Espill de la vida religiosa —més conegut com a Desitjós— és un tractat asceticomístic en forma de novel·la al·legòrica que s’ha d’atribuir a un frare franciscà, seguramentd’origen valencià. Es va editar per primera vegada l’any 1515. Fou el primer ‘bestseller’ literari en la nostra llengua: s’han trobat 130 edicions en 13 llengües diferents. El fragment següent és de la primera part, que narra el viatge del protagonista, Desitjós, en busca del cavaller Amor-de-Déu. El millor camí és el de Paciència, li diu Simplicitat d’acord amb la Sagrada Escriptura i «los antics filòsofs». El remat de la reflexió és meravellós: «I si no voleu sentir los treballs del camí començau a cantar, i cantant no sentireu tanta de penalitat». La música i el cant estan molt presents en tota l’obra. Xavier Martí.
Capítol xvii. Que mostra la senda per la qual deu caminar qualsevulla persona qui és desitjós d'amor de Déu
I en lo principi li pareixia a Desitjós lo camí ésser molt aspre i terrible —encara que fos curt— i molt pedrós i amb moltes espines. I digué a Simplicitat aquestes paraules:
—Simplicitat, molt estic meravellat d’aquest camí car en cert és molt aspre i dur, e açò en tanta de manera que no tenia cregut mai, car en cert jo estic tot espantat.
Respongué Simplicitat (1):
—No us meravelleu del camí com és tan mal, car per això li han posat nom Paciència (2), car si no fos així treballós i ple de pedres i espines no tinguera aquest nom. Ni la casa a on va fora tan preciosa, ni tan amagada, si lo camí fos bo i pla i tothom hi pogués venir a plaer. Emperò perquè lo camí és tan mal no hi venen ací sinó persones molt experimentades i provades, i no és meravella com sia un comú vulgar en castellà: que no hay atajo sin trabajo. I ja que vós haveu volgut prendre aquesta drecera, és menester tingau bon esforç i comporteu lo camí, puix dura molt poc, i pensau en lo fi per què caminau, car lo fi de la cosa mou i acostuma de fer moure lo caminant a fer i prosseguir aquell camí que ha començat amb molta alegria i consolació. ¿Com pensau, vós, trobar tal bé com és Amor-de-Déu sens molt treball i fatiga del cos? Certa cosa és que no, car bé us tindria jo per home de poc enteniment si tal creíeu. Car, si poc vos costava, així mateix en faríeu poc cas quan lo tindríeu, Amor-de-Déu. Per ço no us tedieu ni peneu, car la paga és molt gran i major que lo treball, i per ço vos deveu esforçar a caminar, car així em pareix que ho diga la Santa Escriptura, i no solament la Santa Escriptura mes encara los antics filòsofs. I així esforçant-vos a caminar per aquest començat Camí-de-Paciència, hajau per cert que vos reposareu en gran manera amb Amor-de-Déu i amb ell vos aconsolareu, i més lo amareu i major serà vostra consolació que si no haguésseu passat tant de treball i fatiga en cercar-lo. I si per ventura lo cor vos defallia, menjau d’aqueix fruit que us donà No-m’hi-dona-res (3) quan nos partírem de Casa-d’Humilitat (4), ço és, Confiança-en-Déu (5), i no temau de desmaiar-vos per qual ni quant treball sia en lo món ni puga ésser, car los qui en ell confien no poden perir en ninguna manera. I si no voleu sentir los treballs del camí començau a cantar, i cantant no sentireu tanta de penalitat.
En gran manera s’aconsolà Desitjós del parlar de Simplicitat i del seu bon conhort que li donave en camí, caminant, [...]
(Fragment adaptat)
(2): Camí-de-Paciència: drecera que va directament de Casa-d’Humiliat a Casa-de-Caritat.
(3): Verge que Temor-de-Déu tramet a Desitjós per tal que li done complida raó d’Amor-de-Déu.
(4): Primer dels monestirs que hi ha en el desert.
(5): U dels dos fruits de l’arbre de Casa-d’Humilitat.
Nota: Espill de la vida religiosa es va editar per Joan Rosenbach a Barcelona en 1515. Recentment s’ha publicat l’edició crítica a cura d’August Bover i Font (Barcino, Barcelona 2023). Hi havia una edició molt assequible inclosa en Novel·les amoroses i morals (Edicions 62, Barcelona 1998).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada