Adoro te devote

 Un dels cinc himnes que sant Tomàs d'Aquino (1225-1274) va compondre al Santíssim Sagrament, per encàrrec del papa Urbà IV (1261-1264), quan el Papa va establir la solemnitat del Corpus Christi en 1264. L'atribució és dubtosa perquè la primera notícia que en tenim és de 50 anys després de la mort del Doctor Angèlic.

L'himne es va incorporar al Missal Romà de 1570, per voluntat del papa Pius V. En l'actual es troba com a oració d'acció de gràcies després de missa.

S'esmenta en el Catecisme de l'Església Catòlica (núm. 1381).

El 13 de desembre de 1849, el papa Pius IX va concedir indulgència parcial al fidel que devotament recita este himne.

Vos presentem la versió en llatí i la versió en valencià de mossén Sorribes.

VERSIÓ ORIGINAL

Adóro te devóte, latens Déitas,
Quae sub his figúris vere látitas:
Tibi se cor meum totum súbiicit,
Quia te contémplans totum déficit. 

 

Visus, tactus, gustus in te fállitur,
Sed audítu solo tuto créditur.
Credo quidquid dixit Dei Fílius:
Nil hoc verbo Veritátis vérius. 

 

In cruce latebat sola Déitas,
At hic latet simul et humánitas;
Ambo tamen credens atque cónfitens,
Peto quod petivit latro paenitens.

Plagas, sicut Thomas, non intúeor;
Deum tamen meum te confíteor.
Fac me tibi semper magis crédere,
In te spem habére, te dilígere. 

 

O memoriále mortis Dómini!
Panis vivus, vitam praestans hómini!
Praesta meae menti de te vívere
Et te illi semper dulce sápere. 

 

Pie pellicáne, Iesu Dómine,
Me immúndum munda tuo sánguine.
Cuius una stilla salvum fácere
Totum mundum quit ab omni scélere. 

 

Iesu, quem velátum nunc aspício,
Oro fiat illud quod tam sítio;
Ut te reveláta cernens fácie,
Visu sim beátus tuae glóriae.

Amen

EN VALENCIÀ

Devot a Vós adore, Deïtat latent,
sota d'estos signes verament present.
El meu cor, per vostre, tot ell s'oferix
perquè, contemplant-vos, tot ell defallix. 

 

A gust, vista i tacte amagats resteu,
però, amb sòls l'oïda, segur l'home creu,
crec tot ço que el vostre Verb ens ha parlat,
cap paraula d'altri no és més veritat. 

 

En Creu que era oculta sols la Deïtat,
ara ací és oculta fins la humanitat;
però ambdues coses confesse creient,
i us pregue allò que el lladre pregà penitent.

No us veig les ferides, tal com Sant Tomàs,
Déu, però, us confesse, no veent-les pas;
feu que jo en Vós sempre tinga fe major,
més ferma esperança, més ardent amor. 

 

Oh do! que ens recorda la mort del Senyor!
Pa vivent que vida dóna al viador,
feu que sempre visca de Vós el meu cor,
feu que taste sempre la vostra dolçor. 

 

Pelicà benigne, oh Jesús, del fang
dels pecats renteu-me amb la vostra sang;
que una gota sola d'ella pot salvar
tot el món de quanta culpa mala hi ha. 

 

Jesús, a quí esguarde ara sota un vel
pregue complir puga mon fervent anhel;
que, a faç nua, un dia, veent-vos a Vós,
benaurat em faça veure-us gloriós.

Amén

(Vicent SORRIBES: Eucologi valencià, Lletres Valencianes, València 1951, p. 657).

Adoro te devote, cant gregorià:

Una versió interessant: