorara i se secundara mitjançant programes específics. Es tracta d'un enorme potencial, prompte a manifestar-se, si se li oferix l'oportunitat.
Els habitants de la Nova Jerusalem —continua profetitzant Isaïes— mantenen sempre les portes de la ciutat obertes de bat a bat, perquè puguen entrar els estrangers amb els seus dons: «Les teues portes estaran sempre obertes, no es tancaran ni de nit ni de dia, perquè et puguen dur les riqueses de les nacions» (60,11). La presència dels migrants i els refugiats representa un enorme repte, però també una oportunitat de creiximent cultural i espiritual per a tots. Gràcies a ells tenim l'oportunitat de conéixer millor el món i la bellesa de la seua diversitat. Podem madurar en humanitat i construir junts un "nosaltres" més gran. En la disponibilitat recíproca es generen espais de confrontació fecunda entre visions i tradicions diferents, que obrin la ment a perspectives noves. Descobrim també la riquesa que inclouen religions i espiritualitats desconegudes per a nosaltres, i açò ens estimula a aprofundir les nostres pròpies conviccions.
A la Jerusalem de les gents, el temple del Senyor s'embellix cada vegada més gràcies a les ofrenes que arriben de terres estrangeres: «Aplegaran per a tu tots els ramats de Quedar, et presentaran els anyells de Nebaiot. Els acceptaré quan els immolen en el meu altar, honoraré el meu temple gloriós» (60,7). En esta perspectiva, l'arribada de migrants i refugiats catòlics oferix energia nova a la vida eclesial de les comunitats que els acullen. Ells són sovint portadors de dinàmiques revitalizants i animadors de celebracions vibrants. Compartir expressions de fe i devocions diferents representa una ocasió privilegiada per a viure amb major plenitud la catolicitat del poble de Déu.
Benvolguts germans i germanes, i especialment vosaltres, jóvens, si volem cooperar amb el nostre Pare celestial en la construcció del futur, fem-ho juntament amb els nostres germans i germanes migrants i refugiats. Construïm-lo hui! Perquè el futur comença hui, i comença per cadascú de nosaltres. No podem deixar a les pròximes generacions la responsabilitat de decisions que cal prendre ara, perquè el projecte de Déu sobre el món puga realitzar-se i vinga el seu Regne de justícia, de fraternitat i de pau.
Oració
Senyor, feu-nos portadors d'esperança,perquè on hi haja foscor regne la vostra llum,i on hi haja resignació renasca la confiança en el futur.Senyor, feu-nos instruments de la vostra justícia,perquè on hi haja exclusió, florisca la fraternitat,i on hi haja cobdícia, florisca la comunió.Senyor, feu-nos constructors del vostre Regnejuntament amb els migrants i els refugiatsi amb tots els habitants de les perifèries.Senyor, feu que aprenguem que és bellviure com a germans i germanes. Amén.
(1).jpg)
