LLAVORS DE PAU I ESPERANÇA
Missatge del sant pare Lleó XIV
per a la X Jornada Mundial d’Oració per la Cura de la Creació
1 de setembre de 2025
Benvolguts germans i germanes,
El tema d'esta Jornada Mundial d'Oració per la Cura de la Creació, elegit pel nostre benvolgut papa Francesc, és «Llavors de pau i esperança». En el desé aniversari de la institució de la Jornada, que va coincidir amb la publicació de l'encíclica Laudato si’, ens trobem en ple Jubileu, com a «pelegrins d'esperança». I és precisament en este context, que el tema adquirix tot el seu significat.
Moltes vegades, Jesús, en la seua predicació, empra la imatge de la llavor per a parlar del Regne de Déu, i en la vespra de la Passió l'aplica a si mateix, comparant-se amb el gra de blat, que ha de morir per a donar fruit (cf. Jo 12, 24). La llavor s'entrega per complet a la terra i allí, amb la força impetuosa del seu do, brolla la vida, fins i tot en els llocs més insospitats, amb una capacitat sorprenent de generar futur. Pensem, per exemple, en les flors que creixen vora les carreteres: ningú les ha plantades i, no obstant això, creixen gràcies a llavors que han arribat allí quasi per casualitat i aconseguixen adornar el gris de l'asfalt i fins i tot trencar la seua dura superfície.
Per tant, en Crist som llavors. No només això, sinó «llavors de pau i esperança». Com diu el profeta Isaïes, l'Esperit de Déu és capaç de transformar el desert, àrid i ressec, en un jardí, lloc de descans i serenitat: «Fins que el senyor, des de dalt, abocarà l'esperit sobre nosaltres. I així el desert es convertirà en un jardí, i el jardí serà un gran bosc. El dret habitarà en el desert, en el jardí regnarà la justícia. El fruit de la justícia serà la pau, i el fruit de la justícia, la calma i la seguretat per sempre. El meu poble viure en un lloc de pau, en llocs segurs i de repòs tranquil» (Is 32, 15-18).
Estes paraules profètiques, que de l'1 de setembre al 4 d'octubre acompanyaran la iniciativa ecumènica del «Temps de la Creació», afirmen amb força que, juntament amb l'oració, són necessàries la voluntat i les accions concretes que fan perceptible esta «carícia de Déu» sobre el món (cf. Laudato si’, 84). La justícia i el dret, en efecte, semblen arreglar la inhòspita naturalesa del desert. Es tracta d'un anunci d'actualitat extraordinària. En diverses parts del món és ja evident que la nostra terra s'està deteriorant. A tot arreu, la injustícia, la violació del dret internacional i dels drets dels pobles, les desigualtats i la cobdícia que se’n deriven produïxen desforestació, contaminació i pèrdua de biodiversitat. Augmenten en intensitat i freqüència els fenòmens naturals extrems causats pel canvi climàtic induït per les activitats antròpiques (cf. Exhort. ap. Laudate Deum, 5), sense tindre en compte els efectes a mitjà i llarg termini de la devastació humana i ecològica provocada pels conflictes armats.
Sembla que encara no es té consciència que destruir la naturalesa no perjudica a tots de la mateixa manera: xafar la justícia i la pau significa afectar sobretot els més pobres, els marginats, els exclosos. En este context, és emblemàtic el patiment de les comunitats indígenes.
I això no és tot: la mateixa naturalesa es convertix a vegades en un instrument d'intercanvi, en un bé que es negocia per a obtindre avantatges econòmics o polítics. En estes dinàmiques, la creació es transforma en un camp de batalla pel control dels recursos vitals, com ho demostren les zones agrícoles i els boscos que s'han tornat perillosos a causa de les mines, la política de la “terra arrasada”,(1) els conflictes que esclaten entorn de les fonts d'aigua, la distribució desigual de les matèries primeres, que penalitza les poblacions més dèbils i soscava la seua estabilitat social.
Estes diverses ferides són conseqüència del pecat. Sens dubte, això no és el que Déu tenia al cap quan va confiar la Terra a l'home creat a la seua imatge (cf. Gn 1, 24-29). La Bíblia no promou «el domini despòtic del ser humà sobre les coses creades» (Laudato si’, 200). Al contrari, és «important llegir els textos bíblics en el seu context, amb una hermenèutica adequada, i recordar que ens conviden a «llaurar i cuidar» el jardí del món (cf. Gn 2, 15). Mentres «llaurar» significa cultivar, llaurar o treballar, «cuidar» significa protegir, custodiar, preservar, guardar, vigilar. Açò implica una relació de reciprocitat responsable entre el ser humà i la naturalesa» (Ibíd., 67).
La justícia ambiental —anunciada implícitament pels profetes— ja no pot considerar-se un concepte abstracte o un objectiu llunyà. Representa una necessitat urgent que va més enllà de la simple protecció del medi ambient. En realitat, es tracta d'una qüestió de justícia social, econòmica i antropològica. Per als creients, a més, és una exigència teològica que, per als cristians, té el rostre de Jesucrist, en qui tot ha sigut creat i redimit. En un món en què els més fràgils són els primers a patir els efectes devastadors del canvi climàtic, la desforestació i la contaminació, la cura de la creació es convertix en una qüestió de fe i d'humanitat.
És hora de passar de les paraules als fets. «Viure la vocació de ser protectors de l'obra de Déu és part essencial d'una existència virtuosa, no és una cosa opcional ni en un aspecte secundari de l'experiència cristiana» (Ibíd., 217). Treballant amb dedicació i tendresa es poden fer germinar moltes llavors de justícia i contribuir, d’esta manera, a la pau i a l'esperança. A vegades es necessiten anys a fi que l'arbre done els seus primers fruits, anys que involucren tot un ecosistema en la continuïtat, la fidelitat, la col·laboració i l'amor, sobretot si este amor es convertix en espill de l'Amor oblatiu de Déu.
Entre les iniciatives de l'Església, que són com llavors escampades en este camp, vullc recordar el projecte «Borgo Laudato si’», que el papa Francesc ens ha deixat com a herència a Castel Gandolfo, com una llavor que pot donar fruits de justícia i pau. Es tracta d'un projecte d'educació en ecologia integral que vol ser un exemple de com es pot viure, treballar i formar comunitat aplicant els principis de l'encíclica Laudato si’.
Demane al Totpoderós que ens envie en abundància el seu «esperit des dalt» (Is 32, 15), per tal que estes llavors i altres semblants donen fruits abundants de pau i esperança.
L'encíclica Laudato si’ ha acompanyat l'Església catòlica i moltes persones de bona voluntat durant deu anys. Que continue inspirant-nos i que l'ecologia integral siga cada vegada més elegida i compartida com a camí a seguir. Així es multiplicaran les llavors d'esperança, que hem de «cuidar i cultivar» amb la gràcia de la nostra gran i indestructible Esperança, Crist Ressuscitat. En el seu nom, vos envie la meua benedicció a tots.
LLEÓ PP. XIV
1 Cf. Consell Pontifici Justícia i Pau, Terra e cibo, LVE 2016, 51-53.
(Versió valenciana de F. Xavier Martí)
