Testimonis d'esperança: Pilar Rico i Costa

Pilar Rico i Costa († 1936), seglar de Cullera

Pilar va nàixer a Cullera (la Ribera Baixa), al carrer de València núm. 20. Ella i el germà Francisco eren fills de Julián Rico i d'Agustina Costa; però a més tenia dos germanastres, Justo i Julián, fills de son pare. Es relacionava igual de bé amb tots, sense fer distincions. Degué cursar estudis bàsics en el col·legi de les carmelites vedrunes, establides en la fundació Bou, creada a Cullera en 1878. Es va mantindre soltera i es va dedicar a les tasques domèstiques. Físicament, era de mitjana alçada, grossa, amb el pèl canós. 

Era de missa, comunió i rosari diaris; pertanyia al Tercer Orde Franciscà, i el seu director espiritual era el pare Belenguer. En la seua parròquia dels Sants Joans feia catequesi i participava en les activitats d'unes quantes associacions: especialment les Conferències de Sant Vicent de Paül i l'Acció Catòlica, de la qual era tresorera; potser va pertànyer també a la confraria del Sagrat Cor de Jesús. Encarnación Rius guarda, entre els seus records d'infància, la imatge de Pilar Rico, en sa casa, impartint la catequesi de primera comunió a les xiquetes: els donava medalletes, els oferia berenar, els parlava de com havien de tractar bé els pobres, sense despreciar-los mai. El seu cercle d'amistats estava format per altres dones piadoses que col·laboraven en la parròquia.

Però va estar molt vinculada a la comunitat de franciscans del santuari de la Mare de Déu del Castell; de fet, va contribuir generosament a la instauració de la comunitat en 1922 i a les obres realitzades quatre anys després:

"A todas estas obras nos ayudaron varios bienhechores, contándose, junto con los miembros de la respetable Junta de Patronato, a la Sra. Pilar Rico Costa, que verdaderamente fue el mayor pilar y sostén que tuvieron los religiosos" (Benjamín Agulló, OFM: La Virgen del Castillo de Cullera y los franciscanos).

S'encarregava d'arreplegar almoines per als frares i tractava d'ajudar-los en tot el necessari. Pujava al santuari cada dia, tant si feia fred com si feia calor. Feia llacets per a les medalletes i estampetes que es venien en el santuari.

De caràcter humil i bondadós, tractava les persones amb senzillesa. Sempre fou molt caritativa i generosa amb tots. Per Nadal sempre feia algun regalet a les xiquetes de la catequesi. Va acollir en sa casa la seua cosina Juana, ja major i impedida, quan va enviudar. No feia ostentació de res, vivia pobrament, no estava enemistada amb ningú ni li devien diners. Amb els veïns es portava molt bé, com afirma la seua veïna Rosa Palero. No tenia cap vinculació política i no va manifestar mai les seues idees polítiques. El mòbil de la seua vida era la fe i l'Església. Era estimada per tot el poble i, quan la van matar, tots la van plorar. La seua mort només s'explica per motius religiosos. 

Joan Palero Palero, per edat, no la va conéixer, però afirma que son pare, Juan Palero Tormo, sempre parlava molt bé d'ella, del seu bon tracte amb el veïnat i amb ell mateix, i que havia presenciat des de casa el saqueig del domicili de Pilar; son pare la va considerar sempre una màrtir i en va tindre un alt concepte per la seua autenticitat i coherència de vida.

Martiri

Al principi de la guerra es van presentar en sa casa dos subjectes per a exigir-li que els entregara tot allò dels frares que havien amagat en el graner de sa casa —ja que ella havia guardat moltes coses del santuari que els frares li havien confiat per a evitar la seua destrucció—, però ella s'hi va negar al·legant que no els podia entregar el que no era seu. Els veïns pensaven que buscaven la imatge de la Mare de Déu del Castell. També van fer un registre en casa dels Palero, amb els quals ella tenia molta amistat.

El dia 12 d'octubre de 1936 van detindre la senyora Pilar a l'Ajuntament, i d'allí la van passar al col·legi dels Maristes, convertit en presó local. La senyora Francisca Soriano Molina, en aquell temps molt jove, li portava diàriament el dinar i el sopar. Un dia va vore que en la cistella li havia deixat les ulleres de vista, cosa que va ser interpretada pel seu germà Francisco com un mal presagi, ja que ella no s'hi veia bé sense elles. L'endemà, va tornar a portar-li el menjar i Salvadoret, un vigilant de la porta, li va dir que Pilar ja no estava, que ja no calia que li portara menjar.

Se sap qui la va arreplegar de la presó dels Maristes i qui la va matar. Esta persona ja la tenia entre celles i feia temps que la tenia sentenciada: "La tia beata esta, la portarem al Saler i mos la carregarem". Tot va vindre perquè un parell de colomins d'ell es van posar en casa d'ella, i Pilar els va retindre per a tornar-li'ls, però en lligar-los se'ls van trencar les ales. Per això, un dia que este anava cap al Saler va anar per ella. Li ho explicava amb sang freda a Bernardo Aparisi Sayol, en aquell temps un xiquet de catorze anys, mentres netejava la pistola: “És que anit la vaig gastar. Aní a fer un viatge al Saler i en passar pel carrer de València me'n recordí de Cebotes (sobrenom de Pilar Rico) i, com que portava un asiento buit, pensí: Ara l'arreglaré jo a esta!”. I va tornar a posta per ella.

Se la van emportar i la van matar a ella sola en la carretera de Sueca al Perelló, on va ser trobada el dia 16 d'octubre de 1936. Francisca Soriano, filla del jornaler del seu germà Francisco Rico, diu que li van fer una fotografia ja morta, en la carretera, però esta foto deu haver-se extraviat.

A més a més, van assaltar la casa de Pilar durant la revolució, li ho van tirar tot per les finestres i van fer una foguera a la porta. Després de la seua mort li la van requisar i allí es van instal·lar uns caps de milicians de la CNT. 

La van enterrar primer en una fossa comuna del cementeri de Sueca, però després de la guerra fou traslladada al cementeri de Cullera. Es troba en la primera tramada de la zona antiga, en el nínxol núm. 363, amb una làpida negra i una imatge de la Mare de Déu del Castell de Cullera. Al seu costat descansen els cossos de Vicent i Llorenç Grau, els altres “màrtirs de la Mare de Déu”.

Joan Víctor Pascual i Gallart

Bibliografia:

• AGULLÓ PASCUAL, Benjamín: La Virgen del Castillo de Cullera y los franciscanos, Santuario Virgen del Castillo de Cullera, Cullera 1988.
• CÁRCEL ORTÍ, Vicente i FITA REVERT, Ramón: Mártires valencianos del siglo XX, EDICEP, Valencia 1998, p. 440.
• CUEVAS GARCÍA, Manuel: Ensayo histórico de la Virgen del Castillo, Reina y Patrona de Cullera, Imprenta Costa, Cullera 1944.
• DELEGACIÓN PROVINCIAL DE EX-CAUTIVOS DE VALENCIA DEL CID: Memento, p. 151.
• GABARDA CEBELLÁN, Vicent: El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956), Universitat de València, 2020, p. 367.
• GINER PEREPEREZ, Francisco: La Mare de Déu del Castell de Cullera. Estudio histórico. Ayuntamiento de Cullera 1976, p. 185.
• En las Bodas de Plata nacionales de la rama de Mujeres de Acción Católica, Unión Diocesana de Valencia 1944.