La Puríssima
Avel·lí Flors i Bonet
 |
| Joan de Joanes, ca. 1537 |
Potser val la pena que repetim ací que el nostre poble tradicionalment ha anomenat la Mare de Jesús la Mare de Déu. Cosa que és certament gloriosa, des de la perspectiva catòlica, perquè el nostre poble ha donat a la Mare de Jesús el títol teològicament més fonamental. Per ser Mare de Déu, Maria és Verge, és Immaculada, és Assumpta al cel, etc. Així sonà la primera vegada al curt Concili d'Efes, quan els pares conciliars, acabada la reunió (va durar només un dia) aclamaren Jesús com a Fill de Déu, Persona Divina, i, consegüentment, la seua Mare (una mare, quan engendra o dona a llum un fill, és realment mare de la seua Persona), Mare de Déu.
Així és com els altres títols li han anat venint com a conseqüència. La nostra llengua, en el seu procés popular, no s'ha mogut massa per assimilar els nous títols, que els guarda religiosament i els usa cultament. Així també diem la Verge, la Puríssima, la Immaculada Concepció, l'Assumpta, i tota la tirallonga de Mare de Déu (de Lledó, de Gràcia, dels Desemparats, de la Salut, del Socors, de la Llum, etc.).
Però històricament cal dir que la Puríssima té la seua llarga història. Encara que els textos bíblics no parlen directament d'aquest misteri de la fe catòlica, la creença en la Concepció Immaculada de la Mare de Déu s'estengué des d'Itàlia al segle X. El segle XI ja havia arribat a Anglaterra. Des del segle XIII ja és una creença estesa per tot el món catòlic, amb dos corrents: els defensors (franciscans) i els enemics (els dominicans). La història és massa llarga. Només ens referirem a algun cas relacionat amb la nostra història civil i religiosa.
El 1333 el rei Alfons el Liberal instituí la confraria de la Casa del Senyor Rei, encarregada de defensar la Concepció Immaculada de la Mare de Déu. Els reis de la corona d'Aragó fan preceptiva la festa per decret reial del 1394. I més tard, en el segle XV, prohibeixen predicar en contra de la Puríssima. Els mateixos dominicans (enemics declarats, però al mateix temps inquisidors) són descartats en els processos on es tracta del tema de la Immaculada Concepció. Els consellers de Barcelona envien cartes especials als concilis ecumènics de Constança i Basilea en defensa de la Concepció Immaculada de Maria. Però els Concilis aquells tenien massa faena. I van «aparcar» el tema. Un canonge de Vic publicà un llibre en defensa d'aquest misteri que es publicaria a Sevilla i a València.
Alguns certàmens literaris de València van ser dedicats a la Immaculada. El 1530 la Universitat de València, a imitació d'altres universitats europees, feu jurament de defensar perpètuament el misteri. A partir del Concili de Trento, el 1545, els jesuïtes entren en joc en el tema i es converteixen en els defensors a ultrança de la Immaculada Concepció. Una forma més de posar-se en contra dels dominicans. I l'any 1618 la Universitat de Barcelona acordava de proclamar-se'n defensora.
Una volta definit el dogma, el 1854, per Pius IX, ja ningú discuteix, entre catòlics, la qüestió de si Maria va ser o no concebuda amb pecat original o sense. El poble catòlic ho creu. I la seua puresa és objecte de la seua esperança. I com tot estem prou bruts, començant per l'aire que respirem i acabant per la consciència moral, necessitem la Puríssima.
Potser per això la gent del nostre poble, quan entra en una casa diu encara "Ave Maria Puríssima". No sé si com un desig de puresa en les relacions. O com una manera de començar a xarrar. En tot cas, amb un "Ave Maria Puríssima" començaven els sermons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada