dimecres, 21 de setembre del 2022

Construir el futur amb els migrants i els refugiats


MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC

PER A LA 108a JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT

2022

(25 de setembre de 2022)

Construir el futur amb els migrants i els refugiats


«Perquè no tenim ací la ciutat que durarà per sempre, sinó que busquem la que encara ha de vindre» (He 13,14).


Benvolguts germans i germanes,

El sentit últim del nostre "viatge" en este món és la busca de la verdadera pàtria, el Regne de Déu inaugurat per Jesucrist, que trobarà la seua plena realització quan Ell torne en la seua glòria. El seu Regne encara no s'ha complit, però ja és present en aquells que han acollit la salvació. «El Regne de Déu està en nosaltres. A pesar que encara siga escatològic, siga el futur del món, de la humanitat, es troba al mateix temps en nosaltres». [1]

La ciutat futura és una «ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor» (He 11,10). El seu projecte preveu una intensa obra d'edificació, en la qual tots hem de sentir-nos compromesos personalment. Es tracta d'un treball minuciós de conversió personal i de transformació de la realitat, perquè s'adapte cada vegada més al pla diví. Els drames de la història ens recorden que estem lluny encara d'aconseguir la nostra meta, la Nova Jerusalem, «estança de Déu entre els hòmens» (Ap 21,3). Però no per això hem de desanimar-nos. A la llum del que hem aprés en les tribulacions dels últims temps, estem cridats a renovar el nostre compromís per a la construcció d'un futur més d'acord amb el pla de Déu, d'un món on tots puguem viure dignament en pau.

«Nosaltres, tal com ens ha promés el Senyor, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia» (2Pe 3,13). La justícia és un dels elements constitutius del Regne de Déu. En la busca quotidiana de la seua voluntat, esta ha d'edificar-se amb paciència, sacrifici i determinació, perquè tots els que en tenen gana i set siguen assaciats (cf. Mt 5,6). La justícia del Regne ha d'entendre's com la realització de l'orde diví, del seu harmoniós designi, segons el qual, en Crist mort i ressuscitat, tota la creació torna a ser "bona" i la humanitat "molt bona" (cf. Gn 1,1-31). No obstant això, perquè regne esta meravellosa harmonia, cal acollir la salvació de Crist, el seu Evangeli d'amor, perquè s'eliminen les desigualtats i les discriminacions del món present.

Ningú ha de ser exclòs. El seu projecte és essencialment inclusiu i situa en el centre els habitants de les perifèries existencials. Entre ells hi ha molts migrants i refugiats, desplaçats i víctimes del tràfic de persones. És amb ells que Déu vol edificar el seu Regne, perquè sense ells no seria el Regne que Déu vol. La inclusió de les persones més vulnerables és una condició necessària per a obtindre la plena ciutadania. De fet, diu el Senyor: «Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món. Perquè, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu a beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em véreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a vore’m» (Mt 25,34-36).

Construir el futur amb els migrants i els refugiats significa també reconéixer i valorar el que cadascú d'ells pot aportar al procés d'edificació. M'agrada vore este enfocament del fenomen migratori en una visió profètica d'Isaïes, en què els estrangers no figuren com a invasors i destructors, sinó com a treballadors ben dispostos que reconstruïxen les muralles de la Nova Jerusalem, la Jerusalem oberta a tots els pobles (cf. Is 60,10-11).

En la mateixa profecia, l'arribada dels estrangers es presenta com a font d'enriquiment: «Abocaran damunt de tu els tresors del mar i portaran a ta casa les riqueses de les nacions» (60,5). De fet, la història ens ensenya que l'aportació dels migrants i refugiats ha sigut fonamental per al creiximent social i econòmic de les nostres societats. I ho continua sent també hui. El seu treball, la seua capacitat de sacrifici, la seua joventut i el seu entusiasme enriquixen les comunitats que els acullen. Però esta aportació podria ser molt major si es valorara i se secundara mitjançant programes específics. Es tracta d'un enorme potencial, prompte a manifestar-se, si se li oferix l'oportunitat.

Els habitants de la Nova Jerusalem —continua profetitzant Isaïes— mantenen sempre les portes de la ciutat obertes de bat a bat, perquè puguen entrar els estrangers amb els seus dons: «Les teues portes estaran sempre obertes, no es tancaran ni de nit ni de dia, perquè et puguen dur les riqueses de les nacions» (60,11). La presència dels migrants i els refugiats representa un enorme repte, però també una oportunitat de creiximent cultural i espiritual per a tots. Gràcies a ells tenim l'oportunitat de conéixer millor el món i la bellesa de la seua diversitat. Podem madurar en humanitat i construir junts un "nosaltres" més gran. En la disponibilitat recíproca es generen espais de confrontació fecunda entre visions i tradicions diferents, que obrin la ment a perspectives noves. Descobrim també la riquesa que inclouen religions i espiritualitats desconegudes per a nosaltres, i açò ens estimula a aprofundir les nostres pròpies conviccions.

A la Jerusalem de les gents, el temple del Senyor s'embellix cada vegada més gràcies a les ofrenes que arriben de terres estrangeres: «Aplegaran per a tu tots els ramats de Quedar, et presentaran els anyells de Nebaiot. Els acceptaré quan els immolen en el meu altar, honoraré el meu temple gloriós» (60,7). En esta perspectiva, l'arribada de migrants i refugiats catòlics oferix energia nova a la vida eclesial de les comunitats que els acullen. Ells són sovint portadors de dinàmiques revitalizants i animadors de celebracions vibrants. Compartir expressions de fe i devocions diferents representa una ocasió privilegiada per a viure amb major plenitud la catolicitat del poble de Déu.

Benvolguts germans i germanes, i especialment vosaltres, jóvens, si volem cooperar amb el nostre Pare celestial en la construcció del futur, fem-ho juntament amb els nostres germans i germanes migrants i refugiats. Construïm-lo hui! Perquè el futur comença hui, i comença per cadascú de nosaltres. No podem deixar a les pròximes generacions la responsabilitat de decisions que cal prendre ara, perquè el projecte de Déu sobre el món puga realitzar-se i vinga el seu Regne de justícia, de fraternitat i de pau.

Oració

Senyor, feu-nos portadors d'esperança,
perquè on hi haja foscor regne la vostra llum,
i on hi haja resignació renasca la confiança en el futur.

Senyor, feu-nos instruments de la vostra justícia,
perquè on hi haja exclusió, florisca la fraternitat,
i on hi haja cobdícia, florisca la comunió.

Senyor, feu-nos constructors del vostre Regne
juntament amb els migrants i els refugiats
i amb tots els habitants de les perifèries.

Senyor, feu que aprenguem que és bell
viure com a germans i germanes. Amén.

Roma, Sant Joan del Laterà, 9 de maig de 2022

FRANCESC

 


[1] S. Joan Pau II, Visita a la parròquia romana de Sant Francesc d'Assís i Santa Caterina de Siena, Patrons d'Itàlia (26 de novembre de 1989).

dilluns, 15 d’agost del 2022

Joan Llidó i Herrero

 Joan Llidó i Herrero, prevere

 El reverend Joan Llidó i Herrero va nàixer a Artana en 1943. Va ingressar al Seminari de Tortosa l'any 1954. Va rebre el presbiterat a la cocatedral de Castelló, el dia 4 de maig de 1966.

Des d'aleshores va exercir diversos oficis parroquials: en les esglésies de Sant Miquel Arcàngel de la Pobla Tornesa, la Vall d'Alba, Pla de l'Arc, Montan, les Alqueries, la capella de la Mare de Déu del Rosari del barri del Roser de Castelló de la Plana i la cocatedral de Santa Maria. També va estar en la Missió Diocesana de Safané (Burkina Faso). 

De la mateixa manera, va assumir amb humilitat i actitud de servici a l'església diocesana de Sogorb-Castelló altres oficis eclesiàstics, entre altres professor, formador, director espiritual i rector del Seminari Mater Dei de Castelló i fundador del col·legi. També va ser designat vicari general de la diòcesi (1979-1983), vicari de Pastoral (1987-1992) i delegat diocesà de Pastoral Universitària (1996-2005), entre molts altres càrrecs diocesans que sempre exercí amb total entrega.

També va dirigir exercicis espirituals a laics, sacerdots, religiosos i religioses de diferents diòcesis i comunitats; va ser consiliari dels Equips de Nostra Senyora; va promoure durant deu edicions els “Diàlegs de Fe i Cultura”, i va impartir classes en la Facultat de Teologia de Catalunya i en l'Institut de Ciències Religioses de Tarragona.

Mossén Joan Llidó era llicenciat en Teologia per la Facultat Sant Vicent Ferrer de València i doctor en Teologia Dogmàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va realitzar cursos de formació en Psicologia en el Col·legi Universitari de Castelló, i de llengua i literatura francesa en la Sorbona de París.

Fou professor del Departament d'Educació de la Universitat Jaume I durant 22 cursos.

La seua última destinació va ser la parròquia del Salvador de Castelló de la Plana, des de 2005 fins a la seua jubilació l'any 2019.

Va reposar en el Senyor el 31 de juliol de 2022, a 79 anys. Les exèquies fúnebres se celebraren el 2 d'agost, a les 17  h, a l'església parroquial de Sant Joan Baptista, a Artana, presidides pel bisbe de Sogorb-Castelló, monsenyor Casimiro López Llorente.

Un amic seu el recorda amb estes paraules:

"Joan va posar el seu talent al servei de Déu i del seu poble. La teologia, la filosofia i la psicologia van ser les eines mitjançant les quals va acompanyar a tantes persones en circumstàncies ben diverses, algunes en els límits més extrems del sofriment humà. Ha estat, sobretot, un home enamorat de Jesucrist i un autèntic humanista que ens va acostar a Déu i al seu amor immens i que va convertir en coordenades de la seua missió, la llibertat i l’amistat. Ara, veu ja complida la seua il·lusió de trobar-se amb Jesús i fondre’s amb ell en una eterna abraçada. Amén". [font]

Necrologia:

Algunes publicacions de Joan Llidó:

- "La Bíblia Interconfessional Valenciana (BIV)", Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya, 55 (1997),  p. 27.
- Huellas del espíritu en la prehistoria castellonense, Universitat Jaume I - Diputació de Castelló, Castelló de la Plana 1999.
- "Apuntes para la elaboración del mapa prehistórico de Artana (Castelló)", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 75, núm 1-2 (1999), pp. 15-29.
- "Posible recinto del Bronce en La Serra (Artana)", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. 76, núm 1-4 (2000), pp. 13-21.
- "Com iniciar una parròquia?", Quaderns de pastoral, 206-207 (2006), pp. 68-72.
- amb Pedro Saborit Badenes: La diócesis de Segorbe-Castellón 1960-2010, Diputació de Castelló
- "Contexto socio-religioso del obispo Josep Climent", en Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706-1781) bisbe de Barcelona, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2011, pp. 233-250.
- Bíblia y literatura

La seua tesi doctoral: Las manifestaciones de lo divino en las culturas prehistóricas castellonenses.

Maria Assumpta al cel

Antoni López Quiles
Prevere

 Bon dia en la celebració de la victòria de la humanitat: Maria Assumpta al cel, coronada per la Santíssima Trinitat. Ho representa molt bé el Misteri d'Elx; no deixeu d'anar, que impressiona. 

Maria és la donzella del llibre de l'Apocalipsi, perseguida per la serp primordial perquè porta en el seu ventre el xiquet que regnarà en tot el món. Sant Miquel lluitarà al costat de la donzella per a defendre al qui serà l'Aliança definitiva entre Déu i els hòmens.

La Primera Aliança era la que Déu li entregà a Moisés: la llei, escrita en dos taules de pedra que Israel guardava en una Arca Sagrada; el rei David saltà i ballà davant d'ella. Posteriorment, la cosina de Maria, Isabel, estava esperant un fill, Joan, que saltà en el seu ventre quan notà la presència de Jesús, la nova Aliança. L'evangelista usa el mateix verb que l'Antic Testament aplica a David. L'Arca, en David, contenia la llei vella, els manaments de Déu; Maria és portadora, Arca de l'Aliança, de Jesús, la nova llei. Recordeu: "Vos done un Nou Manament", el manament únic de l'amor. 

En ella, i per Ell, es complixen totalment les Escriptures. El seu destí és el nostre: la glòria del cel.

Per a saber més: 

entrada destacada

Misssatge per a Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans (Lleó XIV, 2026)

MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV PER A LA VI JORNADA MUNDIAL DELS AVIS I DE LES PERSONES GRANS [Festa dels Sants Joaquim i Anna, 26 de juliol...